És moment de parlar d'una de les begudes més consumides en el món. És moment d'analitzar els pros i les contres d'aquesta exquisida i addictiva beguda. Fem una petita introducció de la seva aparició per després endinsar-nos en la part nutricional.

Els arbres del cafè o cafetos provenen de l'Àfrica central i van ser portats al sud de l'Índia, d'allà a Java i després al carib francès. Avui els grans exportadors de cafè són Brasil, Vietnam i Colòmbia. Els països africans aporten una cinquena part de la producció mundial.

La infusió de cafè va fer el seu debut a l'Exposició de París de 1855 i va ser el expresso italià, paraula que significa una cosa que es fa en el moment i s'entregra ràpidament a un sol client.

Els cafès arabica són d'Etiòpia i Sudan i els robusta de l'Àfrica occidental. Els arabica desenvolupen un sabor més complex i equilibrat i contenen menys cafeïna que els robusta.

És molt important el torrat dels grans crus del cafè, ja que els transforma donant-los un sabor especial i facilitat per obrir-se. Els grans es torren a temperatures entre 190 i 220 º C com a màxim 15 minuts.

El resultat és uns grans bruns, trencadissos i esponjosos. Com més s'escalfen més foscos es tornen i el color és un bon indicatiu de l'equilibri de sabors. Els torrats mitjans proporcionen el millor cos.

Un cop torrats, els grans sencers es conserven raonablement bé durant un parell de setmanes a temperatura ambient, o un parell de mesos a la nevera, abans de tornar-se rancis. Quan els grans s'han mòlt, només duren uns dies a temperatura ambient. Així que si comprem cafè mòlt és millor guardar-lo en la nevera.

L'autèntic cafè exprés (el més apreciat pels entesos) es fa molt de pressa, aproximadament en 30 segons donant un cos apreciable i un sabor intens. L'alta pressió forma una emulsió cremosa de gotetes diminutes, que contribueix al lent i prolongat alliberament del gust a la boca, molt després de l'últim glop. Una altra característica única és la crema, l'escuma cremosa i considerablement estable que es forma a la infusió i cobreix la seva superfície.

És millor gaudir-lo immediatament. La temperatura ideal per beure és d'uns 60 º C, quan un glop no escalda la boca i tot l'aroma del cafè està sortint. Com en la tassa es refreda, el cafè se sol deixar a la cafetera. La calor forta fa que el sabor canvi apreciablement en menys d'una hora. La millor manera de mantenir-lo calent és conservant la calor original en un recipient preescalfat, aïllat i tancat, no sobre una planxa calenta que aporta constantment una calor excessiva per sota, mentre que per sobre escapen la calor i l'aroma.

La base és un exquisit equilibri d'acidesa, amargor i astringència. S'han identificat més de 800 compostos de l'aroma, que aporten notes de nous, terra, flors, fruita, pa ...

Endinsant-nos una mica més en les seves propietats podem comentar que cada tassa pot contenir entre 75 i 150 mg de cafeïna. La funció de la cafeïna és estimular el sistema nerviós, per això a moltes persones els produeix insomni i en dosis elevades palpitacions, nerviosisme i taquicàrdia.

Si tenim mal de cap i prenem cafè, desapareix ja que disminueix els vasos sanguinis però afavoreix la hipertensió.

En dosis elevades produeix ardor d'estómac i té efecte laxant i diürètic. Però prendre una tassa de cafè després dels àpats facilita la digestió al activar les secrecions gàstriques i la mobilitat intestinal.

La cafeïna és utilitzada en medicaments ja que mobilitza els greixos i en els esports de competició afavoreix les contraccions musculars retardant la fatiga.

No se li pot considerar una beguda aprimadora però entreté la fam, per això moltes dones que volen aprimar estàn enganxades a la cafeïna.

Però l'única manera de saber si som tolerants al cafè és observant les reaccions del nostre cos i hauria de ser eliminat si tenim: insomni, cistitis, hipertensió, acidesa, úlceres i ardors d'estómac, alteracions intestinals i problemes de cor.

De tota manera la cafeïna afecta bastant més a les dones, grans consumidores, per cert. Ja no només em refereixo al cafè, sinó també a les xocolates, coles i medicaments (n'hi ha més de mil que contenen cafeïna).

Està comprovat que la cafeïna pot variar el nivell d'estrògens present en l'organisme, que causa sensibilitat en els pits abans de la menstruació, que accelera la pèrdua de calci dels nostres ossos, creant osteoporosi i alguns mètodes de preparació de cafès eleven els nivells de colesterol en la sang, ja que no filtren els lípids (cafestol i kahweol) elevant-lo,això passa en les cafeteres d'èmbol i en el cafè exprés. Per consol de moltes puc dir que caldria prendre unes vuit tasses de cafè per a que la pèrdua de calci fora significativa, però, com he comentat, la cafeïna està en molts productes a més de en el cafè. Així que precaució.

Deixar la cafeïna només es cosa de dos o tres dies, però els mals de cap i el cansament que produeix l'abstinència poden ser bastant molestos i afeblidors i molta gent torna a prendre cafè per trobar-se millor. Durant aquests dies és bo beure molta aigua i buscar un bon substitut com els tes kukicha o bancha.

Molts pensareu substituir el cafè pel descafeïnat (es va inventar a Alemanya al 1908) però en grans quantitats pot resultar tòxic ja que per a la seva elaboració s'utilitzen dissolvents químics com el clorur de metilè (diclorometà), cloroform, el tetraclorur de carboni i el acetat d'etil, que també s'utilitzen per eliminar la pintura, en aerosols i pesticides i s'usa en la manufactura de cinta fotogràfica. I alguns porten traces de metalls pesants com plom i arsènic. Així que val més oblidar-se del cafè descafeïnat per petites quantitats que es prenguin. .

Si som cafeters i ens agrada gaudir d'un bon cafè, hem de saber que les marques de cafè dels supermercats haurien de canviar el nom, ja que porten poc cafè i molts dissolvents i glucosa. Per tant, hem de comprar en botigues especialitzades o en les botigues de comerç just, on venen cafè, cafè, del autèntic.

Molts dels que sou cafeters ja no es pot dir que estigueu prenent cafè original, per exemple, el cafè torrefacte es torra amb sucre blanc i altres porten maltosa, lactosa, fructosa, glucosa i sacarosa (encara que algunes marques encara no ho posen al etiquetatge) és a dir, més sucres. I el cafè caputxí d'una marca molt coneguda que no penso fer-li publicitat, porta: llet desnatada en pols, sucre, greix vegetal hidrogenat (el pitjor greix saturat), cafè soluble (només un 14,1%), lactosa, xarop de glucosa deshidratat (més sucre), proteïnes de llet, estabilitzadors (E-340, 452, 331) i sal refinada. Un arsenal d'ingredients molt allunyat d'un veritable i autèntic cafè.

Ens queda parlar de l'últim boom de les cafeteres, promocionat pel nostre estimat actor George Clooney (les multinacionals del cafè són bastant llestos) i on s'utilitza cafè en càpsules monodosi. Aturem-nos un moment en aquest punt i siguem conscients de la despesa energètica, mediambiental i econòmica d'aquest gran negoci i sobretot de la qualitat del cafè. Siguem honestos, si seguim consumint aquests tipus de cafè durant molt de temps, entre tots podrem cobrir tot el globus terraqüi de monodosi de cafè i els nostres ronyons estaran tan ressentits per culpa d'un cafè de baixa qualitat que esgotarà el nostre sistema immunitari, que a la llarga , ens crearàn nombroses malalties autoimmunes. No exagero.

Si realment volem gaudir d'un bon cafè, busquem qualitat. Encara hi ha cafès bons, ecològics i autèntics. Us recomanaria comprar-lo en gra. Tot és més senzill del que sembla. Compres cafè en gra, tens un molinet casolà, el moles, prepares la teva cafetera i llest, acompanyat de sucre de rapadura, xarop de saba o melassa d'arròs. Us asseguro que notareu la diferència.

I com en tot, busqueu l'equilibri, tot en la seva justa mesura i amb qualitat, aportant-nos el bo, el exquisit i el natural. No deixem que la indústria alimentària es faci rica a costa de la nostra salut, canviant i manipulant tot aliment per a ‘la nostra comoditat'. Si us plau, deixem de beure ‘aigua xerric'.

Salut i Bons Aliments.