Ignor si els "dos grans arguments" de la ciutadellenca Sole Sánchez són o no suficientment poderosos com per tòrcer la voluntat dels electors. Com les d'informàtica, les meves nocions sobre pits femenins no ultrapassen el nivell d'usuari, ni tenc el costum d'anar pel món canant les mamelles alienes. Pel cap baix, sols puc dir que la naturalesa l'ha afavorida amb un bon joc, que desig pugui conservar-lo per molts anys amb la qualitat i quantitat d'ara. Dit això, la candidata del Partit Democràtic de Ciutadella, no ha fet més que donar corda a l'antiga tradició de mesclar sexe i política. Sense remuntar-nos gaire en el temps, recordarem com devers el 1995 la sala oval (oral, també en deien) de la Casa Blanca fou testimoni de les habilitats bucals de la becària Mónica Lewinsky amb la virilitat tardorenca del president Bill Clinton. D'això la Viquipèdia en diu fel·lació, del llatí "fellatio" -que res no té a veure amb els felins-, i n‘esmenta un grapat de sinònims certament curiosos com "neteja de sabre" o "engolida de caneló". Si això succeia a la White House, no m‘imagin què podrien contar els murs del 10 de Downing Street, el Kremlin, l'Elisi o La Moncloa. El que sí puc figurar-me és el que dirien els del Quirinal sobre les aventures (i segurament desventures, que l'ase sí torna vell) de Silvio Berlusconi i les joves prostitutes que convida a palau. L'eròtica del poder amb flaire de pizza i tonades de na Rafaela Carrà.
Les campanyes electorals -singularment les catalanes- solen anar acompanyades d'una certa dosi de marro. El 2006, Albert Rivera sortia a les tanques publicitàries tapant-se les vergonyes per reclamar el vot sota l'eslògan "Sólo nos importan las personas". El 2010 havia guanyat a bastament per vestir-se i eren els seus seguidors els que anaven en pilota picada. Alguna cosa havia passat en aquest quatre anys. La candidata d'Alternativa de Govern i exparlamentària del PP, Montse Nebrera, en un video amb molts de gemecs, acabava sortint tapada amb una tovallola amenaçant d'armar un escàndol treient-se-la. Els joves socialistes catalans promocionaven les virtuts del seu líder, José Montila, amb l'orgasme d'una joveneta en en moment d'introduir la papereta a l'urna. "Votar és un plaer", afirmaven. Un altre espot deia que "Hi ha moltes maneres de fer-ho". Sobren els comentaris. Joan Laporta rebé el suport de Maria Lapiedra passejant-se per Madrid en roba interior i onejant una estelada. L'actriu porno catalana segueix les passes de la legendària Cicciolina (Ilona Staller), elegida parlamentària el 1987 en representació del Partit Radical. Lapiedra es presenta a les eleccions locals del seu poble, Les Borges Blanques, amb propostes tan singulars com un servei public de putes o el dret a masturbar-se ("pelar-se-la", diu la Viquipèdia) a la via pública.
De candidats reclamant el vot en bolles n'hi ha un caramull. Maria Dolores Jiménez (PP), tinent de batle de Lepe, comparagué nua primer a una revista local, Lepe Urbana, i posteriorment a Interviú. Vius, que no estam parlant d'una poma: la nina és ingeniera agrònoma (tampoc ho és na Lapiedra, llicenciada en Filologia Catalana). La belga Tania Deveraux començà prometent 400.000 llocs de feina en unes tanques que la mostraven tal con vengué al món, però veient-ho del tot impossible acabà compromentent-se a fer una mamada als 40.000 primers electors que s'apuntassin a la seva llista de votants. Sols n'aconseguí 3.303, però si complí amb el promès degué acabar ben assaciada. Rafael Torres i el gruix de candidats del PP d'Inca posà en cuiros per al calendari d'enguany. No debades el 2011 és un any d'eleccions.
Sembla que els candidats sollerics no s'han apuntat (per ara) a mesclar sexe i política mitjançant imatges més o manco explícites. Se'ls ha d'agraïr. Com el d'altres que integren les llistes electorals, el cos de servidor no és d'exposicó, precisament. Restaríem vots enlloc de sumar-ne. La de CxI, integrada per gent joveneta, tendria un passi, però em costa imaginar com quedaria una foto de grup dels elements d'ERC. Crec que, enlloc de desvestir els cossos, els polítics haurien de despullar les idees i propostes, sincerar-se davant la gent, perquè sota la pell d‘alguns hi ha molta hipocresia, mentida, interessos ocults i intencions poc clares. Tenc dubtes sobre la franquesa d'alguns personatges que s'aixopluguen sota determinades sigles, però més encara sobre si els electors sabran destriar el gra de la palla, les persones coherents de tota la vida dels nous conversos a ideologies que fins fa quatre dies havien rebutjat des d'altres partits, i els que són a la política per treballar dels que només hi entren per figurar. Res, ho prendrem amb paciència. Idò!
Joan Castanyer
