L'esposa del Cèsar no sols ha de ser honesta, sinó semblar-ho. És la famosa frase de Juli Cèsar després de divorciar-se de Pompeia, la seva segona dona. Una altra versió diu que "no només ha d'estar lliure de crim sinó també de la menor sospita". Tan l'una com l'altra podríem fer-les avenir avui per parlar de la dona de Jaume Matas, en el sobreentès que -tot i les ínfules- l'expresident mai no arribà a ser coronat cèsar, ni s‘ha divorciat, ni hi ha pel mig -conegut- un afer de banyes com el que corcava la dignitat del romà. Hi ha en joc, això sí, molts doblers de dubtosa procedència i la taca d'una ambició fora mida que acabà trabucant la magrana del marit.
Maite i Jaume, Jaume i Maite, es van conèixer a la universitat de València. Ella, sis anys més garrudeta que el mallorquí, ja anava teixint una xarxa de poderoses amistats, començant per la del futur batle de Benidorm i president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana ("una comisioncita ..."). A n'Areal li atribueixen l'empenta decisiva per a què Matas fes el salt (l'assalt, més ben dit) a la política. La carrera d'en Jaumet fou meteòrica: en set anys passà de director general de pressuposts (1989) a president de Balears (1996) i en quatre més a ministre d'Espanya (2000). Per a Maite la tornada a l'illa (2003) fou com tornar caure dins la gerreta. Mallorca era el cul del món. Per endolcir-li l'amargor, l'home l'envoltà del bo i millor que podia oferir-li: en Michael Douglas i na Catherina Zeta, na Schiffer, na Kournikova, ... i doblers, molts doblers per gastar. En Jaume era qualcú. L'adossat a Ca's Català feia poc per un president de les Balears i na Maite volgué un palauet de prop d'un milió d'euros al casc antic de Ciutat. Temps després Matías Vallés es demanava: "Qué clase de magnate puede gastarse millones de euros para mantener un palacete deshabitado en Mallorca, mientras reside en Estados Unidos y posee otras envidiables casas en Madrid y en la Colònia de Sant Jordi?" Qui sinó l'assessor de Pricewaterhouse Coopers, l'antic inspector d'Hisenda que admeté haver deixat de declarar 322.748 euros entre 2004 i 2008.
Mentre l'home administrava les Illes (2003-07), la seva dona comprava, moblava, decorava i feia córrer billets i més billets de 500 euros. Ara un Rolex de brillants amb esfera de nacre de 23.000 euros, ara un Cartier de 12.894 (aquí degué deixar propina) i un anellet de 5.000, i més tard un Mini Morris blanc amb sostre negre de 24.000 euros, pagat religiosament al comptat. Adesiara unes sabates de mil euros (sols a l'armani del palauet n'hi havia una cinquantena de parells) o un enciam (pagat també amb un billet lila). El propietari d'una joieria palmesana afirma que na Maite s'hi gastà 70.000 euros en joies i rellotges (es diu que en aquells temps al compte bancari hi havia poc més de cent euros). El propietari de l'empresa de decoració Denario, Antoni Obrador, facturà als Mates uns 100.000 euros en objectes de decoració (granereta d'escusat inclosa). Obrador admeté davant el jutge que Areal li entregava regularment sobres tancats amb els doblers per pagar als proveïdors del palauet. Fernando, germà de na Maite i llavors gerent del PP balear i de la Fundació Antoni Maura, administrador de Binigabri S.A. (presidida per Vicenç Grande) i espós d'Encarnación Padilla (col·locada de directora general de Tecnologia i Comunicació del govern balear), liquidava els comptes de les obres del palauet amb el mateix procediment. L'Areal germà reconegué que l'Areal germana li donà 32.000 euros en negre per pagar un constructor.
Hom diria que la dona de Mates era una al·lota feinera i havia fet un racó. Treballà a l'empresa familiar (Publicitat Matas), per a les monges agustines i en una immobiliària de Sant Antoniet. No es degué fer rica. Tampoc li degueren cobrir els lloms les feines que aconseguí (2002-07) gràcies a la posició del seu home: assessora d'educació a la comunitat de Madrid (dos mil euros al mes), empleada del Centro Balear de Cálculo (altre tant) i de l'assessoria tributària Martorell (13.469 euros en total) i relacions públiques a l'hotel Valparaiso (37.678 euros el 2007). Paradoxalment, la seva amiga Amparo Montes "Ampi" declarà que "mai vaig tenir la impressió que Maite Areal treballàs". Curiós. "Mulier Caesaris non fit suspecta etiam suspicione vacare debet". Quina veritat.
Què hauria estat de Mates sense la seva "princesa"? Resulta difícil saber-ho. Vendria neveres i rentadores al negoci familiar? Seria un petit botiguer escandalitzat per la corrupció dels polítics? O hauria arribat on és ara mateix? Perquè ja se sap: "la cabra tira al monte". Idò!
