El nin -amb precisió de rellotger suís- em recordà ahir migdia que feia exactament una setmana que el nostre avió (un d'aquella "low-cost" menyspreadora del català) emprenia el vol cap Alemanya. S'acabava un breu estiueig i tornavem a la normalitat teutònica. Avui na Maria del Mar ha complert el seu primer any. És una senyoreta, hermosa de fesomia, ben tallada, de bon caràcter, que d'aquí a poc donarà les primeres passes. El temps passa aviat, molt aviat. Però això ara no interessa. Tornem al meu petit dietari d'aquests dies de juliol a Mallorca.
Dilluns 26 de juliol.
El programa d'en Luca és més extens del que permeten sis dies de vacances. Avui anam a Ciutat amb el tren. Passam per taquilla, demanam dos billets d'anada i tornada i -com a bons "guiris" que som- ens claven el ganivet a tall de mànec (pel mateix preu vaig a Frankfurt setze vegades). La colcada s'ho val perquè el panorama de la nostra vall en un matí d'estiu és un regal de Déu que no té preu (tot i que el Ferrocarril sembla haver-lo taxat amb molta exactitud). Hi ha poca gent al nostre vagó. Gaudirem tranquil·lament del viatge. Arribam i començam a recòrrer els carrers de Palma. Vull comprar algunes cosetes per na Carmen i pels menuts. L'al·lot, que volia passejar, aviat es cansa. Som a la plaça de Santa Eulària. Entram al Moderno fugint de la calor i dels turistes -que n'hi ha a palades- cercant el rastre fictici d'Agustí Ferrà, el detectiu sineuer. M'explic. Estic acabant de llegir la molt recomanable La soletat del llibreter, de Miquel Vicens Escandell. Resulta que en Ferrà és client del Moderno, on els migdies acostuma a prendre's una canya, patates fregides i unes olives. Com que cap dels parroquians ho fa em decidesc a fer-ho jo mateix, esperant que -com a mínim- l'autor es digni entrar al local. No hi ha sort, és clar. Sortim, travessam Cort i entram al Colmado Santo Domingo, obrint-nos pas entre un bosc de sobrassades. Surt amb un parell de pots de fonoll marí per arrodonir el meu pa amb oli d'exiliat. Seguim caminant. S'al·lot torna tenir gana, tot i haver-se polit bona part de les patates i les olives del Moderno. Sembla haver-li pres el gust a les tapes. Entram al mercat de s'Olivar i demanam pitança en un dels bars que hi ha. Mitja hora més tard sortim contents i satisfets. Tornam cap a l'estació. La sortida de Palma en tren és depriment. Fins passat son Reus el paisatge és un compendi de brutícia, mal gust i caos urbanístic. El nin es fa creus de la quantitat de plàstic que hi ha arreu. Fa comptes i conclou que hi ha una fortuna tirada a terra. Les bosses a 15 cèntims i les botelles i les llaunes a 25, ... quin tresor! No, Luca, això no és com a ca nostra, aquí de tot això no en donen res, per això tothom ho tira de mala manera.El capvespre anam al Decathlon. L'al·lot ens ha sortit esportista, necessita roba i ha convertit en un ritual comprar-ne a Mallorca. El Decathlon és com l'Aquarius: a Alemanya no n'hi ha. No és cert, hi ha algunes tendes -que ens cauen bastant esquerra mà- prop de la frontera amb França i a Baviera. Compres fetes ens dirigim al Carrefour. No vull partir de l'Illa sense uns bocins de Torralba i quatre sobrassades de porc negre de can Fiol. Arribant ens plou aigua de bimbolla. El nin roman meravellat: estiu i pluja a Mallorca. De tornada ho contarà a amics, coneguts i saludats, segur que sí.
Dimarts 27 de juliol.
S'al·lot demana tèntol. Avui no anirem a Sa Calobra en barca com teniem previst. Aprofitaré el matí per enllestir algunes gestions que tenia pendents. Havent dinat anam al port. Una mica de mar no ens anirà malament. Em sobta el nombre de turistes que hi ha. No tot va malament. Pujam en tramvia. Un últim gelat al fet a Sóller i el tenc content unes hores més. A casa es queda hipnotizat mirant un partit de costellada del Mallora a Holanda, fet que aprofit per anar a veure en Bernat. S'han de cuidar les amistats. Torn per anar tancant les maletes. Demà matí vendrà en Damià per dur-nos a l'aeroport. Anit sa tia Rosa acomiadarà el nebot amb pizza. Ja tenim la Seu plena d'ous i un infant feliç per una temporada (que, com en tots els de la seva edat, sol ser curta).Dimecres 28 de juliol.
Puntual el taxi ens recull a les nou. Em preocupen dues coses: el pes de les maletes i si podré passar les sobrassades com a equipatge de mà. Les maletes fan 20 quilos exactes cadascuna. Diana. Deman a un "sivil" per les sobrassades i em diu que "ok", que el porc negre i la goma-2 no tenen res en comú (Laus Deo!). Air Berlin ens ha preparat una coa quilomètrica per facturar. Sortim ben justets per menjar uns entrepans i passar el control de passatgers. No hi ha temps pel Palo al Duty Free. Hauré de recòrrer a la Spanische Bodega. Cap mallorquí sense palo. Idò!