Idò a mi em sembla que no és això que dius, Carmen. I ella que sí i jo venga que no, que de "Freikörperkultur" un be negre, que hi ha marro i del bo. Que no, insisteix, que sóc un malpensat, que als mallorquins sempre ens volta el mateix per la magrana. Res, dic jo, que ens ho digui la xarxa. Internet té la darrera paraula. I ja ho crec, ja, que jo tenia raó. Mira que ho ets, anima mea! Ho posa ben clar: "Galerie girls"... i mira quina exposició: n'hi ha més de cent per triar. Veureu: passa que anant a la feina, a mig camí entre dos pobles propers, cada pic pas amb el cotxe davant un FKK. Els primers pics em vaig empassar la versió de la meva dona, que era un centre nudista on la gent es relaxa anant en pilota picada, assolellant-se i fent salut en plena naturalesa, una sana tradició alemanya des de finals del XIX. Però quan vaig veure tants taxis amunt i avall vaig començar a tenir sospites,... i no diguem quan un nombrós grup d'orientals ben vestits i encorbatats s'esperaven a l'entrada fotent-se copets els uns als altres enmig de rialles còmplices de mascle a punt d'alliberar pressió als testicles. Té: una casa de barrets, com en deien abans d'aquests locals.
Seguint la recerca a Internet em trob un fòrum sobre el tema. Un bergant explicava la seva experiència en un FKK prop de Frankfurt. Uep! Ja hi som, vaig dir-me. Res, que l'home s'ho havia fet amb una txeca i una alemanya deixant 369 euros en caixa. Es veu que estava inspirat i, de la mateixa manera que servidor demanava un variat a Es Replà i s'ho passava d'allò millor picant l'ensalada russa, la llengua amb tàperes i els callos, gaudí d‘un variat de cloïsses del país. Alguns dels comentaris al post són veritablement divertits: des del que demana si hi ha una carta a l'entrada o un menú del dia més econòmic, al que es pregunta com es taxen els serveis, assumpte certament envitricollat, perquè això no és com al Carrefour on la caixera passa el codi de barres pel lector. Si el client diu que ha consumit -posem pel cas- un missioner, un grec i un lèsbic, i la professional hi afegeix un francès, qui té raó a l'hora de passar per caixa? Fotut, perquè el macarró no sol fer rebaixes ni ofertes de tres claus al preu de dos. El negoci, és el negoci, i en temps de crisi, poca broma, que no estan el conillets perquè una raboa se'ls mengi de franc!
Grollerot!, em direu. Sí, una mica. Em passa de tant en tant, perquè la política és avorridota, ... i més encara d'ençà que alguns treuen el Sant Crist gros per guanyar vots. Però tenc justificant, com els bons al·lots a l'escola. Per aquí la prostitució és legal, un negoci com altres i els alcavots són honrats pares de família que es guanyen la vida amb el comerç de la carn, com temps enrere -però amb la de porc- ho feia Horst Abel, el "rei de la salsitxa" de Mallorca. Són personatges coneguts i perseguits per la premsa rosa i paguen imposts i quotes de assegurança i jubilació pels seus treballadors i treballadores. D'aquests, al contrari que dels conductors de tren que en fan cada dos per tres, mai no he sentit parlar de vaga (de cloïsses tancades o de cigales flàccides, s'entén). Però supòs que d'haver-ne, n'hi ha i que aquest dia els clients s'han de conformar fent-se la festa amb el palmell de la mà. Dic tot això perquè, segons els entesos, la prostitució mou uns vint mil milions d'euros a Espanya. Amb la caixa eixuta com està, no seria mala idea que en ZP legalitzàs els bordells cobràs l'IVA, l'IRPF, l'impost de societats i les quotes de la seguretat social i cobràs una quota per cada descàrrega (aprofitant la "llei Sind") L'Agència Tributària ho agrairia, les finances de l'estat s'equilibrarien i els mercats estarien més contents que unes castanyetes.
Ara que parlam de la ministra de Cultura. Entenc que els autors han de cobrar per les seves creacions, però trob mala d'aguantar la voracitat recaptatòria de la SGAE i que en aquest afany compti amb la complicitat del govern, jutge i part en l'afer. Perquè na González-Sinde no és una mà innocent que redacta lleis per regular una determinada activitat, sinó part interessada, autora i expresidenta del sindicat d'Autors Literaris de Mitjans Audiovisuals (ALMA). Això significa que la "llei Sinde" està feta a mida per beneficiar als amics, coneguts i saludats, als familiars i a ella mateixa. També seria interessant saber l'abast de la llei, perquè amén d'alguns modests webs, You Tube i Google -entre molts altres- es passen els drets d'autor per l'entrecuix i, la veritat sigui dita, no els veig tant valents -a ella i a tot el govern sociata- per plantar cara als grans portals d'Internet. Només els petits pagaran els plats romputs. Com sempre. Idò!
