A ca'l PP no hi ha lloc per a les sorpreses. Com era de preveure, seguint un guió perfectament dissenyat, la militància ha entronitzat en Josemón Bauzá nou president del partit a la sucursal balear. S'han confirmat els principis de Peter i de Murphy. Per si hi havia cap dubte, el nou cappare ha assolit un nou nivell d'incompetència, evidenciant que quan les coses van malament, poden evolucionar a pitjor. Hom diria que Bauzá és un mal menor; que en Carlitos Delgado era molt més perillós. Servidor no veu gaires diferències entre l'un i l'altre. Què té en Bauzà que no tengui en Delgado? Bàsicament el cabell engominat, el suport d'en Rodri i una tendència a pastelejar que no té en "sin complejos". A part d'això són calcadets. Cal filar prim per trobar-ne, de diferències; ser un entès en micropolítica per destriar els mínims trets que els separen. Seria -establint una analogia comprensible- com esbrinar què diferencia la Falange Española de la Falange Auténtica. El nom? L'estètica? Les persones? A mi tot el bestiar que pastura pels extrems més extrems em sembla ben igualet.

Això sí, en Josemón té l'estranya virtut de convertir els grans problemes en no res i l'insignificant en quelcom rellevant. Algú ho qualificaria de cinisme. Potser, però jo també crec que l'home duu un embull tan gros a la magrana que no l'aclareix ni amb "Don Limpio". Vos recoman l'entrevista publicada a DdB l'endemà de l'elecció. Es tracta d'una mena de joc entre el moix i la rata. El periodista (Pep Verger) li demana si el PP ha fet autocrítica de la legislatura de Matas. La contesta no deixa marge per al dubte: "Sí, hem passat pàgina ..., és una etapa amortitzada". Així, per les bones, amb mitja cúpula del partit arrossegant-se pels jutjats i amb l'expresident imputat i citat a la barra per cantar de pla. Vist i no vist, "magia potagia", el problema ha escampat. Però téntol!, amb els demés la cosa canvia. Interrogat sobre un futur pacte amb UM respon: "S'hauria de regenerar absolutament". Bona filosofia: per a mi una camamilla i per als altres una purga. Però el millor trumfo de Bauzá és la llengua. "Nosaltres som bilingües" -afirma- "Jo em puc expressar per igual en castellà i en mallorquí". I un be negre!, perquè el seu mallorquí és tan pèssim, com ridícul el costum que té d'amollar una frase en "lengua vernácula" i una altra en espanyol. "Ens hem d'expressar amb total naturalitat". "Però fa anys el PP tenia assumit amb naturalitat que a Mallorca es parla el català de Mallorca" diu l'entrevistador. "Per a mi, la llengua de Mallorca és el mallorquí" contesta Bauzá, set n'han entrades, set n'han de sortir. "Nosaltres aquí deim moix i no deim gat, deim tassó i no got ...". Au idò, ja tenim l'apotecari reconvertit en filòleg de primera, impartint la santa doctrina gonellista del Círculo Balear "amb naturalitat", o "sin complejos" que diria en Delgado, l'alter ego d'en Josemón.

Darrerament li he pres el gust a mirar el que hi ha a l'altre costat de la bardissa, a badocar en jardins d'altri, com diria Climent Picornell. Esper que sigui un costum sa, sense efectes perniciosos, i que aquesta nova caiguda de cabells resulti ser una cosa de la primavera que s'apropa i no el producte de les reveixinades que em causen els parers dels convidats al "Madrid opina" de Telemadrid. L'altre dia es parlà del tema dels toros: que si a Catalunya els volen privar, que si a Múrcia els declaren Bé d‘Interès Cultural, ... A tots els presents els agradava la "fiesta nacional", fins i tot als que mai hi anaven, que gairebé demanaren perdó per no ser-ne aficionats. Miguel Ángel Rodríguez (l'exportaveu d'Aznar) s'enrocà en què tot l'enrenou era cosa de "los separatistas catalanes", i d'aquí ningú el pogué treure i encara deu esser-hi si Santa Rita no ha obrat un miracle. Un tal "Joselito", extorero d'ofici, posà la nota castissa amb un enfilall de frases fetes sense lligam lògic que deixaren amb el peu alt al personal. De tots els judicis, el més esperpèntic fou el de Fernando Sánchez Dragó qui, en una mena de coit verbal, arribà a dir que "la tauromáquia es la más sublime de las Bellas Artes". És a dir, que els artistes de veritat, des dels de Lascaux a Miquel Barceló, passant per Lenoardo da Vinci i Renoir, no tenen ni mitja hòstia en comparació amb l'art de Jesulín de Ubrique. Això, en el dubtós supòsit que la tortura d'un animal convertida en espectacle públic pugui qualificar-se d'art.

I parlant d'assumptes de banyes... sembla que els Sarkozy s'hi dediquen amb ganes. No és que en Nicolas i na Carla s'hagin vestit "de luces", no. Segons la premsa francesa, l'un té una amant -la secretària d'Estat d'Ecologia, Chantal Jouanno- i l'altra conviu amb el cantant Benjamin Biolay. Un banyam com la torre Eiffel. C'est l'amour, que diuen els gavatxos. Idò!