Dimecres ens començà a Frankfurt la Buchmesse, la fira del llibre més gran que es fa i es desfà. És un paisatge indescriptible, amb milers d'estands, cultures, i persones vengudes d'arreu del món. Els primers dies són reservats als professionals i el cap de setmana s'obri al públic. La "Messe" és un espai immens i esgotador, sobretot el diumenge horabaixa quan l'esclafit s'ha acabat i s'aturen les cintes transportadores i les escales mecàniques. Abans que això passi, servidor per part catalana i en Martin per part basca, amb la lliçò ben apresa des del 2007, espavilam fort per tancar ben de pressa les caixes amb els llibres i arribar dels primers a l'oficina del transportista. El nostre valuós botí anirà a parar a les respectives biblioteques que hi ha a la universitat. Amb molt d'orgull vos diré que la nostra -també vostra perquè és oberta a tothom- Biblioteca Catalana és la més voluminosa que hi ha lluny de la pàtria. Part dels 35.000 llibres que tenim procedeixen de les Illes i qui escriu ha contribuit modestament amb més de quatre mil volums a assolir aquesta fantàstica xifra.
El 2010 és un any de crisi, també en la cultura. L'organització ha tapat amb molta imaginació els buits deixats pels expositors que enguany falten a la cita. On abans era l'Institut d'Estudis Baleàrics hi ha una petita cafeteria amb taules i cadires, un oasi per reposar i reprendre l'alè. L'absència de l'IEB em sap greu i m'entristeix. Més enllà del nombre de llibres que ens donaven per a la biblioteca, trob a faltar en Sebastià, na Catalina i en Jordi. Una tristor que es més intensa quan pens que els nous responsables de l'institut no han tengut el mínim gest de contactar-nos, presentar-se i mantenir la col·laboració. O dir-nos senzillament que no hi ha doblers, ni per venir a Frankfurt, ni per enviar-nos un paquet amb les últimes publicacions editades. Servidor tampoc tocarà una porta que sembla tancada sense raó ni motiu d'agravi. La nostra biblioteca viu de la generositat de les institucions, no de la seva almoina. Però el que em dol sobretot és que sense l'IEB no hi ha representació de les Illes a l'aparador on compareixen obres de llocs que ni sabia que existien (i mirau que m'agrada ferm, la geografia!). Ni un punyetero llibre editat a les Balears entre milions i milions de volums arribats de tot el món. Un fet que parla molt del què som i del que volem a ser com a poble.
Un destacat membre de la indústria de l'edició catalana em comentava que a les fires s'hi va per comprar, vendre i aprendre i que en els darrers anys els editors illencs no havien comprat, ni venut, ni après a fer-ho. Venien a mostrar el gènere i a fer un poc de turisme. Res més. Vos imaginau un pagès exhibint els productes de la seva terra sense la més mínima intenció de vendre'ls? Idò això. Potser per aquest fet molts escriptors mallorquins es cerquen editors catalans o valencians per atànyer un mercat més ampli. També potser els mancà, als editors, un mestratge, un professional que els orientàs enmig de la jungla dels agents literaris i el mercadeig de drets que hi ha a la Buchmesse. "Això és un altre món" s'exclamà un escriptor de la nostra illa quan -per error- entrà a la sala on es negocien els contractes d'edició. L'IEB, just és reconèixer-ho, no en sapigué o no pogué anar més enllà de mostrar-se i mostrar la nostra cultura a l'exterior sense el sentit comercial de qualsevol fira.
Mostrar una cultura al món. Un hermós objectiu. El pecat de l'IEB és el de molts altres. A la fira de Frankfurt et canses de veure gent perduda, desorientada, però que no afluixa i insisteix any rere any. Nacions, pobles, convençuts que el millor que poden oferir als demés és la seva literatura, la seva llengua, el seu saber a través dels llibres. Nosaltres, els illencs, no, és clar. Aquest no és el nostre món. Cultura? Agricultura? Això no té treta. Molta feina i pocs doblers. Escriptors, editors i altra gent amb curolles estranyes que lluiten per sobreviure en una terra de ciment, asfalt, aeroports, turistes, platges, alcohol, droga i sexe. Idealistes sense futur. Aquest és el missatge que traspua l'absència de l'IEB de la fira del llibre de Frankfurt. Perquè algú pot imaginar-se que per uns milers d'euros endavant o endarrere, les Illes deixassin de muntar la seva paradeta de sempre a les principals fires turístiques d'Europa. Dins quin cap pot caber una ITB, una Fitur o una WTM sense un estand balear farcit d'autoritats encorbatats, empresaris panxacontents, hosteses en almívar i famosos en flor que cobren una milionada per deixar-s'hi veure. Ni de conya! Perquè aquesta, manin uns o els altres, és la vertadera -potser l'única- imatge de nosaltres i de la nostra terra que volem i podem oferir als altres: la d'un gran parc temàtic amb cervessa, patxanga i sexe fàcil. Au idò!
