Capítol 2: ‘La Mar Salà'.

Benvinguts a tots! En el primer capítol La Dolce Vita ja vam parlar del sucre. Seguint la trilogia, avui toca la sal.

Al igual que el sucre, la sal està camuflada a quasi tots els nostres aliments. Això es un punt molt rellevant perquè no sols consumim la sal que ens afegim nosaltres als plats.

Com s'obté la sal (Clorur sòdic)? S'obté de l'evaporació de l'aigua de mar o s'extrau de mines a la terra. El principal element és el sodi que està lligat directament amb la capacitat de transmetre impulsos elèctrics, o sigui amb el sistema nerviós.

Quan suem profusament, n'hi ha vòmits, diarrea o utilitzem diurètics de manera assídua el sodi s'esgota. Això pot provocar enrampades musculars, debilitat, mals de cap...

Altre element de la sal és el clorur que de fet és un component del nostre àcid clorhídric present a l'estomac que ens ajuda a fer la digestió. La medicina ayurvédica la recomana com a digestiva.

Com veiem una mica de sal és essencial per a la nostra vida, per estimular la digestió, enfortir-nos i activar-nos. Un excés de sal, com a tot, causa molts problemes i actua com a dic retenint els greixos, per tant engreixem. Això crea problemes renals, retenció de líquids, hipertensió, malalties cardiovasculars, migranyes...

Endevineu el que us diré ara? No qualsevol tipus de sal serveix.

És molt important saber la procedència i extracció de la sal. La industria alimentaria fabrica i comercialitza sal terrestre refinada i processada amb un alt contingut en sodi havent perdut els minerals i està plena d'additius: iodur de potassi, dextrosa (sucre per a que el iodur no s'oxide), bicarbonat de sodi per a que la sal no es posi rosa, aluminat silicosòdic, carbonat de calci, ferrocianur de sodi, amonicofèrric verd, prusiato de sosa groga o carbonat de magnesi, resumint, química pura!

Tot aquest procés industrial es fa perquè la sal natural absorbeix aigua (humitat), el que dificulta el seu emmagatzament. Aquesta ‘purificació' i refinació la converteix en un producte artificial on desapareix el magnesi, element que regula l'equilibri sodi-potasi i que ajuda a eliminar l'excés de sodi pels ronyons.

La sal refinada i la sal gemma (sal de muntanya) només contenen clorur sòdic. La sal iodada és sal de gemma amb iodo, però la millor sal, és la sal marina sense refinar, perquè a més de clorur sòdic conté pràcticament tots els oligoelements: magnesi, calci, potassi, manganès, cinc, ferro...

A part de la quantitat que ingerim quan cuinem, també l'aprenem en: formatges, carns processades, fumats, olives, verdures en conserva,sopes de sobre, enllaunats, cereals cornflakes, galetes, glaçons de brou, menjars preparats, i totes les llepolies salades (fruits secs, patates fregides...). I no s'acaba aquí, productes tan utilitzats com el pa i de pastisseria tenen bicarbonat de sodi al llevat industrial.

Aquests són els culpables de que el teu pes estigui paralitzat, et recomano disminuir-los per a ocasions especials i notareu la diferència.

Una dieta amb aquests aliments pot arribar a nivells de sodi de fins 15 grams, quan el màxim diari hauria de ser de 2 a 3 grams de sal sense refinar.

Un excés de sodi en les cèl·lules augmenta les nostres necessitats de potassi dificultant l'absorció de calci i magnesi. Dificultant el creixement als nens i accelerant el envelliment als ancians.

Quant més sodi prenem més potassi necessitem i menys absorbim el calci i el magnesi.

Però una mínima quantitat és important, activa els ronyons. Una manera eficaç de prendre-la seria uns granets de sal marina a per àpat.

Si abusem necessitarem afegir cada vegada més amb ànsies i desitjos compulsius de dolç. I quan prenem, els nostres plats es tornen molt insuls i no gaudirem gens ni mica del menjar, quedant l'alimentació a un segon a la nostra vida.

Per amanir les amanides d'estiu deixant al marge les maioneses i salses greixoses, us proposo varies opcions que donaran sabor sense pujar el sodi:- el vinagre d'arròs integral, res a veure amb el vinagre comercial que es menja el calci dels ossos; - el vinagre de poma ecològic, ideal per estiu; el aceto balsàmic ecològic, però aneu amb compte, molts porten caramel o E-150; - una mica de gomasi (12 parts de sèsam torrat per una part de sal marina), el sèsam tamiza l'estómac i la sal es absorbida més lentament. Aquest ho recoman en especial a totes les meves clientes; - unes gotes de salsa de soia ecològica de qualitat, sense sucre afegit, s'anomena tamari si sols porta soia i sal marina i shoyu si a més porta blat. Si no són ecològics segurament estaran fetes de soia transgènica i portarà glutamato monosódic que és molt agressiu per a l'intestí, provocant diarrees.

Ara ja comenceu a saber de tots els additius de baixa qualitat que la indústria alimentaria utilitza. La sal de la forma mes barata que la poden aconseguir no es una excepció. Recordeu de llegir bé les etiquetes.

Sempre es una qüestió d'equilibri, d'arribar sense passar-nos. Escoltem al nostre cos, el sap el que necessita de veritat.

Dona-li sal bona i de qualitat a la teva vida amb moderació, tot és qüestió d'equilibri.

Gaudeix de cada mos que et dóna la vida!

Fins un altra!

Salut i Bons Aliments.