Doncs sí, parlem de menjades de tarro mentals que ens deixen a tots absorts i dormits per creure només el que està ‘científicament provat', el que ens diu el nostre metge de capçalera, el nostre capellà, el nostre professor de ioga o el nostre mestre. Tots busquem la resposta dels nostres mals fora per a què un ‘gurú', ens els solucioni.
Hem de despertar i adonar-nos que nosaltres, només nosaltres, som els únics que podem ajudar-nos, ajudar-nos i curar-nos de tota aquesta menjada de tarro programada durant tants anys que comença gairebé en el moment en què naixem per no dir abans.
Progamat està quan hem de deixar de donar de mamar als nostres fills (algunes ja se salten aquesta part); quan hem de pendre medicaments amb o sense recepta per simples refredats; quantes vegades hem de dutxar-nos al dia amb aigua adulterada amb fluor, clor i nitrats per deixar-nos la pell amb picors i escates i damunt haver de cuinar amb ella; que cal fer cinc menjars diaris; que hem de conduir per la dreta i caminar per l'esquerra; que hem d'anar a depilar-nos com a mínim una vegada al mes i més vegades si és estiu; que hem de posar-nos desodorants, colònies i perfums per amagar el nostra veritable aroma o cremes hidratants, antienvelliment, de dia o de nit plenes de petroli; que cal rentar-se les dents amb pastes dentals plenes d'additius i alumini i acabar amb glopeigs bucals de colors tots ‘molt naturals'; que cal anar a la pelu per fer-se el tall de moda; que no hem de portar-nos malament amb els nostres veïns; que cal anar al metge si tenim qualsevol dolor; que no hem de ser exagerats i pensar que el que ens donen en la tele (l'oracle del s.XXI) és tot una gran porqueria; que és normal matinar i esperar a que obrin els centres comercials el dia que comencen les rebaixes com si d'un esdeveniment mundial es tractés per treure'ns els calers comprant articles inservibles; que és normal que cada vegada que traiem diners del caixer el nostre banc es beneficia per això, igual que si fem una compra amb targeta; que és normal tenir un affair amb la secretària o companya del treball per la pressió que tenim en el ‘curro'; que és normal beure més del compte perquè ‘cal celebrar-ho'; que és normal que els nostres fills adolescents hagin provat totes les diferents classes de drogues com si d'aigua es tractés; que és normal anar estressats tot el dia d'aquí cap enllà i prendre pastilletes per poder dormir i relaxar-nos; que és normal tenir insomni, restrenyiment, dolors menstruals, cefalees, acúfens, pèrdua de visió, diabetis, hipertensió perquè ens fem majors; que tots hem d'anar a esquiar en Nadal i a l'apartament de platja a l'estiu; que és normal comprar pa xiclós a forns artificials i ja no assaborir el pa artesanal; que és normal anar a les grans superfícies a comprar menjar de plàstic perquè és el que toca ara i estem enganxats a les pizzes congelades i els gelats de litre; que els diumenges toca el menjar interminable i indigest amb la família de la parienta; que és normal parir a l'hospital amb cesària i epidural quan nostres àvies parien a casa i en el seu propi llit amb l'ajuda d'altres dones; que és normal vacunar-se cada any per no agafar la grip ABCDE quan no tenim ni idea del que ens estem injectant; que és normal no prendre llet de vaca i atiborrar-se a llet de soia que ens crea inflor abdominal i ens roba minerals perquè el nostre metge diu que s'assimila millor que la primera; que és normal anar al psicòleg per a que no ens solucioni el nostre estat emocional i ens digui ‘ens veiem dins de dues setmanes'; que és normal anar a classe de ioga dues vegades per setmana i cantar mantres tots junts i feliços pensant en el més enllà, meditant ommmmm i ignorant la realitat (New Age distorsionat); que és normal ir a un terapeuta naturista per a que solucione els nostres problemes emocionals i físics en una sola sessió amb la seva vareta màgica; que és normal que t'atiborren a medicaments naturals cobrant-te una ‘pasta' i després es quedin en el rebost; que és normal seguir la dieta del xarop d'auró morint-te de gana durant una setmana i després atiborrar-se a pastissos...
En definitiva que és normal que estiguem tots sense dir gens amb les barbàries que estan passant dia a dia al nostre voltant i en els nostres cels, que és normal que no fem res i estiguem programats per seguir dormint i amb el pijama posat, que és normal les guerres, els chemtrails, les microones que socarren els nostres cervells creant malalties noves, que és normal que el càncer estigui acabant ràpidament amb els nostres familiars i coneguts ja que no hi ha remei, bé sí, segons els experts, la quimioteràpia que et va matant lentament les teves cèl.lules ja siguin bones o dolentes i deixant-te en pitjor estat del que estaves, que és normal acabar els teus dies a una residència d'ancians i que el govern es quedi amb la teva pensió o propietats, que és normal que algun dia vam morir per alguna malaltia ja que no és normal morir perquè toca morir.
Sento que realment estem més que morts per aquestes actuacions, pensaments i maneres de ser que tenim, que no crec que ressuscitem en un món millor si no posem de la nostra part en aquest, que estem permetent que se'l carreguin i amb nosaltres dins, que hem signat inconscientment la nostra sentència de mort en menjar com mengem, en beure el que bevem, en automedicar-nos, en manipular-nos psicològicament, en inhalar la contaminació atmosfèrica i empassar-nos totes les escombraries que ens sermonejen.
Si no despertem d'aquesta letargi mundial i no ens posicionem, estem més que perduts i sé que molts dels quals estan llegint aquest article pensaràn que sóc una exagerada però crec que realment no volem veure, ja que és més còmode quedar-nos asseguts en el nostre sofà davant del nostre oracle que tot ho veu, veient el partit de futbol (interès nacional) o la tafaneria dels famosos (més interès nacional). Ens tenen ben entretinguts...
Una bona menjada de tarro que porta ja més d'un segle amb nosaltres.
Despertem d'una vegada i no deixem que ens llevin la nostra VIDA.
