Bona li han armada al regidor maonès Joan Carles Villalonga! I dic que "li han armada" perquè els fets que han donat lloc a la polèmica d'ara es remunten a fa mig any, quan en un recital interpretà una versió personal de la coneguda cançó "Cucurrucucú, Paloma". L'actuació duu penjada al You Tube des de l'abril, però el sarau -sobtadament i sorprenentment- ha començat aquesta setmana. Villalonga és la veu dels grups S'Albaida i Sonadors de Son Camaró; amb aquests últims cantà la tonada de Tomás Méndez amb una lletra que diu: "I si no fos per tu, de qui m'enfotria? Tenim sort, puta berganta, de tenir-te com a infanta". Sembla que la destinatària del glosat era l'infanta Helena, primogènita del Borbó. La dreta, els monàrquics i els espanyolistes més aferrissats han posat fil a l'agulla per demanar en safata els aglans de Joan Carles (els del menorquí, s'entén) i una aplicació rigorosa dels articles del Codi Penal dedicats als "Delictes contra la Corona". Servidor -que és un republicà poruc- no els hauria cantat mai de la vida, aquests versos; principalment perquè em fa un pet a la vela la premsa groga i els afers de la reialesa, especialment de l'espanyola. Ara bé, la Monarquia -com TVE, RENFE o El Prado- la pagam a escot entre tots els súbdits, ens agradi o no esser-ho. Les despeses de la Casa Reial no són com l'assignació a l'Església de l'IRPF; no hi ha creueta que valgui, les sufragam amb delit o amb fàstic (que és bastant en el meu cas). Però tot té un vessant bo. Diuen que "qui paga, mana"; és a dir que, com en el circ, si has pagat l'entrada, tens dret a xiular quan la funció és dolenta ..., i, tot sigui dit, l'espectacle borbònic al llarg de la història no és gaire edificant.
L'expressió "puta" l'han emprada sovint ells mateixos per qualificar els membres de la seva pròpia família. Carles III, adreçant-se al seu fill, el futur Carles IV, li digué "!Qué tonto eres hijo mio! ¡Tambien las princesas pueden ser putas!". Raó no li mancava: la seva nora declarà al seu confessor que "Ninguno de mis hijos lo es de Carlos IV y, por consiguiente, la dinastía de Borbón se ha extinguido en España". Maria Cristina de Borbó, esposa del seu successor, Ferran VII, va tenir vuit fills del capità Agustín Muñoz, anomenats genèricament "Los Muñoces". Els madrilenys de llavors cantaven: "Clamaban los liberales que la reina no paría y ha parido más Muñoces que liberales había". La seva filla, Isabel II tingué devuit (18!) amants "oficials", inclòs l'oficial Enrique Puigmoltó, popularment conegut com "El Pollo Real" i presumpte pare d'Alfons XII, àlies "Puigmoltejo". Quan Isabel II va conèixer la relació entre el seu fill i Maria Mercè d'Orleans va exlamar "Pase que un futuro nieto mío sea nieto de una puta [ella] y un maricón [el seu espós, Francesc d'Assís de Borbó], pero no puedo consentir que el futuro rey de España sea nieto de un criminal". Per arrodonir-ho, Alfons XIII, padrí de l'actual rei, digué una vegada: "Más valía que Villaurrutia se ocupara de la puta de su mujer y dejara en paz a la puta de mi abuela". Alfons XIII, qui tengué set fills legítims i quatre de bastards de tres de les seves nombroses amants, fou (amèn de rei) productor (amb la complicitat del comte de Romanones) de cinema porno. Va finançar les pel·lícules "El ministro", "El confesor" i "Consultorio de señoras" dels germans Baños. Totes aquestes informacions (i moltes més, fins a un passat molt recent) són al llibre "Els Borbons en pilotes", editat el 2004 per El Punt i Cossetània.
Bé, idò què voleu que vos digui? Conegut el que es coneix i amb tot el que ens queda per saber, no crec que això de la "puta berganta" del tal Villalonga vagi més enllà del caprici d'un artista. Els germans Béquer van pintar una sèrie d'aquarel·les satíriques i pornogràfiques sobre Isabel II i els seus amants i no per això han deixat de recitar-se els versos de Gustavo Adolfo. Dois!
Setmanes enrere a la nostra menuda li regalaren una pepa d'aquestes que, estirant d'una anella, sona una melodia. La cançoneta és "Guter Mond du gehst so stille", una tonada popular alemanya de finals del segle XVIII. El primer pic que vaig escoltar-la em pegà un baticor. Un fragment sona ben igual que el darrer vers del "Cara al sol" (allò de "que en España empieza a amanecer"). L'himne de Falange té la lletra de Primo de Rivera i d'Agustín Foxá i la música manllevada d'"Amanecer en Cegama", de Juan Telleria. Es veu que al compositor basc se li creuaren els cables amb una melodia que ja coneixia. Resultat: l'himne dels falangistes és el refregit d'una cançó infantil. Ni més, ni pus!
He llegit que un inspector de policia de Ceuta emprava el cotxe oficial per barrinar amb prostitutes ("machote", ell!). L'hauria de patentar com un "boixador mòbil blindat". Idò!
