Què puc afegir avui al que vaig escriure la passada setmana sobre el que havia de succeir el diumenge vint? Els resultats s'ajustaren al guió previst de majories absolutes i derrotes històriques. Quan les coses van malament sempre hi ha una possibilitat per a què vagin pitjor, per molt que la trista gestió de govern de ZP sigui difícilment agreujable. Al cap i a la fi, el PSOE sols ha preparat el camí per a l'atupada que ens fotrà el PP. Essent gràfic, diria que els "sociatas" són l'anestesista i els "peperos" el cirugià. Està per veure si el malalt, la soferta ciutadania, trobarà cura o acabarà sortint amb els peus pel davant. Servidor aposta per la segona opció. A un penjat no li ve d'una estirada. Tenc la impressió que entre la gent i els polítics s'ha establert una mena de relació sadomasoquista, que als votants els va la marxa, que -com es diu- només dol el primer pic, però que després fins i tot li agafes el gust. No debades els espanyols encunyaren allò de "vivan las caenas" per abolir la constitució de les Corts de Cadis i rebre amb els braços oberts l'idiota de Ferran VII. Llavors, desenganxats els cavalls, el mateix poble estirà el carruatge del monarca absolut.
Ens queda lluny aquella pugna entre liberalisme i absolutisme, com també s'han superat els temps del combat entre dictadura i democràcia. Per no quedar, ni tan sols romanen dempeus la lluita de classes ni l'últim batec idealista del 68, la socialdemocràcia. S'han acabat les utopies, la fe en un món millor i més just. Al manco això sembla. El mestre Llorenç Capellà escriví tres dies abans de les eleccions que "la democràcia s'ha convertit en la dictadura menys costosa. No cal disparar un sol tret per a sotmetre una població; n'hi ha prou de convocar els zombis a les urnes". Tomeu Martí citava unes paraules del polític francès Georges Frêche: "quan estic en campanya, mai em dirigesc a la gent intel·ligent. Sols n'hi ha un 5%-6%, de gent intel·ligent; per tant, les meves campanyes van dirigides als idiotes i així aconseguesc vots en massa". Que ningú s'escandalitzi, però és així. Martí afegeix que l'extinta classe proletària s'afanyava per anar als ateneus obrers, per aprendre de llegir i escriure, per instruir-se i escoltar als intel·lectuals progressistes de llavors. A la societat actual tot això li llenega. Tot començà amb el cinema, amb un espectacle de ficció, el més real possible, a l'abast de tothom. Després arribà la televisió, l'internet i tota la conya marinera dels Facebook, els Twitter, els iPod i els iPad, i la gent, tots plegats, hem acabat perdent el senderi, l'abans clara línia que separa el món real del virtual. Ens hem deixat idiotitzar i d'aquest estat de coma ja no en sortirem.
Ernest Renan afirmava que l'estupidesa humana era la única cosa que ens donava una idea de l'infinit. Ho escriví al segle XIX. Al segle XXI hem acabat per no discernir el que és o deixa de ser l'estupidesa i, el que és pitjor encara, a acceptar-la com a part de les nostres vides. Qualsevol ignorant pot arribar al cim de la fama i la riquesa. L'esforç, el talent o la saviesa cotitzen a la baixa. Per això tenim el que tenim, una societat adotzenada, liderada per una colla de mediocres. Toni Cantó és diputat i res no impedeix que en Rajoy nomeni Kiko Matamoros ministre d'Interior o doni a na Terelu Campos la cartera d'Economia. Estam curats d'espants. Que Ciutat, Palma, s'ha d'anomenar "Palma de Mallorca" per poder ser identificada sense confusió amb altres localitats, idò res, endavant ses atxes. Per ximpleries que no quedi. Però que consti la meva protesta per la passivitat de l'ajuntament solleric per no haver acordat canviar el nom de la nostra ciutat per "Sóller de Mallorca". Déu sap quants llocs s'anomenen així! Sense anar més lluny, aquí, a Alemanya, hi ha una població que es diu "Soller" (sense accent, perquè l'alemany no en té) al "land" del Rin del Nord-Westfàlia. Anau a saber els milions de turistes alemanys que enlloc de fer vacances a la nostra ciutat les han fetes al "Soller" alemany. Crec que les forces vives solleriques haurien fer alguna cosa davant la desídia dels polítics.
La desídia del govern municipal del PP és "peccata minuta" comparada amb la seva desvergonya. Subscric el que diu Ramon Colom a l'article que publicà dissabte passat. Doblers en tenen pel que volen, especialment per a les seves butxaques. Deixar sense plaça, fotre al carrer, una trentena de vellets de la residència Bell Entorn per mor de la incompetència del batle i del regidor responsable per trobar el finançament adient és d'una baixesa que els retrata. Els puc donar una idea: renunciant a les seves generoses pagues, en Simarro i la seva colla podrien salvar deu d'aquestes places. Un grapat més prescindint de gerents i assessors. A veure, fins on els arriba la desvergonya. Idò!
