Si per mi fos faria anys i panys que no hi hauria bou a Fornalutx. Ho repetesc perquè diumenge passat els fornalutxencs s'encabotaren en donar-me la raó (que la tenc, sens cap mena de dubte). Els incidents del passat diumenge han deixat la imatge del poble per sota el nivell de l'estora. Pens que els veïnats, amb el batle al capdavant, haurien d'agraïr públicament l'actuació de la Guàrdia Civil que evità que la violència de molts dels "contramanifestants" acabàs en tragèdia i que Fornalutx passejàs una nova vergonya fins a l'últim racó del món. El comportament d'una part de fornalutxencs (amb el suport d'alguns regidors i de no pocs sollerics) no té -per molt que se'n cerqui- cap mena de justificació. És més, qui intenti disculpar aquest tipus de conductes es retrata com un imbècil sense remei (i no és un insult, sinó la constatació d'una realitat).
La "performance" dels activistes d'Anima Naturalis fou -com manifestà el seu portaveu- un acte legal, autoritzat, pacífic, sense insults, ni desqualificacions. Una crítica al maltractament i la tortura del bou en el darrer reducte de Mallorca on encara es manté aquesta salvatjada. Calen molts ous per -com van fer- aficar-se en la boca del llop. Comprenc que per a la pell fina d'alguns fornalutxencs això representà un insult, una provocació, una intromissió en el seu món rústec i tancat. El batle ho resumí perfectament: "als nostres veïnats no els agrada que els diguin el que han de fer i si algú de fora ve a imposar-nos alguna cosa és normal que ens rebel·lem". Paraules que demostren que -com molts dels seus paisans- no tan sols no entengué res de res, sinó que ni es molestà en comprendre. Impermeable com la tela asfàltica. A partir d'aquí s‘explica -però mai s'excusa- el comportament dels "contramanifestants" locals, els insults, les escopinades, els ous, les empentes i el trencament de vidres. La presència policial evità el linxament dels membres d'Anima Naturalis (la majoria molt jovenets). No ho dic jo, ho diu la premsa de Ciutat i així corre per Internet.
"Ningú ens ha de dir el que hem de fer al nostre poble", deia un representant polític fornalutxenc a la premsa, com si d'un assumpte privat es tractàs. "A ca meva faig el que vull" diu el maltractador després d'apallissar la dona. "Són les nostres tradicions" explica un nigerià després de practicar l'ablació del clítoris a la seva filla adolescent. "Forma part de la nostra cultura" afirma el paquistanès un pic pactat el matrimoni forçat d'una nina seva amb un home vell i greixós. "L'apedregam perquè és el càstig establert a llei corànica" assevera un iranià. I qui gosi aficar el nas en les nostres rebrà un correctiu exemplar. "A qui ens toqui el bou l'arruixarem del poble a hòsties", aquest és el missatge d'alguns fornalutxencs per a qui vulgui entendre'l.
Passa, emperò, que qui entén pensa: quins patiments deu infligir aquesta gent a un animal quan són capaços de tractar així les persones? Quina mena d'individus són aquests que transformen en festa la tortura d'un ésser viu?
Molt generosament, el cònsol honorari de França a Palma, Michel Magnier, ha decidit donar lliçons de cortesia als mallorquins. I de franc, que té més mèrit. Tot perquè la conselleria de Turisme contestà en català una queixa formulada per un ciutadà gal. Diu que "lo normal, por mera cortesía o educación, habría sido contestar en el mismo idioma en el que se escribió". És a dir, que -si no m'equivoco- això significa que l'administració francesa respondrà en català quan jo m'hi adreci en la meva llengua i que procedirà igual amb un coreà, un estonià o un papú, per posar tres exemples senzills. Els funcionaris francesos, amèn d'amables, deuen ser més llests que en "Pitagorín" i parlar, de precís, vint o més llengues per barba. Evidentment, els policies gabatxos arruixen amb "politesse" i en romaní els gitanos romanesos que el govern francès expulsa del seu territori. Cortesia en estat pur.
El batle de Muro manté el nom d'un general franquista en un carrer i es nega a substituir-lo pel de "Cucorba" (que són murers). Amèn del fàstic que ha de fer viure en un carrer amb el nom d'un feixista, qui pot haver fet més mèrits que Cucorba després de vint-i-cinc anys de professió? El rebuig comptà amb el suport d'UM, aquest partit que segons les investigacions judicials també es dedicà a la compra-venda de vots d'emigrants. Quina fortor a m..., Déu meu!
Qui no ven, ni compra és el rei d'Espanya. Amb la plaça fixa i 1.800 milions d'euros de patrimoni té la vida solucionada. Idò!
