Crec que en Guillem Bernat s'equivocà deixant al judici de la història la seva gestió com a batle. La història és una ciència inexacta en la qual no es pot confiar cegament. Diuen que és el saber de la memòria. Potser sí, que ho sigui; però també és el de l'oblit. Ho dic com a entès en la matèria. Moltes persones i fets que merèixen esser recordats cauen sovint en la més completa ignorància. No, Guillem, no hauries de fiar-te tant de la història ..., i manco dels seus judicis, moltes vegades esbiaxats o manipulats per gent maldestra. Qui coneix el teu treball d'aquests dos últims anys millor que tu mateix? Tu pots jutjar, fer balanç, avaluar la tasca feta i els resultats obtinguts, dir si n'estàs satisfet o si t'has deixat molt al sarró ... . Els altres podrem opinar, però difícilment ens posarem d'acord. L'objectivitat és una fita complexa -per no dir impossible- d'assolir. Ets massa desprès permetent que els demés et facin un "traje". Ja veus, els de ca'l Pepé s'han possat les cames al coll per dir-te que eres el "pitjor batle de la història". Bé, se'ls ha de reconèixer que d'això, de mals batles, en saben un ou. Ningú els plany el títol que aconseguiren a pols durant la passada legislatura i que ara tan generosament ofereixen al primer que es posa a tir. Perquè mira què ho fou ben xerec, el teu predecessor!
L'excés de modèstia és -com tots els excessos- un error (els de l'oposició en dirien "pecat", sense saber si és mortal, capital o venial) que els sollerics podem perdonar-li, a n'en Guillem. Al cap i a la fi ens surt de franc. Les equivocacions dels qui veuen el gep a l'esquena dels altres i no el veuen al seu sí que les pagam a escot tots els solleric, com també purgam els seus pecats que foren -i encara són- acaramullats i de tot pèl. Bernat i els altres membres del pacte, farien bé -d'ara en endavant- treient pit i mostrant una mica més d'orgull de la feina feta. Els governs progressistes pateixen el vici d'exigir-se massa, de ser crítics amb la seva gestió; mentre que la dreta - quan no arreplega, fot grapada i s'omple el gavatx - fa un cagalló, l'envolta de nata, li posa dues cireres i el ven com un pastís. Això és, senyors, un poc més d'autoestima i fora anar pel món de Filles de Maria, què de l'herba molla es torquen el cul.
La vida moderna és collonuda. En temps de la picor, qui transgredia la llei era exposat a plaça per a escarni públic. Avui, en plena era dels Drets Humans, hi ha qui voluntàriament s'exhibeix davant l'ajuntament fent dejuni mascle per a commiseració de la ciutadania. No som jutge per donar o treure la raó al senyor Bonhoure; però em sembla que s'és passat set pobles en la reivindicació del seu problema. Pareix ignorar que les Cases de la Vila són la darrera baula d'una cadena que començà amb la denúncia de la seva construcció per part d'un agent de medi ambient i seguí amb les actuacions de la fiscalia. Si les autoritats municipals les haguessin ignorat, ara mateix serien a la barra amb la perspectiva d'acabar com el batle de Deià, multat per no executar una ordre judicial. Entenc el drama humà i la seva desorientació. El seu mal pinta malament, perquè o es deixa de punyetes i s'empassa un bon filet de bou o pot acabar perdent la casa i la pell. Tampoc li veig molt de futur seguint els consells del regidor Rodríguez. Anar als tribunals, en aquest país, no suposa cap garantia. Juan Carrau i Pere Horrach pensaven poder reunir proves suficients per passar per la pedra a l'expresident Matas, però el fiscal general de l'estat, Cándido Conde-Pumpido els ha manat aturar màquines i passar el paperum al fiscal en cap de les Illes, Bartomeu Barceló, el mateix que demanà l'arxiu dels casos Bitel i Mapau. Així les coses, en Mates podrà anar de matances a ca madó Catalina Cirer, mentre que el nostre "monsieur" Bonhoure seguirà tenint-ho ben fotut, tret que la miraculosa intervenció dels malucs de na Carla Sarkozi redrecin la Justícia. Uep! Si Matas sembla "el fugitiu" i Middelmann "el decebut", el president és "el dolorós". Recordau què digué quan decidí que continuassin les obres de Son Espases? Afirmà que li tenia "mal al cor". Ara ens és tornat de buit de Madrid. Ell demanava més doblers i la ministra d'Economia l'ha facturat cap a Mallorca amb un "mentos". Arribat a Son sant Joan, n'Antich digué que tornava amb "mal de ventre". Si en Ramón no posa fil a l'agulla i li troba un remei, jo n'hi receptaré un de ben senzill: que marqui les partions de les aigües territorials amb Espanya i pus mai més haurà de pidolar a Madrid, tendrà doblers a bastament i li fugirà la cagarel·la.
En Francesc Antich hauria d'anar a veure en Ramón Socias, i no perquè un "sivil" li hagi posat una multa, sinó perquè necessita mà de metge.
Estic acollonat: en José Mª Rodríguez amenaça de tornar a la política i s'ha fixat Palma com a objectiu. Ell i en Delgado poden ser els revulsius que cerca el PP. Que Déu ens agafi confessats!
