Diumenge passat vaig castigar-me veient el debat de TV3 amb sis dels caps de llista de les eleccions de demà. Fou un debat descafeïnat. D'una banda, no hi eren tots els que hi havien d'ésser i, possiblement, en sobrava algun. Són les servituds legals que afavoreixen la presència dels partits que quatre anys enrere aconseguiren acomodar el cul dels seus al parlament i castiguen la d'aquells amb clares opcions de fer-ho en el futur. És el cas de Joan Laporta, qui -al marge del seu missatge independentista- té la virtut de parlar clar. De l'altra, tots sis havien preparat les seves estratègies tan acuradament que la discussió semblà artificial i previsible. N'Artur Mas anava de sobrat i, certament, demostrà estar per sobre dels altres. El pobre Montilla, amèn de la ridiculesa d'ensenyar estadísitques, es guardà per al darrer minut la traca del cara a cara amb el convergent i fracassà clamorosament quan aquest li acceptà l'envit. Puigcercós donà la imatge de qui es sap perdedor i va a remolc de les iniciatives dels altres i de les enquestes adverses. Tot i això va estar fi quan plantejà al de CiU un pla B per a la independència quan fracassi la proposta del concert econòmic. Joan Herrera, original en l'exposició, la pifià per mor de la seva inquietud, la imatge poc endreçada i les ulleres de membre del comité central del partit. Al ciutadà Albert Rivera sols li manca un "Primo de ...". La fesomia, la mala educació i el tarannà insolent són els d'un jove falangista. La seva ideologia no s'hi allunya gaire. Ell i na Camacho es passaren a l'espanyol quan es parlà sobre la llengua i la cultura catalana. Una provocació consentida pel moderador que evidencià l'anormalitat en què viu el país.
Els comicis d'aquest diumenge batran un récord d'abstenció. És lògic que els partits tractin d'atreure l'atenció dels electors de la millor i de la pitjor manera possible. Si Rivera es mostrava despullat fa quatre anys, ara són els seus seguidors qui l'acompanyen en pilota picada. El seu és el partit de la poca roba. Una al·loteta "sociata", bastant agraciada i amb prou fantasia, té un orgasme en el moment de votar per Montilla. Fam, molta fam hi ha al món. Però el més vomitiu de la campanya electoral ho ha perpetrat el PP amb un videojoc de n'Alicia -Sánchez Camacho- Croft matant emigrants il·legals i independentistes. D'això se'n diu nedar en la pròpia merda i en les misèries de l'ermàs intel·lectual del nacionalisme espanyol. Consti, emperò, que tenc la certesa que aquesta mena de missatges calen en una part significativa de la ciutadania i acaben condicionant els resultats. Perquè -i deixem-nos de romanços- hi ha molts individus que senten empatia per la propaganda que fa servir el sexe, la violència i el racisme per difondre un missatge. Gent que vota per una enravanada, per un candidat virtual que mata molt i bé o pel que creu haver entès dir a na Belén Esteban. És la cara oculta de la democràcia, la contradicció, el parany de l‘"un home, un vot" dels nordamericans, l'exaltació d'un individualisme segons el qual el sufragi d'un catedràtic de Harvard val igual que el del darrer beneit del poble. La raó per la que cada pic i ha més idiotes votant i més imbecilitat en el món de la política. El poble és savi -diuen- i es queden tan amples. I ja et fotràs!
En Benet XVI afirma que l'Església veu amb bons ulls l'ús del condó en determinats casos. Per protegir les prostitutes del contagi de la SIDA, per exemple. L'antiga misericòrdia cristiana envers les meuques, que això ve d'enrere. Servidor es demana per què allò que el Vaticà consent a les putes no ho permet a fusters, infermeres o trapecistes -a tothom- tret que siguin clients d'una casa de barrets. Em sembla que en Ratzinger ha actuat amb astúcia alçant una micona la fibla del preservatiu. No serà que en realitat l'Església vol salvaguardar-se a si mateixa? Que vol assegurar-se que cap seus aplegui un sidàs després d'haver alleugerit la pressió als aglans? La tropa és magra, cada pic més, i cal evitar baixes innecessàries. Au idò, a repartir gomes s'ha dit, que on hi ha pèl hi ha alegria.
Per aquí dalt els terroristes islamistes ens tenen amb el cul estret de por. La policia alemanya ha identificat un grup format per paquistanesos, marroquins i sirians que vol fer-ne una de grossa abans de les festes. Els meus estimats mercats de Nadal amenaçats. Són "kitsch", però apleguen una gentada. Pitjor que al Dijous Bo. Estrets com en una llauna de sardines. Quina escabetxina farien aquests cabrons! Res, enguany ens conformarem amb el petit mercadet del poble. Idò!
