Em sembla que algú hauria de fotre una estirada d‘orelles a aquesta gent del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) o -directament- dissoldre‘l per inútil. De passada ens estalviariem un grapadet de milions d‘euros, d‘aquests que tant l‘interessa economitzar al bo d‘en ZP. Un recent informe publicat per aquesta entitat afirma que els ciutadans de les Illes es senten preocupats fonamentalment per l‘atur, per la immigració, pels problemes per arribar a finals de mes i -després- pels casos de corrupció política i pels desequilibris generats per l‘activitat turística (els punyeteros "guiris"). Han descobert les Amèriques fosques. Pareix lògic que sigui així, no cal haver anat a estudiar a les coves de Salamanca per endevinar-ho. A partir d‘aquí l‘estudi desbarra. Es perceb que la mostra és massa reduida (467 individus), perllongada en el temps (de gener a maig de 2010) i -perquè no dir-ho- coixeja d‘una certa intencionalitat política. Resulta anormal dir que l‘educació i els temes relacionats amb el medi ambient sols preocupen un 2,6 % dels ciutadans, que l‘excés de construcció i la sanitat només a un 2,8%, que l‘habitatge a un 3,4 % i que les pensions sols treuren la son a un miserable 2 % dels balears. No és d‘estranyar idò que la llengua sols motivi maldecaps a un 1,7% i el nacionalisme i l‘autodeterminació a un 0,2%; encara que -contradictòriament- el baròmetre del CIS assegura que un 43,5% dels balears voldria més autonomia, el 62,2% es mostra orgullós de ser illenc i un 6,4 es declara independentista (l‘indret on més n‘hi ha després de Catalunya i el País Basc). També resulta bastant curiós que segons el CIS el nombre de catalans que opten per la independència sols sigui el 23,6% quan una recent enquesta de La Vanguardia eleva la xifra ni més ni menys que a un 47% (és a dir, el doble).
Fa temps que pens que les enquestes del CIS es fan amb l‘objectiu de fer creure al personal que els bancs ballen i les cadires sonen. Vull dir, que la seva intenció és la de dirigir les preocupacions de la ciutadania envers determinats temes i allunyar-les d‘altres quan no convé. Atur, butxaca i immigració són presentats com a problemes reals -que ho són-, però no menys que les prestacions socials (educació, sanitat i pensions). Passa que els tres primers formen part de l‘eteri món de les responsabilitats compartides, mentre que l‘educació, la sanitat i les pensions les ha de garantir l‘estat o, més ben dit, el govern de torn -és a dir en ZP i companyia- més interessat en retallar que en afegir, en fotre els parroquians que en fer-lis una gràcia. Per això els informes del CIS conten el que conten. D‘altra banda, les enquestes d‘opinió ens introdueixen al perillós món de governar "a la carta", segons allò que voldria una suposada mostra representativa dels ciutadans, donant -ingènuament- per cert que el poble és savi i que sempre l‘encerta; cosa -evidentment- falsa perquè si fos així no tendríem els polítics que patim o, senzillament, no en tendríem de cap casta.
Aquesta setmana PP i UM s‘han ajuntat per aprovar la declaració d‘interés autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc, a Muro. No és la primera vegada que això succeeix, encara que potser sigui la primera en què l‘entesa té lloc al voltant d‘un tema tan sensible. Servidor, que és mal pensat de mena, veu en aquesta aliança el caliu per a un futur pacte. No seria el primer pic que PP i UM es presenten junts, en una única candidatura, a unes eleccions autonòmiques. Canyelles i Munar ho van fer, tot i que l‘objectiu real del PP era el d‘engolir-se UM. La situació actual no és la mateixa, és clar, perquè ara uns i altres es necessiten. Unió Mallorquina sap que no arribarà al llindar del 5% dels vots per poder entrar en el repartiment d‘escons al Parlament. Un partit amb vocació de govern quedaria reduit al municipalisme, a les taifes, és a dir, a la disgregació i a la fi dels seus dies. Un pacte per introduir gent d‘UM en llocs "segurs" de la llista del PP suposaria superar el previsible marasme electoral. El grapat de milers de vots d‘UM podria assegurar al PP una majoria absoluta, el retorn al poder amb tot el que li ha plogut a sobre durant els últims anys. Una mà renta l‘altra i totes dues la cara. D‘aquí a menys d‘un any ho veurem. Esper equivocar-me, però ...
Joan Laporta, López Tena i Uriel Bertran han proposat a tots els partits catalanistes integrar-se en una coalició per guanyar les eleccions i proclamar la independència. Ho tendran cru per convèncer ERC i CiU. La divisió del nacionalisme és la millor arma al servei de l‘espanyolisme polític. Del que succeeix a Mallorca, ni parlar-ne. Quatre morts de fam barallant-se per un rosegó de pa. Idò!
