Tenim entreteniment assegurat per mesos. El bestiari polític local s'ha posat a la caça i captura dels votants indecisos que, per mal o per pitjor, són qui decideixen unes eleccions. Caldrà espavilar per destriar el blat de la palla, la veritat de la mentida, el seny de la insensatesa ... , perquè -com canta en Biel Majoral- "tot se pasta" i el decurs dels dies aportarà més confusió que claretat. Tampoc no serà servidor qui ajudi l'incaut elector. Prou sabeu quin peu em calç i que el meu parer és lluny de ser imparcial i orientatiu. Que quedi ben clar i que ningú es sorprengui del que escric, que ben fotut estaria fent d'àrbitre d'un matx en què més d'un es passa religiosament les regles per l'entrecuix.
Ara que esmentam les qüestions de la fe, permeteu-me que la primera vergada sigui per aquest partidet, Estim Sóller, que s'ha inventat el promotor del Grup Tradicionalista, cappare de la confraria del Sant Sudari i líder local de Vida y Familia. Bé, d'acord, ell i el seun ramat. Confés que em fa un pet a la vela el que diguin o deixin de dir perquè a aquestes alçades tothom hauria d'estar curat d'espants. Vaja, qui més qui manco li coneix la cançó. La mateixa, amb la melodia retocada i la lletra actualitzada, que vuitanta anys enrere interpretaven els Primo de Rivera, Ledesma i Redondo. El discurs -diguem-ho clar i llampant- del feixisme clàssic: crítica de la democràcia i del sistema de partits, negació de l'eix dreta-esquerra i construcció d'una societat per a "persones de bona voluntat", els escollits, els purs. I els altres? Cal suposar que, com abans, els trobarien lloc rere una bardissa de filferro. Són idees que mai no podria compartir ni respectar. Tampoc els individus que les defensen. Dit d'una altra manera: que tractar-les amb menyspreu -les idees i les persones- em costa ben poc. L'únic que em rebenta d'ells és l'apropiació que fan d'una simbologia religiosa que compartim tots els creients. Em referesc a l'imatge del Sagrat Cor de Jesús enmig d'una bandera espanyola (una estampa que ens enfonsa en el més negre de la nostra història). Duc una medalla amb aquest símbol penjada a la vieta. Com puc explicar als meus fills que la fe del seu pare no té res a veure amb les eixelebrades idees d'aquest colla? Com els puc alcarir que hi ha qui s'aprofita de Crist per a satisfer les seves ambicions de poder? Puc dir-lis que són "persones de bona voluntat"? No, evidentment, no ho són ara, ni ho seran mai perquè el seu mal és antic i no té cura.
Porta per porta hi ha els d'UPyD de Sóller. Comparteixen la negació d'un eix dreta-esquerra ("no creim en la política bipolar") i la defensa de la unitat d'Espanya. Perquè, deixem-nos de romanços, el de na Rosa Díez és un partidetxo espanyolista pur i dur, d'un nacionalisme ferotge i radical. Agradi o no, UPyD, per molt "progressista" que pretengui ser, és situa a la dreta del PP, ... que ja és molta dreta. Dreta per un tub que no cal confondre amb conservadurisme. L'extrema dreta europea fa temps que ha assumit els mateixos posicionaments sobre l'avortament, l'educació, la biogenètica, l'educació, la redistribució de la renta o l'homosexualitat, que amb prou demagògia UPyD ens vol presentar com a pedigrí de progressia. Que facin una volteta per Suïssa, Holanda, Dinamarca o Suècia si se'n volen convèncer. La clau de volta del partit de Díez és l'ultranacionalisme espanyol (allò que sembla no existir, però que patim "sin que se note el cuidado" o per les braves). Emparant-se en un discurs constitucionalista contrari als drets de les minories nacionals i lingüístiques, aspira a tenir cera del Corpus per imposar un model centralista i una "lengua común". Com en temps d'en Franco, vaja. El problema d'UPyD és que es tracta d‘un empelt que no acaba d'aferrar. Potser sigui que amb el PP i el PSOE ja n'hi ha a bastament, d'espanyolistes.
Entesa per Sóller no entrarà en cap coalició electoral que aplegui l'esquerra nacional. Es veia venir. A contracorrent d'Entesa per Mallorca que ha iniciat un procés de convergència amb PSM-IV, els sollerics opten per la fragmentació de l'espai nacionalista. Em sap greu. Més em sap llegir com ho explica en Miquel Gual. "No ens han volgut", diu. I això no és cert o, el que és el mateix, és mentida. El que no volien PSM, IV i -pel que he pogut saber- Esquerra, és la imposició d'un candidat i d'un lideratge per part d'Entesa. Proposar un cap de llista "de consens" i alhora afirmar que per la seva part "ja el tenen decidit" és un envit inassumible per les altres parts. Entesa aixecà el cul de la negociació pensant que els altres es donarien. I no s'han donat. Poca mesura. Què li farem? Idò!
