Aquest món nostre -com el d'abans- es divideix en víctimes i culpables. Hi ha pobres que pateixen la desigual distribució de la riquesa i rics, beneficiaris d'aquest injust repartiment dels recursos. Allò que acaba a la nostra bossa del fems podria explicar la fam que sofreix la gent d'extenses regions de la Terra. El canvi climàtic provocat per la contaminació generada als països industrialitzats modificarà les zones àrtiques i farà desaparèixer les illes coral·lines per a desgràcia d'esquimals i polinesis. Els responsables dels mals d'aquestes i de totes les víctimes accepten -com a molt- la culpabilitat com un mal menor i necessari per a garantir el seu benestar actual. Els saharauís, víctimes de la repressió marroquina, pateixen un estat totalitari que es passa el Dret Internacional per l'entrecuix amb el consentiment de les nacions civilitzades i de les que encara estan per civilitzar. Uns li riuen les gràcies i altres callen i consenten o giren la vista cap un altra banda. Les desventures de la gent del Sàhara Occidental tenen molts culpables, no només aquest reietó tirànic que compra voluntats alienes -és el principal patrocinador de la Fundació Clinton- mentre el seu poble s'arrossega en la misèria. Joan B. Culla afirmà que la descolonització d'aquest país fou la darrera infàmia del franquisme. Una vilesa que han refermat tots els governs espanyols posteriors per roïns motius de política interna i exterior. Una abrandada defensa del dret a l'autodeterminació del poble saharauí implicaria l'acceptació implícita d'aquest dret per al País Basc i Catalunya; una concessió que Espanya no està disposada a fer. Forçar el Marroc a abandonar el Sàhara Occidental equival a fer altre tant amb Ceuta i Melilla, colònies espanyoles del nord d'Àfrica, un altre envit contra "la sagrada unidad de la patria". D'altra banda tenim la feblesa de l'actual govern socialista, la contrastada ineptitud de la ministra d'afers exteriors, Trinidad Jiménez, i el tarannà trapasser de Zapatero, que de la cara és fa cul a velocitat de barrinada de conill. És a dir, que els saharauís es faran un tip jugant el paper de víctimes perquè entre la misèria moral espanyola i l'embull dels americans, certs com estan que el Front Polisario és el braç armat d'Al Queda al desert i que Bin Laden s'amaga en un campament de Tinduf, s'els pot pelar el cul esperant la independència. En el benentès que abans el rei Mohamed no els hi hagi rebentat a vergades, és clar.
Llegesc a DdB que "el capellà de la parròquia de Vilafamés (Castelló), Rafel Sansó Riera, va ser detingut dimecres i posat en llibertat divendres després que la Guàrdia Civil trobàs a la seva església més de 21.000 arxius de contingut pedòfil". Més víctimes al sarró. Comerç de carn infantil amb un prevere fent de mercader i, evidentment, de consumidor. Quina vergonya per a una Església i per un Benet XVI que gosen donar lliçons de moralitat quan es rebolquen en la merda aquí i allà, dia sí, dia també. El tal Sansó, manacorí per més senyes, és una víctima més de la institució a la que pertany, incapaç de veure, assumir i reaccionar davant tanta podridura. I pensar que vaig emocionar-me veient el Papa acaronant els nins a la Sagrada Família. No vull ser malpensat, però tal vegada ... Qui sap?
Saïda Saadouki. Una víctima més a la llista. Possiblement per ingenuïtat, per creure que vivint com a catalanoparlant estaria més a recer que fent-ho com a marroquina, per somiar que el sistema judicial d'aquí era millor que el d'allà, per imaginar que la teva veritat val tant com la de la "autoridad competente", ... . Saadouki ha tastat els riscs de ser una "mora catalanista", que són els mateixos -si fa no fa- que els de ser mallorquí a Mallorca o saharauí a Al-Aaiun. Paisatges canviats, situacions semblants. Potser els ingenus som tots nosaltres, capaços encara de sorprendre'ns i indignar-nos davant aquesta mena de notícies, de pensar que hi ha polítics honrats i polítics corruptes, capellans honests i capellans indignes, soldats valents i soldats covards, bons i mals policies i jutges tan infalibles com el papa de Roma. Hi ha de tot, molt i arreu. No cal estranyar-se de res.
Carlos Simarro repeteix com a candidat a la batlia de Sóller. A l'acte de presentació digué que "hem patit una persecució personal i econòmica de l'actual equip de govern". En un article publicat al "Sóller" del 30 d'octubre passat, el PP afirmava que "El PSOE i els seus adlàters ens han menyspreat fins a extrems impensables fina ara...". Pobres víctimes! Poca memòria tenen a ca'l PP -o poca s'imaginen que té la penya- quan obliden el menyspreu i la persecució personal i econòmica que patiren na Cata Morell i en Toni Arbona quan ells manaven a les Cases de la Vila. Més víctimes. Idò!
Joan Castanyer
Fe d'errades de la Redacció
. En l'anterior escrit de Joan Castanyer la frase inicial que deia "Ex Benvolguts amics d'UM" havia de dir "Benvolguts amics d'UM". L'Ex es va "colar" per un error informàtic totalment aliè a l'autor. Demanam disculpes.