En aquestes dates em sento bastant indignada per moltes coses. Suposo que anem creixent i amb l'edat ens fem més ‘rondinaires'. És època de Nadal, el que significa que arriba el ‘gran consumisme', sortint tots al carrer a gastar com si fos venir la Tercera Guerra Mundial. A una se li posa els pèls de punta en veure com el compte bancari cau en picat per comprar els típics regals ‘per compromís', multitud de coses inútils i excés de menjar a causa de l'engalip dels grans magatzems amb les promocions enganyoses de ‘emporta't 5 i només pagues 2'.

Per això dic en veu alta, ‘mana ous!':

- Veure com ens prenen el pèl amb el que comprem, ja sigui menjar, tota ja adulterada d'una forma o altra, roba, caríssima de mala qualitat que no et dura ni dos rentades, electrodomèstics per fer-te la ‘vida més fàcil': assecadores , rentavaixelles, màquines quitapelos, màquines de cafè expresso (molt mones, cares i res ecològiques), iPods, iPhones, iPads, anem, despesa, despesa i més despesa de diners, d'energia i de vida. Què seríem nosaltres sense l'alta tecnologia avantguardista? I pensar que només fa uns anys anàvem per la vida sense mòbil i sense GPS i ningú es perdia ...

- En ser nodridora, on més em ‘toquen els ous' és en el tema de l'alimentació. I penso: Què ous mengem ara? Tota la nostra agricultura, pesca i ramaderia maltractada, tots els productes més sintètics i químics. El que ens ofereixen són sobres, pols, batuts, pseudo menjars preparats, en definitiva, molta molta porqueria que és indignant que encara li diguin menjar. Si seguim així aviat acabarem com a les pelis de ficció prenent pastilletes de colors.

Actualment és gairebé impossible portar una alimentació sana vivint a una gran ciutat. Som molt afortunats al viure en una illa i a més mediterrània, on encara hi ha bona matèria primera i ous frescos de veritat, sigui dit de pas.

- Saber que tot, absolutament tot, conté sucre blanc: te, cafè, tabac, vi (vins de qualitat), cerveses, alcohol (des del whisky fins a la ginebra), pernil ibèric, pa i per descomptat la addictiva xocolata ... , no s'escapa res, així ens tenen ben enganxats al ‘pols blanc' ja que ens crea addicció com qualsevol altra droga.

- Veure als més petits enganxats a les hamburgueses, coles i patates fregides. Em fan pena, perquè estan sent manipulats per grans companyies que es fan rics per la seva ignorància i innocència. ‘Menús Sorpresa' on als nens el que realment els atreu és el que puguin portar dins però quina sorpresa per als pares quan comencen les mucositats, els restrenyiments, la hiperactivitat, l'obesitat, la diabetis i el colesterol amb menys de vuit anys d'edat. Tirant-los moltes vegades la culpa als pares, per no saber alimentar els seus fills. El que cal sentir!

- Que l'ecològic s'hagi posat de moda i els preus dels aliments eco estiguin pels núvols, aprofitant-se dels que ens interessem per una alimentació sana i sostenible. I a sobre, les grans multinacionals treuen una versió ‘eco' del seu producte industrial. Quina poca vergonya!

- Que el dia de Cap d'Any hàgim de ennuegar amb les 12 raïms (cura els diabètics i nens petits), mentre veiem com el que explica les campanades no té ni idea i ens fan començar a prendre-les amb els quarts (com tots els anys), per agafar una indigestió després d'haver-nos pres els escamarlans, gambes, els torrons que van sobrar la nit de Nadal. Una tradició molt molt equilibrada ..., sense oblidar-nos de la roba interior vermella (tota una tradició) comprada als xinesos que és obligatori portar aquesta nit per continuar amb la tradició.

Estic fins a les ous de tanta presa de pèl, que tot el que ens venen diuen que és ‘natural', sense greixos, baix en colesterol, sense sucre ... Ja n'hi ha prou de mentir al personal, estem fins als ous de tanta hipocresia, de tant ‘business', de tant egoisme per part de les multinacionals, de tanta publicitat enganyosa i subliminal.

Estem sent manipulats des de tants aspectes que hi ha dies que ho enviaria tot a ‘fregir espàrrecs'.

El que voldria per aquest nou any que entra és:

- Un parell d'ous de corral ferrats amb unes llesques de pa integral de llevat mare escalfades a la salamandra.

- Saber que no sóc l'única en aquesta Terra que s'adona del nostre declivi, de com el més gran es menja al petit i indefens. Que no sóc l'única que està fins els ous de tanta ‘civilització' i tanta agressió entre nosaltres.

- Saber que tenim els ous suficients de fer-nos sentir, de fer-nos valorar, de no deixar-nos enganyar, manipular, ni adulterar la nostra vida, la nostra llibertat, el nostre desig d'una societat Natural, Sencera i en Pau.

Deixem-nos de tant massapà i torró caducat, de tant vi i cava barat, de tant menjar saturat, de tanta cafetera expresso, de tant perfum ... i ens diguem en veu alta que ja està bé. Que no ens toquin més els ous!

Tens el dret i la llibertat de menjar sa, net, natural, és a dir, sense manipular genèticament, sense irradiar, sense adulterar; tens dret a que el menjar que arribi a casa teva no estigui carregada de metalls pesants, de estabilitzants, conservants i substàncies químiques de laboratori.

Obre els ulls, en els supermercats ja no hi ha res sa, tot és artificial, tot. Així que busca cooperatives, granges de l'illa, agricultors i ramaders conscienciats. Et sorprendràs de la quantitat que hi ha. Busca gent que estigui ajudant a que la terra no es saturi, a fer créixer de nou menjar de qualitat. Cerca i canvia el contingut de la teva cuina, elimina tot el que et perjudica, neteja-la, redecóra-la i veuràs com així ajudes al teu estómac i intestins saturats, als teus pobres ronyons i sobretot a la teva ment tornant-se cristalina com l'aigua de font i veient les coses més clares i des d'una altra perspectiva.

Reclama el teu dret a una Nutrició Sana, a uns ous de gallines criades lliurement; a un be o pollastre criats a l'aire lliure veient el sol i menjant herbes i insectes, a unes verdures crescudes sense adobs químics, a la teva Llibertat per escollir el que et convé.

Posa-li un parell!

Salut i bons aliments!