Duc dies amb la por al cos. D'ençà de la intervenció de la brigada antivici a Sa Botigueta tenc el sentiment que cap mallorquí pot colgar-se tranquil, sense la temença de despertar-se en un calabós de la policia. No hi ha escapatòria: qui la fa, la paga, per menuda que sigui. "El vint-i-dos!". "El trenta-cinc!". "El dotze!". I zas!, dos fornits policies prenen les entrades del local, mentre dos inspectors de joc aixequen acta del delicte i s'apoderen de les proves incriminatòries: cartrons de bingo, el bombo i les bolles numerades i -el més important- la bossa amb el botí: 232 euros! El cos del delicte. Pasta gansa, sí senyor. Tots els presents amb el DNI enmig les barres i alguns barrams que, prenent el trot, acaben per terra amb la identificació enganxada. La corrupció ha arribat als racons més insospitats de la Mallorca profunda. Qui ho havia de dir!, una honesta societat amb una trajectòria centenària transformada en un cau de desenfré i llibertinatge. Viure per veure!
Bé, com vos deia, la nova m'ha destrempat ferm. Des del dissabte que no meng altra cosa que galletes amb oli i sal i poma rallada. Acollonat estic de posar els peus a l'illa. M'ho veig venir: una furgona de civils desembarcant amb material d'assalt mentre esper que la maleta surti per la cinta transportadora de l'aeroport. Jo, reduit i immobilitzat, venga cridar manifestant la meva innocència, mentre un inspector em planta davant els ulls una papereta del sorteig d‘una porcella de les festes dels Estiradors del 2005 amb el nom a sota (el de la porcella no, el meu, és clar). És la prova definitiva. La fiscalia investigant les meves anades i vengudes a Alemanya, la proximitat de la fontera suïssa, els comptes numerats de la banca helvètica. Déu meu, estic ben fotut! Qui em manava presidir una associació de veïnats i sortejar porcelles per pagar les festes de l'estiu? Qui? Vint anys i un dia, pel cap baix. Quinze amb bona conducta i molta sort. En sortir els infants seran majors d‘edat i jo un pensionista (si en ZP i tots els fills de set pares que li vendran darrere no m'han fet la guitza i m'han deixat amb una mà al davant i l'altra a la reraguarda vivint de la caritat pública).
Siguem una mica seriosos: en què collons perd el temps la policia? Quina mena d'estupidesa és aquesta d'anar a perseguint els bingos (legals o no, que això és un simple tràmit administratiu) de les societats recreatives, mentre el crim organitzat, les petites i grans xarxes de droga i els traficants de persones -per esmentar una mínima part de la delinqüència que tenim al nostre voltant- es mouen per Mallorca amb relativa comoditat? Què es guanya esglaiant una colla de persones pacífiques (la majoria gent major) per 232 putes euros, quan a cent metres s'està traficant amb tota mena de substàncies i amb milers d'euros pel mig. Em sembla que algú ha perdut l'oremus i tenc per ben segur que no sóc jo. Pals de cec. Vuits i nous i cartes que no lliguen. Au, tots a porgar fum!
Ben innocent sóc jo. Em creia que la nova escola del carrer de ca les Ànimes era això, l'escola de ca les Ànimes i punt. Pensava que, havent-hi un planejament urbanístic que regula -entre altres- els colors de les façanes del edificis, l'escola es pintaria d'un d'aquests colors i prou. Idò no. En aquest món d'avui per a cada cosa hi ha un problema i no hi ha qui no trobi ossos al lleu. Entenc que alguns pares vegin poc galdós el nom tradicional d'aquest indret i que s'estimin més que l'escola dugui el d'algun personatge insigne (a hores d'ara podria anomenar-se "Escola Rafa Nadal" o "Col·legi Jorge Lorenzo"), nostrat (en Pere de sa Butza, na Catalina de Plaça, en Pep Gonella, ...) o popular (na Belén Esteban o n'Andrés Iniesta), però què li farem, el lloc ja tenia un nom i fa beneit tornar-lo batiar. El segon assumpte l'entenc menys o, més ben dit, no l'entenc ni gens ni mica. Com pot ser que l'ajuntament s'hagi de posar de ratalons davant la conselleria d'Ensenyament per una qüestió de pintura? És que des del govern ignoren que els pobles tenen una normativa específica i que tothom s'ha d'estrènyer un ou i obeir-la? Idò que la pintin de verd i l'anomenin "sa lletuga". Problema resolt.
Servidor no vol pecar de falsa humilitat. Ben content estic d'haver rebut aquest premi Batista i Roca per haver promogut la cultura catalana a l'exterior, però el gruix del mèrit és de la institució per a la qual treball, la Biblioteca Catalana de la Goethe Universität. L'IPECC és una institució seriosa i un jurat presidit per tot un Heribert Barrera i integrat per personalitats com Xavier Tudela no pot errar. Defensar la llengua i cultura té un valor inqüestionable, més encara si tenim en compte que el món es ple de Josemons Bauzàs disposats a fer-la malbé amb la seva ignorància. Gràcies idò.
