Els veïnats de Sa Calatrava es queixen (supòs que amb raó) dels problemes de seguretat de la barriada. Joana Medina -regidora del ram policial- replica (amb les dades a la mà) que aquests no són tals, que en dos anys sols s'han presentat tres denúncies per delictes comesos a la zona, i afegeix (potser també adverteix) que espera que rere el moviment veïnal no hi hagi una instrumentalització política del tema. Espera que no sigui així, encara que no ho esmenta d'una manera innocent: sap molt bé que d'haver-ne -de manipulació-, n'hi ha. Però -per molt certes que siguin les sospites de la regidora- això no treu un mínim de legitimitat a les demandes d'una colla de ciutadans emprenyats. Els veïns tenen dret a reclamar solucions a l'ajuntament si creuen que "el parc de la Sínia s'ha convertit en refugi de delinqüents" i en un lloc de pràctica del botellot, d'actes vandàlics, de menudeig de droga i de furts en habitatges. Els veïns tenen el dret i l'ajuntament l'obligació de trobar els remeis més adients sense arrecerar-se en estadístiques i en sospites de maniobres de l'oposició.
Ara bé, amb els ulls dels veïnats de Sa Calatrava podrien plorar tots els sollerics perquè la inseguretat ciutadana ha esdevengut un dels mals associats al model de progrés que se'ns ha imposat (perquè, és clar, no se'ns ha donat la possibilitat de triar-ne cap altre). Si la videovigilància evita robatoris al carrer de sa Lluna és perquè la delinqüència també hi és present. Altres llocs no tenen la sort de comptar amb la vista policial a sobre. Tampoc crec que això sigui possible, socialment saludable, ni garantia de res. Fa poc més d'un any estava assegut a la terrassa d'una cafeteria de Plaça. Un amic em reclamà l'atenció sobre un grup de quatre individus situats dempeus davant un altre local. "Fixa't bé, d'aquí a poc vendrà algú i un de la colla entrarà amb ell al bar", em digué. Així succeí en pocs minuts. "Ara sortirà el client i un poc després el camell". Matemàtic. Mentre ens preniem una segona canya l'escena es repetí altres sis pics (un ni tan sols es prengué la molèstia d'ocultar-se en el bar). En un altre punt de Plaça, entre la parròquia i l'ajuntament dues parelles -una de "sivils" i l'altra de municipals- parlaven amicalment. Pregunta: està obligat un honrat ciutadà a denunciar un presumpte delicte quan l'autoritat pot ser-ne igualment testimoni i ho ignora? És, ni més ni manco, el què succeeix a Sa Calatrava (o a la plaça del Mercat qualsevol horabaixa amb grups de menors com a protagonistes). Aquests són els fets reals, independentment de si existeix una manipulació política al darrere. També n'hi ha en molts titulars de la premsa (no d'aquesta) sense que cap membre de l'equip de govern municipal gosi piular en públic per denunciar-ho. Altre en faltaria!
És aquesta una part del peatge que cal pagar per haver permès que una guarda d'individus -molts d'ells sense el més mínim escrúpol- governàs aquest país al seu albir? Sí, molt segurament, i sense gaire remei (per algunes coses no hi ha marxa enrere). Sóller mateix ha passat dels deu mil habitants de sempre (el tamany de la ciutat ideal en el món clàssic) als quinze mil en poc més de deu anys. No vull dir que els nous vinguts siguin l'origen de tots els mals, però proveir de serveis un poble per un 50% de residents més en poc temps no és una tasca senzilla. És lògic que tot acabi fent figa: la neteja, la seguretat, la qualitat dels habitatges, ...; i la major part dels serveis públics privatitzats, o el que és el mateix, funcionant a pinyó fixe, independentment de l'increment de les necessitats. Aquest és el panorama real i no els que volien -i encara volen- vendre uns barruts disfressats de polítics que sols pensen en el benefici propi i mai en les conseqüències de les seves malifetes.
Poques vegades sol succeir que Catalunya sigui notícia de portada dels informatius alemanys. Aquest passat juliol ho ha estat dos pics. El primer per l'enorme manifestació reclamant la independència i el segon per l'acord del Parlament per prohibir els toros. Són les petites coses que em fan sentir orgullós quan em passeig per Frankfurt lluint una samarreta on hi ha escrit "Make no mistake: I'm catalan and so I'm not spanish". Catalunya ha entrat per la porta gran per formar part de les nacions civilitzades d'Europa deixant Espanya entre les que encara viuen en la barbàrie. Hom podria pensar que els espanyols prendrien llum de na Pintora, però no, ben lluny d'això, s'ho han pres com una agressió a la "fiesta nacional", com un afront a la pàtria, i reivindiquen els toros com a patrimoni cultural. Per això, mentre l'Espanya "cañí" viu tancada en si mateixa, en Jimmy Jump exhibeix la seva catalanitat en un dels programes de màxima audiència de la ZDF alemanya. Idò!
