Ja era ben hora (si va de veres) que un equip de govern es prengués seriosament l'assumpte de les finances locals, que agafàs el bou per les banyes. La mala gestió dels doblers dels sollerics és una qüestió que fa anys que s'arrossega; diria -i no crec errar- que des de fa més de mig segle. És com una petita bolla de neu que ha anat relliscant fins a convertir-se en quelcom de proporcions gegantines. Cada nova legislatura dóna la culpa a l'anterior i no manquen raons per fer-ho: al cap i a la fi tots en són responsables, de la penúria de les Cases de la Vila ("fallida tècnica", en diuen). El franquisme era el què era: la "repartidora" dels comunistes en benefici d'uns pocs. A la democràcia li ha mancat perspectiva, massa pensar a la curta, de quatre en quatre anys i prou. La majoria de polítics locals viuen amb la por de perdre la cadireta i la seva estratègia és la d'anar ensabonant al personal, aparcant els problemes reals. I així anam!, principalment perquè a la parròquia li agrada ferm això del pa i el circ.
Però tornem als doblers. Deia que es feia necessari que algú posàs els aglans sobre la taula i proposàs solucions viables, encara que segurament impopulars. Ignor si aquest pla de quinze anys per sanejar els comptes municipals servirà d'alguna cosa. Voldria que sí, i que els sollerics no acabàssim pagant tots els plats romputs, sinó sols la part que ens pertoca. La fórmula màgica -reduir la despesa corrent- és tan vella com difícil d'aplicar, ja que comporta retallar privilegis i rompre no poques inèrcies a nivell polític i funcionarial. D'entrada, seria bo que l'oposició donàs suport a les mesures que s'hagin d'emprendre. No ho farà; ans pel contrari, ho farà servir per erosionar el Pacte. A ca'l Pepé no tenen sentit de poble i amb prou feines veuen més lluny d'on les cucales ho permeten. L'ajuntament hauria de reduir despeses de personal, és evident. No vull ser cruel, però hauria d'aprendre a viure sense contractes temporals i redefinir les plantilles, perquè algunes van sobrades. Mala sort pels funcionaris. En una empresa qualsevol, amb unes pèrdues semblants, serien al carrer. També s'haurien de suprimir alguns serveis, sobretot aquells que el municipi assumeix quan pertoquen a altres instàncies. Si l'estat només millora el finançament de les comunitats autònomes, els municipis han d'amollar llast i encolomar al Govern Balear i al CIM tot quan puguin. A les bones o a les braves.
A nivell polític es pot millorar molt. Posem un exemple: si tenim un regidor encarregat de la promoció econòmica del municipi, per què collons n'hi ha un altre responsable de turisme? Què no n'és part de l'economia local? Tampoc li veig la punta a una regidoria de turisme. L'ajuntament ha de tenir el poble en perfecte estat de revista, és clar, i el sectors lligats al turisme que promocionin el seu producte, evidentment. Si en Gual no va a Berlin a vendre botifarrons de ca'n Matarino, tampoc hi ha d'anar per cantar les excel·lencies dels establiments hotelers. O tots moros, o tots cristians. I com aquesta, un munt, si es vol estalviar. El darrer cartutxo és la venda de béns propis. Dic el darrer perquè Simarro i companyia ja s'encarregaren de privatitzar la majoria de serveis municipals, lligant de peus i mans la gestió econòmica dels futurs consistoris. D'immobles en queden pocs, però caldria prendre una decisió sobre si cal mantenir locals obsolets o vendre'ls. De solars tampoc en van sobrades, les Cases de la Vila. Els ajuntaments franquistes van pardelejar de casta forta quan es parcel·laren les urbanitzacions del Port. Tampoc els democràtics s'han espavilat gaire en qüestions urbanísitques. Ara ho pagam. L'equip de govern té per triar i haurà de sacsejar fort i arreu si pretén assolir l'èxit, assumint que el preu serà elevat: una creixent impopularitat. A pocs doblers, poca música. Apa, idò, i a veure si els tenim ben posats!
He llegit un article de Matías Vallés en què conta la feta que ha poc li passà a Jaume Santandreu durant un triple bateig a l'església de Son Carrió. Els protagonistes -innocents- eren tres nebots del conegut exfutbolista Miquel Àngel Nadal, cosins del no menys famós tennista "Rafa" Nadal, ambdós presents; el darrer fins i tot va llegir les Benaventurances ("benaventurats els pobres ...."). No es va passar la bacina i, havent acabat l'acte, la família entregà un sobre tancat a Santandreu, qui destina aquesta mena de donacions a la gent acollida a can Gazà. De camí a Ciutat, esperant trobar-hi un bon feix de billets, va treure 70 euros del sobre. Una setmana abans una familia humil n'havia donat 300 per una primera comunió. "Benaventurats els rics que saben estalviar", devia pensar algú mentre llegia.
M'ha fet mal als ulls la imatge d'uns turistes assolellant-se a la piscina d'un hotel de Palma Nova, a pocs metres d'on acabaven de perdre la vida dues persones. De vacances, immunes a la tragèdia...
