Els governants solien tenir -i molts encara tenen- determinats objectes que representen el seu poder: ceptre, tiara, corona, ... i altres de no tan sumptuosos, però igualment simbòlics. Ve d'antic. D'entre els molts objectes que representaven el poder dels faraons, potser els dos més coneguts són els ceptres de Nejej (un fuet) i de Heka (una crossa). De fet, el primer sols devia ser un estri per arruixar les mosques. No ens ha d'estranyar idò, que tres mil anys més tard en Jaume Matas cercàs un objecte comú del seu entorn com a emblema del seu imperi terrenal. El trobà, és clar. La cosa escollida fou una granereta de vàter. Però no una qualsevol, no -perquè les ordinàries les empra el populatxo i l'objecte perdria valor-, la d'en Mates era una "Lulú", una granereta de disseny de 375 euros. Amb ella l'expresident i família netejaven les restes dels seus excrements que dissortadament quedaven adherits a la tassa. Na "Lulú" devia fer una feina magnífica, a l'alçada del seu preu i de la qualitat de la matèria amb què es relacionava, perquè (i tal volta sigui una mica groller) per a determinada gent no és el mateix la merda de truita amb patates que la de caldereta de llagosta.
Per desgràcia, na "Lulú" no ha servit a l'expresident per eliminar tota la brutícia que produí durant els anys en què governà les Illes. Potser s'hauria d'haver decidit pel model més car, el de 635 euros que deu ser capaç d'emblanquir els més negres dels diners dipositats en un compte de les Caiman. Però na "Lulú" continua fent servei. Durant el breu instant que l'emprava, Mates aconseguí els tres milions d'euros que el jutge l'imposà per fiança. Un breu moviment circular de dalt a baix i els doblers comparegueren a la caixa del jutjat. Com si la granereta fos la vareta màgica d'en Harry Potter els tres quilos sortiren del Banco de Valencia i el salvaren de la presó. De València? Algú s'ha demanat per què a Mates li funciona tan bé la "connexió valenciana". Deu ser perquè la seva dona, na Maite Areal, és de La Vila Joiosa (Alacant)? Potser perquè el seu millor -i pel que sembla últim- amic important dins els PP és n'Eduardo Zaplana, expresident de la Comunitat Valenciana? Inclús podria ser perquè la seva antiga mà dreta, en Jose Mª Rodríguez és natural de Daia Nova, també a Alacant? Tampoc seria d'estranyar que el seu cunyat, Fernando Areal, apoderat de Bancaixa, tengués alguna cosa a veure amb l'amor valencià per Matas. No debades el Banco de Valencia és propietat de Bancaixa i el seu conseller delegat, Domingo Parra, antic company de promoció de Zaplana. Sense aquest apreci mutu entre el país de la xufla i en Jaumet de sa Rambla (com l'anomena Llorenç Capellà), la meravellosa aparició dels tres milions no hauria estat tan espectacular. En els temps que corren aconseguir un préstec no resulta tan senzill, no; sobretot si -com afirma l'expresident- el seu patrimoni no va més enllà d'un palauet hipotecat i de la col·lecció de sabates de la seva dona. Servidor, que és una mica dur de magrana, ho té molt clar: cap banc no deixa un cèntim si no hi ha béns suficients per avalar l'operació. El Banco de Valencia sap bé el que es fa.
I mentre en Jaume Matas paga fiances milionàries, concedeix entrevistes a IB3 per plorar -no pels doblers públics malbaratats, sinó pels que deixa de guanyar als EEUU- i es passeja per Madrid ben cara alta, la música i el ball no paren a Mallorca. Pau Collado, exdirector de la Fundació Balears Sostenible durant l'anterior legislatura era imputat al cas Gürtel (més connexió valenciana!). Dimarts passat, altres dos alts càrrecs del darrer govern del PP, Jorge Sainz de Baranda (exdirector general de Tributs) i Jaume Vidal Ladaria (exdirector gerent de CAIB Patrimoni i expresident de Nuevas Generaciones del PP) eren detinguts en el decurs de l'operació Bonsai pels delictes de prevaricació, tràfic d'influències i malbaratament de doblers públics per valor de 900.000 euros. La fiscalia anticorrupció sospita que els detinguts formaven part d'una xarxa per al finançament irregular del PP. Quasi res duu es diari! L'endemà era detingut Joan Pol, director general d'Emergències del govern Matas. Curiosament Sainz de Baranda i Pol -ambdós afins a Carlos Delgado- formen part, respectivament, de la direcció balear i insular del PP. En Josemón Bauzá es plany del tracte de la justícia envers els seus militants mentre espera que aquests li tornin el carnet per pròpia voluntat
Amb aquest panorama no m'estranya que la gent del PP perdi els nervis només d'escoltar la paraula "lladre". Ignor si l'associen al tebi alè de la fiscalia anticorrupció. A Miquel Gual -diu ell- li oferiren galtades per haver motat la parauleta en qüestió. És el darrer i lleig recurs de la dreta.
