L'any polític acaba com començà, ben bé com l'anterior i com l'altre: amb el PP de Mallorca i els seus exsocis d'UM instal·lats a l'ull de l'huracà de la corrupció. Els "peperos" ho tendran cru per completar els seus cartells electorals sense inclore-hi imputats en algun cas judicial. Els seus parroquians deuen sentir-se ben embullats i amb el dubte de si hi ha més personal a la barra que afiliats té el partit. Sigui com sigui, poden estar tranquils: en Jaume Font està disponible (veurem fins quan!). Un dels darrers a caure en els dolços braços de la justícia ha estat en Joan Verger, un personatge que ha fet de tot a la política balear, des de comandar el PP a presidir el Consell. N'Aznar i en Matas li regalaren una jubilació daurada al capdavant de l'Autoritat Portuària de Balears. Sembla que no hi va ser per perdre el temps, ni per entretenir-se jugant a la petanca com fan molts retirats als locals de la tercera edat. Va anar-hi per feina, per deixar una clara noció sobre l'exercici del poder a ca'l PP: que no hi ha millor llimona que una llimona ben sucada. L'operació "Mar Blau" l'ha enclòs en un tèrbol assumpte d'adjudicacions irregulars d'amarraments, juntament amb l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, tota una garantia d'empresari exemplar amb un extens currículum d'embulls al Grup Marsans. Servidor té molt clar que aquests sòrdits afers amb flaire merdós acabaran en no res; amb un zelador o un llepatintes a la presó, i punt. Com a molt tenen un valor instructiu sobre quina mena de subjectes s'arrosseguen en el món de la política. Poca cosa, ben mirat.
En aquest ambient de podridura em sap greu veure-hi implicats alguns sollerics. Pocs per ara, tot sigui dit. Deixant de banda el cas patètic de l'individu que demanà doblers al conseller de Turisme per "feines molt especials", em dol llegir els noms d'altres dues persones que compten amb el meu apreci personal. Esper que puguin demostrar la seva innocència, encara que el mal ja està fet i la taca serà mala d'esborrar. La justícia espanyola, amb el seu caramull de vicis, obliga a pagar aquesta mena de peatges, sovint innecessaris. Un llast amb què també haurà de carregar Miquel Quetgles, el novell candidat d'UM a la batlia de Sóller. Tot i la seva meteòrica carrera (vint-i-quatre anys, dos de militància, una llicenciatura fresca i un treball al sector immobiliari -"ahí es na!"-) ho tendrà complicat per pacificar el galliner i remuntar la precària situació del partit. Però si en Pep Melià l'ha ungit amb la seva confiança per alguna cosa serà. Cal desitjar-li sort i seny. N'haurà de menester.
D'aquí a poc -potser- sabrem si en Josemón Bauzá és tan bon prenidor com receptador. La fiscalia de Medi Ambient li cerca les pessigolles en relació a tretze cases il·legals a Marratxí, d'on és batle i màxim responsable d'urbanisme. El seu és el municipi mallorquí on més ha crescut el negoci immobiliari, tan als nuclis existents (Pòrtol, Sa Cabaneta, ...) com en altres de nova creació (Els Caülls, Sant Marçal, Son Ametller, Son Daviu, ...) i -poca broma- alguns dels promotors que hi treballen han estat imputats en casos de corrupció. Bauzà argumenta que s'han obert els corresponents expedients ja que les obres no s'ajustaven a la llicència atorgada, encara que ignora en quina situació es troben. Curiós "responsable d'urbanisme" està fet en Josemón. Com esmentava Joan Riera: "Si no veu una casa del seu terme municipal on ell concedí un tipus de permís i s'ha fet una altra cosa, que li pot passar quan sigui president?" i es demana: "És autista el president del PP?". Que s'ho faci mirar.
Que aquest petit país nostre és farcit de conxorxes i de misteris no és cap secret. Perquè -ja em direu- quin enigma oculta la feineta de na Maite Areal, dona de Jaume Matas, de relacions públiques a l'Hotel Valparaiso a raó de 60.000 euros anuals. Sense títols ni formació, sense contracte ni horari, sense despatx ni tasques per fer. Sols un sou de pinyol de cirereta. Un xollet! L'empresari hoteler Miquel Ramis -conco del secretari general del PP balear- ha declarat al jutge que l'empleà perquè en Matas li demanà. Afinitats, amistats i complicitats confessables o furtives, de franc... o amb torna.
Absolt. El jutge ha arxivat el cas de les irregularitats -com confirma una recent prova pericial- a la mansió de Florentino Pérez al Port d'Andratx. Una piscina de 200 metres quadrats, gimnasos i vestidors construits en sòl rústic quan el batle del PP, Eugenio Hidalgo, manava molt i fort. Sovint tenc l'impressió que la justícia s'acota davant els poderosos, que s'abaixa els calçons amb ganes.
El PP d'Inca ha editat un calendari en què batle i regidors surten en bolles sota el lema "Som com tu de cap a peus". No, ni de conya!, no són com els altres, ni de peus, ni molt manco de cap. Idò!
