Un dels avantatges que té viure lluny del teu país és que pots percebre millor com ens veuen els altres. És -creieu-me- una experiència prou alliçonadora de la que podrien prendre nota els nostres representants. Diumenge passat el canal "autonòmic" (per entendre'ns) de Hessen, HR, va emetre un programa produit pel seu homòleg MDR. Es deia "Eine musikalische Mallorca-Reise". El concepte era molt senzill: un grup de cantants alemanys -a imitació de Sand i Chopin- viatgen a Mallorca a l'hivern. A partir d'aquesta idea els artistes mostren l'illa "en estat pur" i aprofiten l'ocasió per interpretar les seves balades. S'ha escrit molt sobre el sentit musical germànic i sí, és cert, aquí la gent dóna molta importància a la música. Cosa que no és sinònima de bon gust perquè, a tall d'exemple, les melodies que s'interpretaren a l'esmentat programa eren autènticament vomitives.
Però, tornant al "viatge musical a Mallorca", vos diré que per als alemanys els mallorquins som -en el millor dels casos- un element més del paisatge (un molí, una figuera, una ovella, un indígena, ...). En general som transparents, ni tan sols existim, potser perquè no som prou interessants, possiblement perquè ignorant la nostra presència poden gaudir millor d‘aquest gegantí parc temàtic que el negoci turístic els ofereix. També -i això és pitjor- ens veuen com els aborígens submisos i complaents que els guien i serveixen. Com un modern Dante, vaig baixar a l'infern quan senzillament ens tractaren com a espanyols, amb tots els esperpèntics tòpics que això comporta: toreros, flamenc, sangria i "fiesta". Servidor està curat d'espants i té el cuiro gruixat, però al meu costat na Carmen anava d'esglai en esglai i se'n feia creus de tot el que veia. D'entrada, a l'illa sols s'hi parla "la lengua común" i gràcies. Algú motà un llunyà "bon profit" que el muntador oblidà de silenciar i la madona del restaurant del puig d'Alaró digué "oli" per a disgust del presentador que estigué varis segons en reaccionar per traduir l'estrany ingredient d'una cuixa de xot acabada de sortir del forn. Cap dia de pluja. Mallorca a l'hivern segueix essent el país del sol, però amb unes platges buides i tristes que esperen carn del nord per torrar. El Balneari 6 de s'Arenal amb tots els portals tancats (el pitjor malson d'un alemany mitjà). Què s'hi pot fer, idò? El cambrer del bar Bosch serveix cafè, una xocolata a can Joan de s'Aigo, una visita a La Granja, una volta amb Seat 600, tallar cuixot a una "bodega taurina", olorar la flor d'ametller, ... un avorriment total. I contra el tedi, res millor que cantar per pujar la moral de la tropa: "Vamos a la playa", "Viva el amor", "Bailando", "¡Que viva España!", tot amb el paisatge mallorquí per rerafons. Carmen, ... i què deuen pensar els teus companys del marit mallorquí que tens? Que toc la guitarra flamenca a la nit, que em vestesc "de luces" i torejo les cadires del menjador, que he armat un porró i li donc al "vino tinto" fins que, ben amarat, dorm la mona sota un capell mexicà, ...? Tranquil -diu ella- només em demanen si t'enyores. Que no passin ànsia -responc- que amb la quantitat d'alemanys que hi ha a Mallorca, a Alemanya em sent com a casa.
La ministra Trini afirma que España no reconeix la independència de Kosovo perquè fou declarada unilateralment. Per la mateixa regla ja pot anar trencant relacions diplomàtiques amb els EEUU, sense anar més lluny, ... i amb les repúbliques latinoamericanes, per reblar el clau. Na Trini també diu que reconeixerà la independència de Sudan del Sud si la voten els seus ciutadans. Ni més ni manco que el que voldrien fer -i no poden- els catalans i els bascs. Es diu Dret a l'Autodeterminació. Deixant de banda l'estupidesa i la curtor, el cert és que un grapat de cafres (que això són els cristians del sud per als sudanesos musulmans del nord) li passen la mà per la cara a España en democràcia i drets dels ciutadans. Jordi Pujol digué fa vint anys que Catalunya era com Lituània, però que España no era com la URSS. Avui, ni Catalunya és com Lituània, ni Espanya com Sudan.
Es veu que en ZP no sap com fer calaix. La ministra "sociata" Leire Pajín vol tirar endavant una Llei d'Igualtat i No Discriminació que preveu multes de fins a mig milió d'euros per pronunciar insults com "cabró", "fill de puta", "lleig" o "tonto". La nina s'ho ha pres molt a pit d'ençà que el batle de Valladolid esmentà els seus "morritos" i que era "tonta en cinco idiomas". Tot sigui per reactivar l'economia. Els fabricants de morrals estaran d'enhorabona.
Després d'un mes llarg de paisatge perennement blanc ens ha començat a ploure. La neu s'ha fosa deixant al descobert els tresors amagats durant aquest temps: un caramull de merdes de ca. Idò!
