Em sembla que sovint els polítics van de pell i que nosaltres, ximplets, pensam que les seves paraules són com l'Evangeli, paraula de Déu, i això no és cert, ni molt manco. Sí, ... o van de pell, o s'imaginen que qui els escolten són imbècils, o -el que és pitjor- que els idiotes són ells mateixos. Servidor voldria creure que és el primer, que són una colla de penjats que quan se'ls passa una idea per la magrana l'amollen tal com cau de l'ase per fer gràcia als parroquians; sobretot ara, amb la crisi i amb un auditori fotent cara d'anar desbaratat del ventre. Voldria, però tenc els meus dubtes. També podria ser que, estadístiques en mà, tenguin la certesa que la majoria del personal és curtet de gambals. En els temps que corren l'estupidesa és un valor en alça, basta veure les audiències de programes tan vomitius com "Sálvame" per entendre que el nombre de beneits per quilòmetre quadrat és escandalosament alt. El problema rau en suposar que només hi ha babaus a un costat de la bardissa quan resulta igualment possible que n'hi hagi en els dos camps. I amb això arribam al tercer supòsit: que l'idiotesa és un mal encomanadís, que qui s'aplega amb un coix al cap d'un any ho són els dos i que els polítics acaben essent tan curtets -si no ho eren abans- com la majoria dels que fan manbelletes cada pic que perboquen una frase pretesament enginyosa.
Dic tot això per algunes de les moltes ximpleries que amollaren en Mariano i en Josemón al recent miting de Sa Feixina (un lloc molt adient per al PP i més econòmic que el Palma Arena que tants mals records deu dur a la tropa "pepera"). No just fou que volien fer-se els simpàtics, sinó que no hi havia més cera per part dels oradors. En condicions normals el panorama reclamaria la commiseració aliena, però servidor és bastant agarrat i no està per la tasca de donar el més mínim cop de mà a personatges que li resulten bastant fastigosos. O sigui, que a prendre pel sac que, a falta de l'enteniment necessari, al manco els pot proporcionar un petit plaer (o gran, que amb tot el que encara s'amaga dins els armaris mai se sap si l'exabrupte és en realitat un bon desig). Si n'hagués de triar una, la millor frase podria apuntar-se-la en Mariano quan digué que "Cap conseller d'Educació, ni director general, no pot estar per damunt de la decisió dels pares". És a dir, que papà i mamà tenen l'última paraula sobre el que ha d'aprendre el seu ninet a l'escola i si decideixen que el seu infantó ha de rebre l'ensenyament en lituà i que s'han de substituir les màtemàtiques i la història per l'astrologia i el maquillatge, llavors els mestres s'han d'estrènyer les cireretes i, endavant les atxes, a fer cartes astrals i a pintar morros s'ha dit. Sembla mentida, Don Mariano, que un home fet i granat vagi pel món amollant bestieses. En Josemón també volgué aficar cullerada afirmant que "Noltros defensam es mallorquí, es menorquí, s'eivissenc i es formenterenc, tant com defensam es castellà". Sí, Josemón, i també el sineuer, el biniaraixenc, el porrerenc i el llorità, amèn del cordobès, el segovià, el ceutí, l'hondureny i el paraguaià, que com més n'hi hagi -d'idiomes- més riurem. Diuen que el sabater és qui va més mal calçat; idò sembla que el farmacèutic es deixà les pastilles a casa. Cal cuidar-se, home de Déu! I, per si no n'hi hagués a bastament, en Josemari, es quedà tan ample perbocant que "Els que vénen de fora també poden fer del castellà una llengua pròpia de Mallorca". I per què, estimat, sols el castellà i no l'àrab, l'alemany, l'anglès o el xinès. Que jo sàpiga els marroquins, els alemanys, els anglesos i els xinesos no han brostat d'un sementer de Sa Pobla, del Balneari 6 de s'Arenal, de Magaluf o dels voltants de Pere Garau. Que tots ells i molts altres també han vengut de fora i deuen tenir el mateix dret, supòs. Quin guirigall, Senyor!
En Pep Melià deu haver romàs molt descansat quan ha llegit l'aclariment del Comité d'UM a Sóller. Com li van les coses aviat podrà comptar els militants del partit amb els dits, amb la certesa que els deu dels peus són els seus lleials sollerics. Als de Campos que es donaren de baixa a començament de mes s'han afegit una trentena de Felanitx. Diuen que aviat passarà el mateix a Santanyí, Inca, Muro i Ciutat. Què fotut és no tocar mareta, ni xuclar la nòmina d'un càrrec al govern, ni palpar doblers i pagar "feines molt especials" als pobres regidors de poble! A UM sols li manca en Jaume Font, fet una fura, perquè al galliner no romanin ni galls, ni gallines, ni pollets..., ni ous, és clar.
Els "peperos" poblers no convidaren a sopar el seu líder, el gran Josemón. A la Part Forana pareix que no manducarà gaire, ni tiberis, ni vots. S'aprimarà. Farà salut. Benvinguda sigui. Idò!
