Pareix que a n'Aineta Calvo serà la primera en tastar els efectes de les collonades de n'Antich. S'ho haurà guanyat a pols. Diuen que les dues lleones del P(SO)E mallorquí -ella mateixa i n'Armengol- van fer les pessigolles endins al president, pressionant-lo per trencar amb UM (fet que, d'altra banda, demostra el que tothom intueix des de fa temps: que de "sociatas" betzols n'hi ha un munt). El relleu a la batlia de Ciutat sembla imminent. En José Maria Rodríguez s'ha posat les piles i treballa a escarada per fer-ho possible com més prest, millor; no en benefici propi -és clar!-, sinó amb un cap de turc que s'endugui totes les nesples que hi hagi per repartir. En "Rodri" és un gat vell que sap on es colga el dimoni i l'últim que desitja és descompondre la seva gentil figura per un sol any de poltronatge. Qui ho havia de dir, que un dels noms que sonaren fort quan començà el declivi de l'estrella de Jaime Matas seria el principal artífex de la reconquista del poder dels "peperos"? Supòs que tothom deu tenir present les reunions i les converses a tres bandes entre Rodríguez, Matas i Hidalgo poc abans de la detenció d'aquest darrer, batle d'Andratx, per corrupció urbanística. Però mentre n'Hidalgo coneix les reixes per la part de dedins i a Mates no li quedà altre remei que agafar els atapins i emigrar a ca l'Obama, deixant l'empremta en un reguerol de casos judicials, al valencià ningú ha gosat posar-li el dogal al coll. Ben alerta!
Com deia abans, a n'Aineta li queden dos "telediarios" per deixar de ser batlessa de Ciutat. Serà recordada per la proesa d'haver projectat la "contextualització" del monument franquista de sa Feixina. Poc més pot posar en el seu haver. El seu pas per la batlia haurà estat ben magre i acabarà amb molta pena i escasa glòria, sempre amb la tebior de l'alè del PP al clatell. La mà de Rodríguez s'ha deixat sentir amb creixent intensitat. La seva darrera -que no l'última- víctima política ha estat Miquel Nadal. En "Rodri" ha aconseguit en tres dies el que no assoliren Antich i la seva colla en més d'un any. El PP vol entrar net a l'alcaldia de Palma i un ueminta més imputat per la justícia que n'Al Capone en els seus millors temps era un llast que convenia amollar aviat i de pressa. Idò, dit i fet: en Miquel Nadal ja és més història que la mòmia d'en Ramsés II. Palma és el primer assalt important del PP contra el sempre feble poder de l'esquerra illenca i un advertiment seriós de què el següent en caure pot ser el Consell de Mallorca. Ai, madò Francina, és cert que no hi ha mal any que no torni!
Potser haureu sentit parlar de l'esclat fulminant de la presidenta del Consell de l'Església Protestant Alemanya (EKD). La pastora Margot Kässmann ha deixat el càrrec més important del protestantisme teutó per mor de la seva afició al Jumilla i altres xarops consemblants. Fa pocs dies fou retinguda per la policia després de botar-se un semàfor en vermell i, obligada a passar un control d'alcoholèmia, donà una taxa d'1,54 grs./lt., cinc vegades per sobre del límit establert. Les simpaties de la pastora Margot pel brou eren conegudes des de feia temps. Abans d'accedir al càrrec va prometre moderar-se i per a aquesta quaresma havia de fer abstinència. Però ha sucumbit a la temptació i, com a penitència, la seva carrera se'n ha anat en orris. Pitjor està ella. Per posar-vos un exemple, seria com si la Guardia Civil aplegàs en Rouco Varela amb quatre "Ponche Caballero" de demés. Bé, a don Antonio Maria sempre li quedaria l'argument de les misses i del vi de l'eucaristia (a ver si cuela ...). Sigui com sigui, tret que el fessin bufar, tampoc crec que -amb o sense- cantàs gaire.
Enguany no puc queixar-me de l'hivern centreeuropeu. Les temperatures sota zero s'han limitat a un sol dígit. Un clima gairebé tropical en comparació als -23ºC d'uns quants vespres de gener de 2009. Per sota dels vint graus negatius l'ambient sembla aturar-se i la gelor t'entra als pulmons. Això sí, aquests dos darrers mesos han estat "d'esport d'hivern". N'he pegat una bona panxada, de treure neu de la vorera del carrer i del caminet fins a la porta de la ca nostra. El blanc t'acaba entrant als ulls fins que n'estàs tan fart que sols desitges que arribi un desglaç que, per fi, ha començat aquesta setmana. Amb tot, el pic que més fred he passat en la vida fou un horabaixa d'hivern tornant en barca al port de Sóller. Fins al moll de l'os. Sols de pensar-hi encara tenc calfreds.
Una de les coses que més enyoram de Mallorca són les "Quelitas". Les importades són massa cares i s'acaben molt aviat. Solució: fer-nos-les nosaltres mateixos. Crec que ja les he encertades. D'ençà que he posat fil a l'agulla a ca nostra no falten mai les galletes d'oli mallorquines. Idò!
