L‘esperit masoquista és el més notable dels molts vicis que assolen els suposats governs "de progrés". Vull dir que, quan les coses els van mitjanament bé (cosa estranya), tot d‘una hi ha qui cerca ronya per gratar. Consti que això no va pels cappares d‘UM, que en tenen a bastament amb les visites als jutjats i no els cal més llenya perquè ja en van ben servits. Els cadellets estan coc-pius, però posaria messions que na Munar estrenarà vestit, pells i pedreria per esplaiar-se davant el jutge. L‘ocasió s‘ho val.
Per culpa de can Domenge,
tota Mallorca va encesa.
A sa barra duen sa Princesa.
Nina, tens talent? Idò menja!
Aquest gustet per castigar-se és una cosa molt pròpia de la presumpta esquerra d‘aquest petit país nostre. N‘Antich tendria el camí aplanat convocant eleccions anticipades. Amb el PP atupat i UM voltant per Sa Gerreria, sols hauria de pactar -en el pitjor dels casos, pel PSOE- amb el Bloc. Però no, el sen Francesc, s‘estima més mortificar-se devuit mesos més i donar temps a la dreta per reviscolar. Pens que la covardia li guanya, que és tan poruc, que fins i tot uns adversaris que no tenen mitja hòstia li destrempen el ventre. Potser confia que en ZP treurà Espanya de la crisi. Li recoman (encara que no crec que li serveixi de gaire) una novena diària a La Sang. Altre tant al conseller Manera, més una sessió d‘Adoració Nocturna per setmana. Així les coses, n‘Antich ha decidit estrènyer la bossa. Més ben dit: estrènyer la bossa dels altres i encabronar als socis de govern. Com que no pot fer les pessigolles endins als consellers d‘UM, perquè li acabaran plantant un camp de golf a les portes del Consolat, fot pessigades de monja als del Bloc. Amb Afers Socials poca broma, que la parròquia no està per sentir parlar del traspàs del negoci a Càritas; però a Comerç i, sobretot, a Transports i Mobilitat se‘ls pot passar amb una aigua beneida. Què no són del PSM? Idò que demostrin capacitat de sacrifici, „amor al servicio" i sentit de govern. Mitja tassa de brou pel COFUC, que això dels cursets de català i la integració no serveix per res i, a més, hem de mester els doblers per pagar a n‘en Rafa Nadal els drets d‘imatge del "Bienvenido, Wellcome, Bienvenu Willkommen" sota la foto d‘un jovenet que sense una raqueta és ignorat pel 99% dels mortals que passen per l‘aeroport. Crec -i pens que no vaig mal encaminat- que el sen Francesc no tensa la corda innocentment, que tot forma part d‘una estratègia. D‘aquí a uns mesos n‘Antich farà una "maragallada", fotrà fora als consellers del Bloc i governarà en minoria fins el 2011. L‘objectiu: evidenciar que si amb el Bloc no s‘hi pot governar i UM té un peu i mig a l‘abisme, la política illenca només és cosa de dos. Confia cegament amb el vot dels equatorians.
Servidor comença a tenir-ne els aglans caramulls d‘aquest „jutge estrella" que no para d‘emprar la seva posició de privilegi (que per decència hauria d‘haver perdut després del seu pas per la política activa) per muntar xous. Organitza saraus, cercant el ressó mediàtic, per casos que solen acabar en no-res. Recordem la seva intervenció en l‘exhumació de les fosses de la Guerra Civil i ja veurem en què acabarà el famós „cas Gürtel". D‘aquesta „operación Pretoria", què voleu que vos digui? Corrupció urbanística als ajuntaments? Blanqueig de capitals? Associació il·lícita? Però si és el pa nostre de cada dia. Sa Senyoria ha posat un ou de dos vermells. Quin descobriment! El que ha fet Garzón és donar-se el gustàs d‘exhibir dos polítics historics del catalanisme i convertint-los en un parell de miserables. Els ha donat "el paseillo", com feien els falangistes amb els republicans abans de pelar-los. Sap que Alavedra i Prenafeta tenen més de setanta anys i que mai no ingressaran a la pressó per cumplir una sentència, que l‘únic que pot fer és humiliar-los i, de passada, humiliar els catalans, que d‘això es tracta. Com diu Víctor Alexandre: "ha començat a desplegar-se una estratègia d'escarni nacional de la qual el cas Pretòria n'és només una part". I Salvador Sostres afegeix: "Això és una guerra".
He llegit que aquest pseudointel·lectual espanyol anomenat César Vidal no tornarà posar els peus a Arenys de Munt per haver votat a favor de la independència de Catalunya. Em posaré al seu nivell, corregit i augmentat. El subjecte en qüestió va nèixer a Madrid, capital de l‘estat que ens ocupa des de 1715. Au, idò: servidor no pensa posar-hi les plantes encara que na Leti el convidi a jugar a prendes. "Por Diós, alteza, que soy un hombre casado!".
Joan Castanyer
