Record haver sentit dir que Ortega y Gasset afirmava que els catalans no eren una amenaça per a la unitat d'Espanya perquè es perdien en actes estètics, però mai no arribaven a fer res en el terreny pràctic. És a dir: lladren, però no mosseguen. Servidor pensa que la manifestació convocada per aquest horabaixa sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim" constituirà una bella mostra de l'amor català per l'estètica. Hi haurà una munió de gent, milers i milers de persones amb senyeres i estelades i crits reclamant la independència en una mena de masturbació col·lectiva. Tot ben maco, emotiu i patriòtic, però amb un nul efecte pràctic; perquè -a veure- algú es pensa que l'endemà, l'altre, o qualsevol altre dia, els membres del Tribunal Constitucional espanyol, amb el cul tremolós de por, anul·laran la sentència sobre l'Estatut i demanaran perdó per haver ofès la dignitat nacional de Catalunya? Qui s'ho cregui, ja pot anar agafant cadireta i esperar d'assegut.
Els espanyols -jutges o no- la tenen molt clara, aquesta cosa de la "indisoluble unidad de España", de manera que qualsevol intent d'autonomia real, federalisme o confederalisme té els dies comptats. Els estatuts d'autonomia són una via morta perquè el sostre de competències no sols és baix, sinó que l'estat el rebaixa continuament. Espanya té bo de resoldre el més mínim intent per augmentar l'autogovern; no li calen els tancs i els F-18, amb un simple acte administratiu liquida el problema i punt. Ja poden manifestar-se els catalans, ja poden cridar alt i fort que s'ha acabat el bròquil, que estan més emprenyats que una mona, que si no els passen la pilota no juguen o es canvien d'equip, que tot això als espanyols tant se'ls enfot. Per a ells no hi ha altra nació que Espanya, ni altre centre de decisió que Madrid. O sigui, que se'l poden confitar l'eslògan aquest perquè, per a ells, Catalunya ni es una nació ni mai ho serà, ni decideix ni mai decidirà.
L'únic remei per als catalans és deixar-se de comèdia, de fer-se els desmenjats amb talent, i passar de l'estètica a la pràctica. Que surti un caramull de gent al carrer per defensar el país és hermós, però no deixa de ser un engany si no té una conseqüència pràctica immediata. Vull dir que l'efecte de l'èxit -que el donc per descomptat- de la manifestació d'avui no es pot reduir a unes belles imatges per obrir el Telenotícies de TV3 o una foto ocupant la portada de l'Avui, sinó que els catalans han de moure fitxa i no esperar que algú la mogui per ells. Em semblen ridículs aquests "fulls de ruta cap a la independència" que marquen el 2014 -els tres segles d'ocupació borbònica- com a fita per assolir la plena sobirania. L'endemà mateix, el Parlament català, com a dipositari de la voluntat nacional, hauria de proclamar la constitució d'un nou estat en el si de la Unió Europea i enviar una delegació a Brusel·les per enllestir amb Espanya els detalls de la secessió. Tot el demés són vuits i nous i cartes que no lliguen, una paròdia per enredar i acabar la paciència de la ciutadania.
Bé, idò ara que parlam de comèdia, no puc estar-me sense esmentar els plans d'"ahorro" de Carlos Delgado. Llegesc a DdB que, per allò d'estalviar, el batle de Calvià ha decidit prescindir dels "serveis" d'una dotzena dels seus quaranta assessors (a mi, això de Delgado i els quaranta assessors sempre m'ha fet pensar en aquell conte de les Mil i una nits, ja sabeu ...). Cadascún d'ells cobrava 2.145 euros mensuals (25.740 entre els dotze). Ara, "pa' ahorrar", les seves funcions les realitza una empresa privada que s'embutxaca 36.900 euros al mes. O sigui, onze mil més que abans, 133.920 al cap de l'any. Com deia un comentari, ara cal esbrinar qui hi ha darrere d'aquesta empresa per poder donar-li les gràcies. Qui conserva la regidoria calvianera de "Ciutadans Estrangers" és Kate Mentink, qui recentment visità Sóller per presentar una associació anomenada "Europeos por España". L'acte "comptà amb l'assistència de membres del PP de Sóller". "Prietas las filas". Altre en mancaria!.
Crec haver escrit que dels escàndols de corrupció política que sacsejen Mallorca els darrers anys en sortirien poques penes de presó i que sols penarien els més beneits de la colla. Per mostra un botó. Javier Rodrigo de Santos ha estat absolt pel Tribunal Suprem de tres dels delictes pels quals se'l comdemnà, dos d'abusos sexuals a menors i un de tràfic de drogues. Una rebaixa de tretze anys i mig de presó a només cinc. Tot i realitzar felacions i penetracions anals a dos amics dels seus fills, el jutge ha considerat com a consentiment les ereccions dels adolescents. L'haixix era per a "consum compartit". No m'estranya que Bartomeu Vicens hagi demanat l'indult al Ministerio de Justicia. Idò!
