Les institucions i els seus representants -encara que sols fos per vergonya torera- haurien de ser una mica més curosos en la manera que manejen els doblers, especialment els públics. Per això de la crisi, ja m'enteneu. Anar un poc alerta i evitar que la gent tengui la certesa que, qui pot, s'aprofita d'un càrrec en el que havia de servir enlloc de servir-se'n. Em resulta escandalós llegir -sense que cap dels interessats ho hagi contradit- que el batle Simarro s'endugui 3.612 euos mesuals de l'ajuntament (43.344 € a l'any), amèn del seu sou com a funcionari i els guanys d'una consulta veterinària privada; que dos regidors del PP, Biel Darder i Miquel Bestard, n'arrepleguin 2.890 i 2.200, respectivamet (61.080 € a l'any) i que els altres sis regidors se n'emportin 1.500 per barba (108.000 € anuals), conservant tots ells els seus treballs i/o ocupacions privades. Són, tirant pel cap baix, 212.424 euros, que, amb els previsibles augments, sumarant al voltant d'un milió d'euros durant la present legislatura (166 milions de les antigues pessetes). Quasi res duu es diari! Estic admirat quan plou i en el món com se'n fan tantes ..., com diu la glosa. Servidor sempre ha estat partidari de la retribució dels polítics per la seva feina, especialment quan aquesta els exigeix l'abandonament total o parcial d'ocupacions particulars. Però això, amb la que està caient, ja passa de mida, tot i que, coneixent el personal, no em sorprengui gens ni mica; és més, puc assegurar-vos que de més verdes en maduraran.
Un altre botó per mostra: els pressuposts del Govern Balear per a 2012. Resulta que el gabinet de Presidència, el cercle de col·laboradors més proper al president Josemón, augmenta les seves retribucions en més d'un milió d'euros en relació al govern del Pacte Progressista. Estam parlan de la mateixa gent que decideix retallar els sous de fucionaris, augmentar les jornades laborals dels mestres i els ràtios d'alumnes per aula, treure recursos de sanitat, educació i serveis socials, fotre al carrer prop d'un miler d'empleats d'empreses públiques, afavorir les grans societats proveïdores com Acciona en perjudici dels petits empresaris de les Illes o eliminar les subvencions destinades a enfortir el teixit social del país. És el govern que redueix en un 84% els diners dedicats a Cultura i Política Lingüística, però que no té cap escrúpol per gastar-se 8,46 milions d'euros per acontentar la gent que envolta al president Bauzá. Arcades em vénen només de pensar quina mena de bestiar ens comanda i la manca de principis ètics o morals pels que es guien.
I, entrats en temes de moral, no puc estar-me de comentar la polèmica "Nota ante las elecciones generales de 2011" de la Conferència Episcopal Espanyola. El principal problema del bisbes i de bona part dels capellans, monges i altre tropa a les seves ordres és que tenen la menjadora molt baixa i que mai no han vinclat l'esquena per guanyar-se el pa amb la suor d'una feina. Vull dir que, governi qui governi, viuen a la regalada, sense cap mena de maldecap i manco control de les seves activitats, que si els auditassin els comptes més d'un usuari de sotana obriria botiga devers Alcalà-Meco. Perquè, vius amb la xifra: l'Església espanyola rep de l'estat (2010), per diferents conceptes, més de deu mil milions d'euros (per sobre de l'u per cent del PIB). Massa temps lliure comptant-se els pèls del cul i no tenen, els monsenyors, altre idea que aficar els nassos en política. Com sempre. Com a catòlic em fan un pet a la vela les opinions dels bisbes sobre les lleis civils que permeten el divorci, l'avortament o el matrimoni homosexual. Pens que són assumptes personals que afecten la vida de cadascú, independentment de les seves creences i que l'Església té tot el dret del món a manar sobre els seus, però cap ni un per imposar el seu parer sobre el conjunt de la societat. I com a historiador em rebenta que em diguin que "es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, evitando los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas o ideológicas de cualquier tipo." En primer lloc perquè sóc catòlic i separatista i no per això pecador, en segon perquè l'Església és campiona en manipular ideològicament la veritat històrica i per acabar perquè n'estic fart d'aguantar capellans, metges, missers i periodistes, entre molts més, aficant el nas en la meva ciència. Si jo no confés els pecats dels altres, ni recept medicaments als malalts, ni faig de tribulete, ni molt manco defens delinqüents als tribunals, el mínim que poden fer els demés és deixar-nos l'estudi i la interpretació de la veritat històrica als especialistes. I si no els agrada que es facin un nus a la coa. Idò!
