L'educació -les bones maneres, la correcció, la criança- és un concepte relatiu i variable, una convenció entre els individus d'una societat. Allò que per uns ho és, per a altres no. En certes regions, quan un covidat a taula amolla un rot -com més prolongat i sonor, millor- dóna a entendre que el menjar ha estat bo i suficient; un motiu de satisfacció per als amfitrions. Per a nosaltres seria una grolleria. Apallissar la dona i els infants o maltractar els animals era -temps enrere- el més natural del món. Ara són delictes penats per les lleis. Qui besa avui la mà d'un capellà? Quants fills tracten de vós als pares? Cada dia són menys els homes que cedeixen el pas a una dona o el seient a un avi o a una embarassada; però són més i més els que remuguen quan algú fuma en un recinte públic tancat. Les normes d'educació canvien segons el lloc i el temps, sembla evident.
El PP afirma que en Miquel Gual és un mal educat. No just això: per deixar-ho ben clar diuen d'ell que és "demagògia en estat pur", un cínic, un malcarat, un polític mediocre, un miserable, un difamador professional (uep!!!), un frustrat, un covart i un reprimit. Supós que en Gual els deu tenir a bastament peluts per defensar-se tot solet, sense crosses ni estalons. Però l'escrit del PP ha congriat -com sol ser habitual- molts dubtes a un servidor. Crec que a ca'l Pepé tenen un conflicte existencial de pinyol vermell. Després de dir de Gual tot el que diuen, afegeixen que "no volem tractar amb gent que empra l'insult i el desqualificatiu com a modus vivendi de la política". Podríem entendre, doncs, que no volen tractar amb ells mateixos? O és que qualificar algú de malcarat, miserable o covart no és insultar? Si no ho és, potser hauran d'acceptar que tampoc ho era la paraula "lladres" que Gual els adreçà. Si ho és, imagin que d'ara en endavant els membres del PP -per pura i simple coherència amb el que escriuen- no tendran tracte entre ells mateixos. Una situació peculiar. Com per llogar cadires.
Ignor si la secreta intenció del PP és donar a entendre que els esquerrans ("los rojos" com els anomenava la dona d'un significat líder local) i els separatistes som maleducats per naturalesa, per herència genètica. Vaja, que quan en Simarro mana "seu!" a un ca i aquest no l'obeeix -no està ensinistrat o educat com cal-, indefectiblement es tracta d'un animal esquerrà i independentista, encara que l'amo s'hagi pelat el cul al Frente de Juventudes i a les Nuevas Generaciones. Per la mateixa regla de tres la gent de dretes -la del PP especialment- és el paradigma de la bona educació, la cortesia i el refinament. Hem d'interpretar que en Gual va malentendre les paraules del regidor que li oferí galtades i que en realitat no es tractava d'una amenaça sinó d'una mostra de generositat digna de ser agraïda i recordada. Si la fina línia que separa la bona i la mala educació és la mateixa que divideix dreta i esquerra, llavors s'expliquen moltes altres coses. La "peineta" d'Aznar, per exemple. El gest amb el dit enviant a prendre pel sac al públic que el xiulava cal interpretar-lo com un bon desig envers un grup de persones que devien ser -evidentment- "rojos" i -per força- homosexuals acèrrims. Aznar -amb l'exquisida educació que el caracteritza- sols volia animar-los a mantenir unes relacions sexuals satisfactòries. En cas contrari, n'Aznar només seria un grollerot mal educat i el PP local tornaria tenir un problema de tracte amb el venerable líder del mostatxo.
Però, fins a quin punt en Gual tenia raó? En el cas particular dels regidors "peperos" de Sóller se'ls ha d'aplicar allò de la presumpció d'innocència. Generalitzant, a Gual no n'hi manca un punt, de raó. La majoria de casos de corrupció esquitxen a càrrecs del PP. Per si el xarop no fos espès a bastament, aquesta setmana n'ha sortit emmerdat l'exconseller d'Economia de Matas, Lluís Ramis d'Ayreflor. Per al seu company Josep Joan Cadona la fiscalia demana una fiança civil de 4,8 milions d'euros. L'ajuntament d'Inca (PP) tenia tractes amb empreses implicades en el cas Gürtel. També les tenia la conselleria de Salut d'Aina Castillo, l'actual portaveu del PP. Com escrivia un comentarista a DdB: resulta més fàcil comptar els militants del PP si abans descomptes els que hi ha imputats, o -com em deia un amic- la corrupció formava part (en forma encara?) del concepte de fer política del PP, i tant era així que no eren conscients d'estar fer cap mena d'il·legalitat. Per a ells la política era això i no gaire més. El propi Josemón Bauzá ho admet quan afirma estar disposat a demanar perdó les vegades que faci falta. El que no diu Bauzà és quan i com tornarà els els doblers públics malbaratats pels seus companys de partit que -per dir-ho d'una manera gràfica- han fuit sense pagar. Idò!
