La ingenuïtat -en política- és un pecat. Entesa pecà d'ingenuïtat i oblidà que "a l'enemic, ni aigua". Anunciant dies abans la inauguració simbòlica de la piscina municipal de Son Angelats, donà temps a la tropa de Simarro per omplir-la d'aigua i aigualir-li (mai millor dit) la festa. Esper que l'experiència hagi servit de lliçó a Entesa i al Sr. Gual. L'estratègia de la sorpresa, del cop a traïció, és la més efectiva per combatre el PP. Que en prenguin nota els nombrosos interessats en deixar en evidència als "peperos" que comanden l'ajuntament. No els mancaran ocasions, certament.
Dit això, corregiré algunes afirmacions fetes pels lletruts locals del PP a l'escrit del passat 15 d'octubre que els meus apreciats companys de la redacció del "Sóller" tengueren la gentilesa de publicar just a sota del meu. No pretenc exercir de defensor d'en Miquel Gual perquè es basta sol per repartir estopa de granat. Però no és el mateix que l'interessat alabi la seva feina o que ho faci un tercer. El company i amic Josep Bonnín descrivia una escena del ple del passat dia cinc amb aquestes paraules: "La regidora Catalina Esteva enflocà al batle Simarro: "Ha mentit" i el batle es va quedar tan ample, ni se li va immutar el gest ...". Un símptome de que allò que per a Esteva és una falta, per a Simarro i els seus és el més natural del món. Idò bé, estimats lectors, per si no en teniu costum, vos recoman llegir i escoltar tot el que vos arribi del PP amb la premissa de la seva falsetat; vull dir que només interpretant el contrari del que diu coneixereu la veritat. Així de senzill. Si el PP afirma que la capacitat de gestió de Gual és "nul·la", llavors significa que és enorme; si l'acusa de fer "res de res" és que ha fet molt i més, i si diu que hauria d'avergonyir-se per les "animalades" fetes, és que pot sentir-se orgullós per l'encert de la seva tasca. Ras i curt. Perquè s'ha de tenir poc seny i manco intel·ligència per posar en entredit la dedicació d'en Miquel Gual. Si una virtut l'honora és una capacitat de treball que ja voldrien per a ells els edils "peperos". Per molt que se n'omplin la boca, la d'ells és com "el valor en el soldado": està per veure. Es perden per la llengua, en xerren pels descosits, però "res de res".
De bravejera, supèrbia i cinisme, els del PP en van sobrats. De tot el demés, una nul·litat total. Què han fet en aquests últims mesos, amèn de plorinyar i justificar les seves mancances criticant als altres? Vendre fum, ... ficció pura. Per Sant Bartomeu reobriren simbòlicament l'aparcament de Sa Calatrava. Després ompliren d'aigua la piscina "per fer proves". Han posat un pegat que ningú no sap que costarà als sollerics al problema de la recollida del fems, però encara és l'hora que aportin solucions. No han tocat una coma del pla de sanejament municipal que tant criticaren abans de les eleccions. Han collat la ciutadania a imposts. Pretenen estendre l'ORA a tot el casc urbà per sucar encara més les butxaques dels veïnats. Ressuciten l'empresa funerària municipal passant-se pel folre les sentències judicials, exposant-se a possibles sancions. Recuperen els instituts municipals per aportar més opacitat als comptes públics. Rehabiliten la sala de Lepanto amb doblers de tots per llogar-la a una empresa privada. Tot això i una llarga llista de despropòsits i promeses incumplides. Els temps no estan per a alegries, cert, però això ja ho sabien abans del 22 de maig. Per manca d'aptitut. Evidentment. Com interpretar sinó el nomenament a dit d'un nou gerent per a "Sóller 2010", rebaixant-ne els requisits de formació i experiència i carregant als sollerics amb el sou d'un "home de confiança" de Simarro? Com una manera de descarregar de treball i de responsabilitats al regidor de Béns i Serveis que, ves per on, cobra una dedicació parcial a costa de les arques municipals. Recordem les crítiques del PP a Antoni Femenies i com ara els "peperos" han duplicat (pel cap baix, perquè el salari d'aquest gerent és un misteri) el cost de la nòmina del socialista. I ja veurem quin preu tendrà el fet de nomenar un entrenador de futbol regidor d'Hisenda o com es retribueix als "assessors" que "col·laboren" amb altres regidors del PP. Tots ho fan de franc, segur que sí ... I el farol de "nosaltres treballam de valent, amb més o menys encert" no pot amagar ni perdonar la incompetència o els gests inútils i el que és pitjor: el preu que per això hauran de pagar els sollerics.
El meu fill no entén per què Sant Jordi es dedicava a matar dracs enlloc de dir-lis que havien de ser bons nois, com el drac Basili d'en Ponç Pons. "Aquest home era un poc bèstia" em digué. I és ver. Amb els valors d'avui en dia Sant Jordi seria un delinqüent, un caçador d'espècies protegides, un enemic de la biodiversitat, un proscrit... . Faria poc calaix per assolir els altars. Cap ni un. Ida ingenuïtat -en política- és un pecat. Entesa pecà d'ingenuïtat i oblidà que "a l'enemic, ni aigua". Anunciant dies abans la inauguració simbòlica de la piscina municipal de Son Angelats, donà temps a la tropa de Simarro per omplir-la d'aigua i aigualir-li (mai millor dit) la festa. Esper que l'experiència hagi servit de lliçó a Entesa i al Sr. Gual. L'estratègia de la sorpresa, del cop a traïció, és la més efectiva per combatre el PP. Que en prenguin nota els nombrosos interessats en deixar en evidència als "peperos" que comanden l'ajuntament. No els mancaran ocasions, certament.
L
Dit això, corregiré algunes afirmacions fetes pels lletruts locals del PP a l'escrit del passat 15 d'octubre que els meus apreciats companys de la redacció del "Sóller" tengueren la gentilesa de publicar just a sota del meu. No pretenc exercir de defensor d'en Miquel Gual perquè es basta sol per repartir estopa de granat. Però no és el mateix que l'interessat alabi la seva feina o que ho faci un tercer. El company i amic Josep Bonnín descrivia una escena del ple del passat dia cinc amb aquestes paraules: "La regidora Catalina Esteva enflocà al batle Simarro: "Ha mentit" i el batle es va quedar tan ample, ni se li va immutar el gest ...". Un símptome de que allò que per a Esteva és una falta, per a Simarro i els seus és el més natural del món. Idò bé, estimats lectors, per si no en teniu costum, vos recoman llegir i escoltar tot el que vos arribi del PP amb la premissa de la seva falsetat; vull dir que només interpretant el contrari del que diu coneixereu la veritat. Així de senzill. Si el PP afirma que la capacitat de gestió de Gual és "nul·la", llavors significa que és enorme; si l'acusa de fer "res de res" és que ha fet molt i més, i si diu que hauria d'avergonyir-se per les "animalades" fetes, és que pot sentir-se orgullós per l'encert de la seva tasca. Ras i curt. Perquè s'ha de tenir poc seny i manco intel·ligència per posar en entredit la dedicació d'en Miquel Gual. Si una virtut l'honora és una capacitat de treball que ja voldrien per a ells els edils "peperos". Per molt que se n'omplin la boca, la d'ells és com "el valor en el soldado": està per veure. Es perden per la llengua, en xerren pels descosits, però "res de res".
De bravejera, supèrbia i cinisme, els del PP en van sobrats. De tot el demés, una nul·litat total. Què han fet en aquests últims mesos, amèn de plorinyar i justificar les seves mancances criticant als altres? Vendre fum, ... ficció pura. Per Sant Bartomeu reobriren simbòlicament l'aparcament de Sa Calatrava. Després ompliren d'aigua la piscina "per fer proves". Han posat un pegat que ningú no sap que costarà als sollerics al problema de la recollida del fems, però encara és l'hora que aportin solucions. No han tocat una coma del pla de sanejament municipal que tant criticaren abans de les eleccions. Han collat la ciutadania a imposts. Pretenen estendre l'ORA a tot el casc urbà per sucar encara més les butxaques dels veïnats. Ressuciten l'empresa funerària municipal passant-se pel folre les sentències judicials, exposant-se a possibles sancions. Recuperen els instituts municipals per aportar més opacitat als comptes públics. Rehabiliten la sala de Lepanto amb doblers de tots per llogar-la a una empresa privada. Tot això i una llarga llista de despropòsits i promeses incumplides. Els temps no estan per a alegries, cert, però això ja ho sabien abans del 22 de maig. Per manca d'aptitut. Evidentment. Com interpretar sinó el nomenament a dit d'un nou gerent per a "Sóller 2010", rebaixant-ne els requisits de formació i experiència i carregant als sollerics amb el sou d'un "home de confiança" de Simarro? Com una manera de descarregar de treball i de responsabilitats al regidor de Béns i Serveis que, ves per on, cobra una dedicació parcial a costa de les arques municipals. Recordem les crítiques del PP a Antoni Femenies i com ara els "peperos" han duplicat (pel cap baix, perquè el salari d'aquest gerent és un misteri) el cost de la nòmina del socialista. I ja veurem quin preu tendrà el fet de nomenar un entrenador de futbol regidor d'Hisenda o com es retribueix als "assessors" que "col·laboren" amb altres regidors del PP. Tots ho fan de franc, segur que sí ... I el farol de "nosaltres treballam de valent, amb més o menys encert" no pot amagar ni perdonar la incompetència o els gests inútils i el que és pitjor: el preu que per això hauran de pagar els sollerics.
E
l meu fill no entén per què Sant Jordi es dedicava a matar dracs enlloc de dir-lis que havien de ser bons nois, com el drac Basili d'en Ponç Pons. "Aquest home era un poc bèstia" em digué. I és ver. Amb els valors d'avui en dia Sant Jordi seria un delinqüent, un caçador d'espècies protegides, un enemic de la biodiversitat, un proscrit... . Faria poc calaix per assolir els altars. Cap ni un. Idò!ò!
