La brega entre els sindicats de la policia local i el Pacte de govern municipal no ha fet més que començar, però promet ser llarga i sucosa. No tenc gaire clara la fita que separa les reivindicacions laborals de la gresca política; encara que em sembla que -d'existir- fa estona que s'ha ultrapassat. Valgui com a exemple la "implícita" demanda de dimissió del regidor Miquel Gual realitzada pel SPPME. D'acord en què les declaracions de l'edil qualificant els agents "d'homes de Harrelson" no passaran a la història per ser les més encertades per assossegar els ànims; però no li manquen raons per instar els agents a "obeir" o canviar de feina si es senten mancats de motivació. Potser als dirigents sindicals els falta una mica de sentit autocrític i els sobra prepotència a l'hora de demanar el cap d'un representant polític democràticament escollit pels sollerics. Al cap i a la fi, a ells -als sindicalistes- sols els han triat els seus companys de feina. Hi ha una certa diferència, crec jo.
Pens que l'actual polèmica té una explicació prou evident: la manca d'autoritat, tant a nivell de comandament com a nivell polític. Quan es parla de falta de disciplina en un cos policial, és invevitable pensar en una escala, en una jerarquia i en un cap que mana i és obeït. Malhauradament pareix que d'això no n'hi ha o que qui n'és el responsable s'ha apartat de la línia de foc per evitar "mals rotllos" amb els seus subordinats i amb els seus superiors. La regidora Joana Medina no ho té fàcil: l'àrea de Governació li va caure a sobre les espatlles com un feix que havia de carregar durant tota una legislatura. Una penitència. Un càstig del cel. Per si fos poc, és una dona. Els temps canvien, però la policia i l'exèrcit (en general) segueixen essent estaments profundament masclistes. Substitueix en el càrrec al "pepero" Josep-Lluís Casasnovas, qui durant quatre anys va comportar-se més com un agent que com un gestor polític. Amb devoció i per vocació. Va aviciar-los i els va consentir més enllà del que molts sollerics podiem entendre. Es va passar set pobles i amb aquella manera d'obrar va congriar-se la malcriadesa que ara percebem. Els nostres municipals estan malacostumats i semblen incapaços d'organitzar-se per si sols: els manquen blocs per imposar multes, grapes, extintors plens i mascaretes i, al parèixer, esperen que na Medina agafi el carretó de la compra i els proveexi de tot. És com demanar al regidor de Béns i Serveis que dugui el "Pato WC" per netejar els escusats o al d'Hisenda que carregui les bateries de la calculadora de l'interventor. Una beneitura.
La guerra del STEI-i i del SPPME no és sols sindical. Va un poc més enllà. Si les seves demandes fossin laborals no dirien ximpleries com "quan nosaltres anam a treballar no sabem si tornarem vius a casa". Quina exageració! Com qualsevol altra persona, evidentment. Jo tampoc, i això que faig feina a una biblioteca. No es normal que homes fets i granats es planyin dient que "es senten desprotegits" i que pel seu compte decideixen "no fer cas de determinades directrius que es dicten des de l'estament polític". És a dir, actuen a caprici, com els ve de gust i, -de passada- carreguen de raons a Miquel Gual quan els recorda que han d'obeir o canviar de feina perquè amb aquesta actitud els únics que en surten perjudicats són els sollerics.
Promet que, si no hi ha cap novetat seriosa, aquest serà l'últim pic que comentaré res sobre la polèmica del "Defensora". Només vull reafermar-me en l'opinió de què tot l'assumpte és purament polític i sense cap altre fonament. Els greuges són tan formals com insignificants. Cercar ronya per gratar. El tema, per molt que es vulgui negar, té un rerafons evident: unes ambicions demesurades de notorietat. Amb quin objectiu? Que cadascú fili el que vulgui, però no és difícil d'imaginar i, sobretot, d'encertar-lo de ple. D'aquí a menys de dos anys en parlarem.
Tenc davant meu una mena de comunicat d'aquest partit situat a la dreta de la dreta que es fa anomenar "UPyD". La cosa va sobre la "Diada de Mallorca" i pretén assolir el Guiness de la major quantitat d'estupideses escrites per línia. Entre altres bajanades, demanen al Consell que celebri la diada renunciant als "discursos identitarios". Aquesta genteta vol fer veure que no s'adona de què va la Diada: idò va d'això, d'aprofundir en la identitat de Mallorca, independentment de l'origen dels seus habitants. El 12 d'octubre ens cau relativament a prop. M'agradaria veure com UpyD demana amb la mateixa energia l'eliminació dels símbols identitaris: cap bandera espanyola, cap himne nacional, cap desfilada militar, cap recordadoti a la "madre pàtria", ... Així, "con un par de huevos"!
