Hi ha qui diu que Maria, la mare de Jesús, havia nom Joana, ... Miquela, ... o Margalida, fins i tot. El pitjor d'aquesta afirmació no és només la seva falsetat, sinó que algú sigui capaç d'empassar-se-la, creure's que és certa. Si fa, no fa, com qui pugui beure's el comunicat d'Entesa per Sóller per justificar que es presenta en solitari als propers comicis locals. Seguesc relativament de prop el procés de formació d'una única candidatura d'esquerra a Sóller i, havent llegit l'esmentat escrit, em sent un poc preocupat pel rumb emprès per l'agrupació local del partit d'en Biel Huguet. És més, semblen dues forces completament diferents i, en el fons, molt possiblement ho siguin.
Anem per parts. És cert que Entesa per Mallorca s'ha afanyat en "el darrer any" per "fer un front comú d'esquerra nacionalista". Però sols aquest últim any, que quedi clar. Recordem que Entesa sorgí d'una divisió en el si del PSM, que s'hi enfrontà electoralment a les municipals de 2007 i que, juntament amb Esquerra, li vetà l'entrada en una coalició per a les eleccions europees. El canvi d'actitud d'Entesa es deu més a la necessitat que a la "generositat". En cinc anys no ha assolit embranzida a bastament per presentar-se a les autonòmiques amb una mínima garantia d'èxit. La bona notícia és que, malgrat els desencontres, PSM-IV li ha obert les portes amb la millor bona fe i visió de futur. En aquest context, Entesa podia demanar poc -res- a canvi. D'això se'n parlà al seminari Blaquerna, ho defensà l'OCB i ho reivindicaren Veu Pròpia i altres. Així, sense reconeixements particulars. No confonguem la gent amb falsos certificats de bona conducta política.
Els intents d'Entesa per Sóller "per reconduir una situació de desavinença que tal volta dura massa" són igualment recents. En primer lloc perquè l'agrupació del PSM s'havia passat gairebé en bloc a Entesa. Els que restaren fidels van mantenir la marca mitjançant Progressistes per Sóller i no han aconseguit reeixir fins fa poc menys d'un any. Sols llavors, veient un PSM refet del sotrac, Entesa alçà les orelles i passà del menyspreu a l'interès. L'evolució recent d'uns i altres ha estat completament inversa: mentre el PSM ha sumat nous efectius, Entesa n'ha deixat un bon grapat pel camí i ha perdut el suport que Esquerra li donà quatre anys enrere. Hi ha -diguem-ho així- símptomes evidents de feblesa i d'incertesa electoral. Per això -i no per "superar desavinences"- Entesa mou fitxa ara i no abans, com caldria haver esperat del seu suposat interès per superar "rancúnies passades".
Cert és que, a la reunió del set de febrer, "deixant de costat la qüestió programàtica", també és parlà sobre qui encapçalaria la candidatura. Llavors, Entesa proposa (o imposa?) Miquel Gual o, "si apareix", un nom de consens. Imaginem (i l'encertarem) que PSM i IV, amb el vistiplau d'Esquerra, proposen na Catalina Esteva. Un cap de llista amb més suports, però sense obtenir el consens d'un dels quatre possibles socis. Accepta Entesa o bé manté fort i no et moguis el seu candidat a l'espera de la improbable i miraculosa aparició d'un candidat de consens? Això darrer, és clar. De què cal seguir parlant, idò, si Entesa no baixa de l'ase a sols tres mesos per a les eleccions?
A partir d'aquí el comunicat d'Entesa desbarra. Podríem parlar de victimisme absurd, de cinisme i de maniqueisme. Bons contra dolents, policies contra lladres, cowboys contra indis. Infantilisme a balquena per justificar que, pobre, putejat i abandonat, "Entesa per Sóller es veu obligat a anar tot sol a les pròximes eleccions municipals ...". Entesa sembla aquell personatge -els de la meva quinta el recordareu-, en Calimero, que sempre llamugava allò de "no m'estimen!". Bon al·lot de mi, cabronarros els altres. Filosofia simple i immadura, mancada per complet d'autocrítica. Perquè, a veure, com així quan a Mallorca PSM-IV i Entesa junten camins, a Sóller es distancien més que mai? Esmentava al principi que els projectes d'Entesa i de l'agrupació sollerica pareixien diferents. I ho són. El primer és un projecte de país, el segon un projecte personal, el d'en Miquel Gual i la seva fixació per assolir la batlia de Sóller. Una ambició legítima, però no necessàriament compartida per PSM, IV i Esquerra, ni possiblement per tots els seus companys de partit. Entesa per Mallorca reivindica un espai socialdemòcrata, sobiranista i ecologista. Gual en té prou defensant "una opció posibilista i centrada" contra propostes que considera "radicals" (abans en deia, pejorativament, "comunistes"). Probablement no és que no el vulguin, sinò que s'ha errat de porta. Idò!
