Pregunta de l'entrevistador: "A què pensau que es deu la proliferació que s'ha donat els darrers anys de les festes de Halloween?". Resposta dels entrevistats (un presumpte grup d'animació infantil): "Pensam que es deu a l'augment de residents extracomunitaris que s'ha donat durant els darrers deu anys, i com es normal aquesta gent vol celebrar les seves festes tradicionals. (....) Pensam que són els mateixos al·lots qui demanen aquestes festes i que no s'han d'entendre com a res d'invasor sinó més bé com un fet de multiculturalitat". Un pic llegida aquesta "experta" opinió, bastant esverat, vaig adreçar-me al Google per cercar informació sobre la festa de Hàlouin i dades fresques sobre immigració extracominitària a les Illes. La Viquipèdia diu que els celtes de Bretanya, Escòcia i Irlanda celebraven antigament la festa de Samhain, que coincidia amb l'últim dia del calendari i amb el final de les collites. Creien que els morts visitaven les llars acompanyats de bruixes i éssers malignes. Per allunyar els mals esperits s'encenien fogueres als cims de les muntanyes. La celebració es cristianitzà lligada a les de Tots Sants i els Fidels Difunts, però conservant part del seu substat pagà. Els irlandesos l'introduiren als EEUU i Canadà a mitjans del segle XIX, on es popularitzà i deformà fins a deixar-la com avui la coneixem gràcies al cinema, la televisió i internet. D'altra banda, segons l'INE, els contingents més notables d'immigrants extracomunitaris residents a les Balears provenen d'Europa (Romània i Bulgària), Àfrica (Marroc, Nigèria, Senegal i l'àrea del golf de Guinea), Amèrica del Sud (Equador, Colòmbia, Bolívia i Argentina) i Àsia (Xina). El percentatge d'immigrants procedents d'EEUU i Canadà no supera el 0,84%.
Ja em dispensareu el desconcert, però no acab de lligar fils. Qui deuen ésser aquests "residents extracomunitaris" que volen celebar el Hàlouin com a festa tradicional pròpia i que cal integrar al nostre programa festiu com un "fet de multiculturalitat"? Aquest magre 0,84% d'immigrants nordamericans i canadencs? Em costa de creure, com també tenc coll amunt empassar-me que el Hàlouin sigui una celebració típica xinesa, nigeriana o marroquina o una de les fites més nostrades del calendari bolivià, argentí, equatorià o romanès. Si fos cert, tothom tret de Mallorca tendria arrels cèltiques i algun avantpassat irlandès, des dels quítxues de l'altiplà andí als veïns de Nankin. Difícil i molt complcat, em sembla. Deixem-nos de romanços: això del Hàlouin és una d'aquestes mogudes consumistes que els ianquis han inventat i difòs arreu mitjançant el seu potencial mediàtic i que evidencia la seva visió maniqueista del món i un tarannà mafiós resumit en l'expressió "truc o tracte" (o em dones el que vull o et putejaré). De tradició no en té res i, en conseqüència, tampoc no aporta cap mena de valor multicultural; ben al contrari, ens empobreix una mica més perquè acaba eclipsant les autèntiques tradicions nacionals: Tots Sants i els Morts, la Castanyada, el Guy Fawkes anglès o fins i tot l'Erntedankfest alemany.
Però tornem a l'entrevista al suposat grup d'animació infantil. Potser vos haureu fixat que les dues frases citades comencen amb l'afimació "pensam". Tenint en compte que "pensar" és l'exercici de la facultat de concebre, de jutjar i d'inferir, crec que anam una mica sobrats de "pensadors". No sols ho dic pel fet concret, sinó per la lleugeresa amb que la gent expressa les seves opinions. Avui en dia tothom es creu legitimat a amollar el que li passa per la magrana i -el que és pitjor- amb dret a què el seu parer sigui respectat i tengut en compte. Gràcies a això patim porqueries com "Sálvame", sofrim estòicament personatges de la corda de Belén Esteban i escoltam coses com "Pareces el jorobado de Roterdam", "Al Coliseo Romano le falta una mano de aguaplás" o "Cuando veo una película porno se me pone el coño como un horno". Llavors el públic fa mamballetes i roman feliçment convençut que La Esteban és el màxim exponent de la intel·lectualitat espanyola, amb permís d'aquesta jutjessa que enmig d'una vista diu "cabrones" als acusats. Vull dir que entre ells s'entenen i creuen que per qualsevol virollada són acreedors al Nobel de literatura i a una càtedra a Harvard. Pel cap baix.
Pareix que Simarro ha aixecat la veda per repartir canongies. Després de l'atorgada a "Sóller 2010" pot arribar la de l'empresa funerària municipal (qui vulgui, pot començar a meditar perquè el PP s'encabota en aquest tema quan les poques que hi ha a Espanya són totes a capitals de provincia). L'Institut Municipal d'Esports també tendrà gerent (o regidor retribuit). I la Seu plena d'ous. Idò!
