Aquest dissabte -avui- els "peperos" de les Illes escullen president. La tria entre Josemón Bauzá i Carlitos Delgado esmicola l'anomenat "principi de Peter". No sé si recordau l'enunciat: "en una organització, les persones que realitzen bé el seu treball són promocionades a llocs de major responsabilitat una vegada i una altra fins que arriben al seu nivell d'incompetència". Bauzá i Delgado -que mai han evidenciat la menor excel·lència en la feina- superen llargament aquest nivell, però continuen pujant més i més. Crec que no sols n'han assolit un alt grau, sinó que han eliminat tota la competència que pogués haver al partit. Perquè, encara que sigui difícil d'imaginar, deu haver-hi un grapat de persones amb dos dits de seny, al PP, i no sols aquest parell de postulants que, al meu entendre, no dónen la talla ni per a governar una pedania. On són els Pere Rotger, Jaume Font i Antoni Pastor? Vull pensar que s'han situat volgudament a la rereguarda per por a què la ciutadania pugui confondre'ls amb aquests personatges (ja sabeu, allò de "qui s'ajunta amb un coix al cap d'un any ho són tots dos" o "qui es colga amb infants s‘aixeca compixat", i altres dites parescudes).
Per prescripció periodística he llegit els "Encuentros digitales" publicats per "El Mundo" el 2 i 3 de març amb els aspirants. Reconec que, per primer pic en moltíssims anys, la lectura d'una bufonada m'ha impedit conciliar la son en els primers deu minuts d'haver-me allargat al llit (això sí, als dotze estava k.o.). La dreta duu penjat el sambenet de tenir un baix nivell intel·lectual, fins i tot el de menysprear la intel·ligència. Però això d'aquesta parella és extremat. El meu fill -amb menys de tres anyets- enraona millor que Delgado i Bauzá plegats i -per si fos poc- és capaç de fer-ho en català, alemany i -per poc que s'ho proposi- en espanyol. D'idees en tenen més aviat poquetes, estantisses, entrades amb calçador i repetitives com el martellet d'un sabater. Deixant de banda l'anticatalanisme gonellista (entre altres motius, perquè em fastigueja debatre sobre la ignorància aliena), les propostes d'un i l'altre són tòpiques i contradictòries, fetes a mida per satisfer l'orella d'un votant poc exigent. En conseqüència, són també hipòcrites i falses. Gràcies tan sols a una reducció del nombre de consellers (que no de competències i cos funcionarial) no pot haver-hi -alhora- un increment de la inversió pública i una baixada generalitzada d'impostos. Això, venint d'uns personatges que han apujat la fiscalitat en els seus municipis, multiplicat la quantitat d'assessors locals i incrementat les seves pròpies retribucions, sona fins i tot ridícul. La conclusió més evident és que -sigui qui sigui l'escollit- els "peperos" donen fort tomb cap a lextrema dreta, amb un nacionalisme espanyol visceral i agressiu com el dels millors temps de la Falange. Barrinat el "principi de Peter" el PP ha fet bo el de Murphy: "res no és tan dolent com perquè no pugui empitjorar". Idò!
L'exemplar de gener dels "Quaderns Gaesco" publicava una enquesta sobre la intenció de vot dels ciutadans de les Illes si les eleccions autonòmiques tenguessin lloc ja mateix. Sobta la indiferència dels electors envers els casos de corrupció: el PP podria mantenir els 29 diputats actuals i UM sols en perdria un dels tres d'ara i continuaria essent decisiva per formar govern. El PSOE milloraria lleugerament, mentre que el Bloc passaria dels quatre escons a tres (inclús a només dos). Per illes, Mallorca i Menorca quedarien com estan actualment (amb el risc d‘un pacte PP-UM per governar el consell mallorquí) i les Pitiüses caurien del costat de la dreta. Una segona enquesta, la del PP estatal, parla d'una majoria absoluta a Balears (amb un mínim de 32 diputats) i a Mallorca i les Pitiüses. Conclusió: els casos de corrupció no passen factura (o, que la gent perceb la corrupció com quelcom beneficiós per a la recuperació econòmica -allò que la construcció il·legal dóna llocs de feina-). És una interpretació fàcil i directa. Servidor pensa que ni això; que el comú dels ciutadans -el 30% de votans indecisos- ni se n'assabenta, ni en vol saber-ne res, de política, i que vota en funció del que creu entendre als Telediarios (en el millor dels casos) o de la ideologia que traspua la televisió "basura" de les emissores privades (una gran majoria), independentment de les aptituds dels candidats. És la total perversió de la democràcia,... si això pot anomenar-se així, és clar. Idò!
Na Maria Antònia Munar plega veles, escampa la boira, fa mutis. En Plomer implicà en Nadal i en Nadal a na Munar. Només el solleric es salva, per ara. Na M.A.M., "sa Princesa" se'n va, però no parteix de buit. Com diu n'Andreu Manresa, li ha tret bé el suc a Balears S.A. Fins a la darrera gota!
