De seguir així les coses la Fiscalia Anticorrupció esgotarà el repertori d'expressions per batiar les operacions judicials contra els xoriços aficats en política. Quan s'anomena "operació clavaguera" una actuació al departament de Medi Ambient del Consell per irregularitats en la facturació de la recollida del fems, enlloc de dir-ne "operació abocador" o "operació deixalla", és que els fiscals ja s'han polit el diccionari sencer. És cert, emperò, que aquest últim (?) cas de corrupció ens mena a les "clavagueres" del poder, encara que sense aportar novetats en un paisatge prou conegut. Canvien els personatges, les figures, però el panorama segueix essent el de sempre, un dia amb actors del PP, l'altre amb els de la colla d'UM. Aquest cop els ha tocat ballar als uemites "renovats". Hi pos cometes perquè això de la renovació em costa d'empassar. Que els Munar, Nadal, Vicens i Flaquer hagin desaparegut del mapa no significa gaire si les pràctiques corruptes acaben formant part -com sembla ser- de l'ADN del partit. No és que no vulguin aturar, és que no poden. La imputació per malversació amb l'obligació de presentar-se regularment als jutjats de na Catalina Julve, vicepresidenta, portaveu i mà dreta de Josep Melià, no és poca cosa. Facturar dos pics un mateix servici i carregar al compte serveis no realitzats no just representa sostreure prop 1,6 milions d'euros dels cabals públics, sinó també carregar als usuaris amb uns costs i unes taxes superiors a les reals. Suspendre de militància alguns dels implicats en l'afer hauria de ser part de la normalitat i no de la excepcionalitat de la vida política. Potser Melià té motius per sentir-se agraviat, però també hauria d'explicar qui tornarà als ciutadans els doblers pagats de més durant tots aquests anys? Ningú, n'estic ben segur.

Per les clavagueres del poder no sols hi flueix la corrupció; també hi sura la pobresa intel·lectual dels polítics. Seguim sense conèixer les "altres maneres de fer les coses" de les que parla el PP solleric arran del Pla de Sanejament municipal. Potser perquè les ignoren o perquè senzillament no hi ha altre camí que el marcat per l'actual equip de govern i no volen reconèixer-ho. Sigui com sigui, per redreçar les finances de l'ajuntament més els val no demanar consell a l'apotecari de Marratxí. En els tres últims anys en Josemón Bauzá ha augmentat un 47% l'IBI i un 25% l'impost de circulació; sense descuidar la seva "dedicació exclusiva" al poble d'un dia a la setmana retribuida a raó de 5.417 euros al mes. I millor que no parlin de les hipoteques del present, que prou feixugues foren -i són- les que deixà Simarro quan privatitzà la majoria de serveis municipals.

Moltes misèries humanes circulen també per les clavagueres del poder. La pobresa de la justícia espanyola és escandalosa. No sols es tracta d'aquelles estadístiques que la situen entre els països de Tercer Món, és que resulta inescrutable per a la majoria dels mortals que la pateixen o que per dissort la podem patir. Carregant una mica més el feix de la justícia de doble vara (aquella que condemna independentistes a multes de vuit mil euros), llegesc que "el clan de la Jesusa" -un grup de narcotraficants de Son Banya- ha aconseguit una substanciosa reducció de condemnes gràcies a un acord entre les defenses i la fiscalia. A na Jesusa només li ha caigut un any de presó i una multa de mil euros. Com no sigui per allò de mantenir la petita empresa familiar, la veritat és que no ho entenc. Com no puc entendre la insistència dels subordinats de Ramón Socias en perseguir independentistes pels incidents del 30 de desembre quan hi ha testimonis i proves documentals que demostren la implicació d'elements d'extrema dreta en l'origen de la baralla. Tampoc no m'entra a la magrana com pot ser que en un país suposadament democràtic la polícia fa seguiments a persones per raó de la seva ideologia. És que la "brigada político-social" segueix pencant i es dedica ara a encalçar Maulets? Malament anam. Potser en Tomeu Martí tengui raó quan escriu que "la maquinària mediàtica, policial i judicial espanyola ha començat la cacera de mallorquins". I si no és així, s'hi assembla bastant.

"O caixa de morts o faixa de general!" digué el general Prim a la batalla de Castillejos. Vol dir que cal jugar-se-la en una sola decisió. Jordi Pujol ha acabat els menuts i aposta clarament per la independència de Catalunya davant l'ofec que pateix el país per part d'Espanya. L'última (que no la darrera) és la destrucció del sistema financer propi, el de les caixes d'estalvi. En ZP (que va de cagada en cagada) per llepar el cul als banquers (Santander i BBVA) els ofereix les caixes en safata. D'aquí a poc "Sa Nostra" deixarà de ser nostra (si és que realment ho ha estat algun pic) i serà "Sa Seva". Idò!