Telefònica acomiadarà prop de cinc mil treballadors i mentre els alts executius i directius es repartiran una tallada de milions d'euros.

El dissabte, de fa dues setmanes, la meva dona fou  cap a l'hort ecològic comunitari "Es Broll de Biniaraix". Havia quedat amb una amiga per fer-hi unes feines, entre elles llevar l'herba que ha crescut bastant i s'hi vol fer una paradeta per sembrar-hi fraules.

El passat dia 20 de març , vaig poder veure per "la Sexta" un reportatge que es feia a la família Phelds, per part de Jordi Évole,  conegut com a "el follonero" en un programa de TV3. Una família, guiada per un pastor nonegenari i ben torrat,  que concorria a diversos actes amb pancartes i mítings, denunciant que el planeta sencer està en mans dels "maricas" a qui segons ells déu odia i  , que els governs els hi han entregat el poder; a més d'un discurs catastrofista i messiànic - la Iglesia Bautista de Westboro.- que no és que em poses els pels de punta, perquè, no  són més de cinquanta persones, però el que em va sorprendre és que hi  hagi tanta gent amb goteres en el terrat.

Quan començ a escriure aquest article, encara a hores d'ara tinc del cos adolorit, el cor encongit i l'ànima esgarrinxada, en front de la tragèdia dantesca que ha sotragat sense miraments a una part del poble japonès.

Amb la introducció de la televisió, ordinadors, telèfonsmòbils, etc, s'ha passat d'un fet de comunicació més artificial que abans, quan la gent, per exemple es reunia a prendre la fresca a les aceres de devora casa i a fer la xerrada. Tal volta malgrat la duresa del treball, i haver-se d'ajustar al que hi havia, el seu món era més amatent, hi havia més empatia, tothom es coneixia i Habitualment es viu la vida en funció de les coses que t'han dit, t'han ensenyat, has llegit, t'han comptat i les dones per certes.

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps (m'estalvio lo de senyor, ja que de porcs i de senyors s'ha de venir de casta) acaba de fer ell i la seva camarilla una mostra despòtica, antidemocràtica, i en contra de la llibertat d'expressió, no tan sols a un gran nombre de ciutadans i ciutadanes del País Valencià ( malgrat a alguns els cogui el toponímic), tancant les emissions de TV3. Ho duia perseguint, com una espècie d'obsessió malaltissa des fa bastant estona i ho ha aconseguit. Dir que es perden batalles com aquesta, però no la guerra.

Els ciutadans del món comencen a estar més que farts dels despotismes, de la corrupció, de les màfies polítiques que gestionen els recursos de tots en el seu interès i en el interès dels seus socis especuladors que han creat un sistema financer per ofegar a la majoria de la població, i anar traient (robant) de cada dia més beneficis, que queden dipositats en menys mans; ben igual com les quotes del poder.

Que en ple segle XXI, era de la informàtica i de les noves tecnologies, pugui ocorre el que vos contaré a continuació és poc menys que creïble, però és cert (avís pels navegants).

D'ençà que començà aquest any i encara no hem passat ni un mes, sembla que el món pareix una olla de grills.

El passat dia 9 de gener, devien ésser prop de les 22h, vaig poder veure un documental per TV2, que em va explicar moltes coses sobre l'economia actual i la manera del consumisme aberrant que s'ha anat generant des dels anys 20.

Saben que si ens uníssim des de la nostra vertadera essència humana, el seu temps s'hauria acabat; just per aquest motiu fan l'impronunciable per enfrontar-nos i separar-nos sempre que puguin.

Estic indignat pel que ha passat amb el canal televisiu CNN+ que dimarts dia 28 de desembre de l'any passat - això si que fou una mala i pèssima innocentada- ha tancat les seves emissions. Es veu que la unió de les grans cadenes televisives o els grups de controladors mediàtics (llegiu telecinco) han comprat la cadena Cuatro a Sogecabble (del Grup Prisa) qui ja va anunciar als seus treballadors que a partir de desembre, tots els treballadors de l'àrea d'informatius passarien a dependre de l'agència Atlas, propietat de telecinco.

Al llarg dels darrers anys, he pogut llegir i veure documentals periodístics sobre la mutilació genital femenina (ablació parcial o total del clítoris) , com una pràctica aberrant a la que se sotmet a nines de poca edat (infants de tres i quatre anys) a diversos països d'Àfrica i concretament a Senegal i Mali.

Aquesta setmana no tinc el cos per escriure, ni de política, ni de Wikileaks, ni dels controladors aeris, que se'ls hi veu el plomall, amb els fets de "bones intencions", ni de com en Berlusconi ha salvat el cul (vull dir enfrontar-se als tribunals per les causes que té obertes) tan sols pels pèls (3 vots), ni de com ha respost una part del poble italià, ni de la moguda de Grècia, que quan veus les imatges fa feredat. No. Intentaré escriure sobre coses una mica més lúdiques, més agradables, d'aquelles que t'omplen una mica més l'ànima, que la quantitat de barroeries que estem obligats a viure.

"Vaga encoberta"(?); "Vaga salvatge"(?), simplement "vaga"(?) doncs res d'això, i no sé, perquè ens han d'ofegar amb eufemismes els mitjans de comunicació, que semblen que o no se n'adonen o no se'n volen adonar-se. Informació o desinformació?

Abans de posar-me a analitzar tot el que ha sortit en els documents que ha revelat aquesta pàgina Wikileaks, si m'ho permeteu voldria fer un parell d'apreciacions.

Vos puc assegurar que no m'agrada gaire seguir les campanyes electorals. Tinc la sensació que estic a la llotja del peix i que ens prometen un bon anfós i llavors quan governen no arriba ni a una sardina gaire fresca.

Ala reunió de la UNESCO a Nairobi, del 15 al 19 de novembre, es van prendre un grapat de decisions per a algunes activitats culturals i també amb un cert component de lúdiques, declarant-les patrimoni de la humanitat. Em sembla bé.

El dilluns dia 8, en el programa de l'horabaixa "971 Balears" emès per IB3 que condueix Joan Monse, em va venir de nou que el tema a tractar - amb tota naturalitat i amb la serietat que crec que li correspon- fos el dels fenòmens paranormals: Manifestacions d'esperits, ànimes en pena (persones que han mort i no han partit cap allà on els hi correspon estar) energies, Ouija, màgia negra, extraterrestres, visions d'àngels.

Començ l'article afirmant que la despesa milionària que costa la vinguda del Papa Benet XVI a Santiago de Compostel·la i després a Barcelona , és a totes llums insultant per a les persones que: No arriben a final de mes; han perdut la seva casa per no poder pagar la hipoteca; han anat a engrossir les llistes de l'atur; els han rebaixat el seu sou un 5%; i podria afegir molt més persones, famílies per les quals consider que és un insult detestable que s'emprin doblers públics per aquesta ostentosa visita. Més endavant continuaré amb aquesta manera d'insultar als que moren de fam en el món.

Aquesta setmana triar el tema sobre el que escriure se'm fa molt difícil. El dimarts vaig poder veure un programa televisiu en el Canal 33 a l'espai "Latituds", es deia i el títol ja té de si: "Lliçons de la guerra d'Iraq" (Com varen construir la guerra) (*), on començà xerrant de 2003 quan milions de persones varen sortir al carrer demanant que s'aturés la guerra d'Iraq i sembla que vàrem sintonitzar ja, que a l'article publicat el passat 23 d'octubre "La pena de mort:Legalitzar l'assassinat i parts i quarts" en vaig escriure i vos assegur que en altres ocasions que he tractat el tema, no estaven gaire enfora les afirmacions que he anat fent de les dels diversos periodistes. I just ara no em tornaré repetir.

El divendres dia 15, Santa Teresa, com activitats que entren dins el 10è aniversari de l'Escola Municipal de Música de Sóller; a la Capella de les Escolàpies, un servidor i Claudio Selleng iniciarem una xerrada. La meva part va tocar els Txacres o vòrtexs energètics coneguts fa més de tres mil anys per la Medicina Tradicional Xinesa i altres tècniques curatives i els cossos energètics, que conformen l'Aura, del que ja n'he escrit altres vegades i que el matrimoni Kirliam l'any 1939 va inventar la càmera fotogràfica Kirliam, que va poder-la captar, fent que fos reconeguda per la part oficial que rotundament la negava, davant l'evidència de la prova.

Llegint l'article d'en Biel Florit al Dbalears del passat diumenge dia 3 d'aquest mes, sobre la pena de mort, amb el títol, prou significatiu: "Matar el deixa bon cos", en el qual reflexiona sobre la inutilitat i l'amoralitat d'aquesta absurda mesura "legal" i afirma - amb el que també estic plenament d'acord- "Que la vida és el bé més inviolable, fins i tot la d'un assassí". Vull dir-li des d'aquestes planes, que subscric les seves paraules una a una i que té la raó que li vessa, condemnant taxativament aquest gran contrasentit humà. A dir que simplement serveix per llevar una altra vida del mig en nom d'una llei - com és el cas d'aquesta dona americana a la que fa referència a l'article (venjança legal?) - que no sempre s'aplica, per més inri, aplicant els mateixos paràmetres.

Des de sempre he cregut i no sé si vaig encertat- no empri el "pensa malament i encertaràs"- que darrera de segons quins esports, on s'hi mouen molts doblers, l'ambició d'alguns que els practiquen, d'alguns "mànagers dels que els practiquen, de segons quins espònsors que volen resultats patents de triomfs, porta a què no es jugui net. No em refereix a què havent menjat algun tipus de carn com ha estat el cas, diuen, un renombrat ciclista hagi donat positiu al clenbuterol, anabolitzant prohibit a bastants països i encara sembla, que permès dins l'estat espanyol.

Encetaré l'article transcrivint una informació de la pàgina web de "Realiment cooperativa" que per a mi és bastant significativa envers el tema del que avui escriuré.

Començ l'article en dilluns i ho vull fer deixant un testimoni de record de José Antonio Labordeta que va morir el passat dia 19 de setembre als 75 anys.

Els drames i tragèdies que descriuen tant la literatura com el teatre i el cinema, vos puc assegurar que no els necessit. Per la meva tasca de terapeuta (treball la psicoteràpia) em trob a diari amb drames i tragèdies ben vives on els seus personatges ho passen molt malament.

Feia estona que em feia ganes escriure sobre aquest tema, malgrat a altres articles n'he fet menció, volia fer un article una mica més extens sobre el que consisteix l'aromateràpia i la seva pràctica amb usos terapèutics. Sóc un enamorat dels flaires, dels bons s'entén, perquè també n'hi ha que fan pudor i alguns d'insuportables.

Fent una mica l'aguaitadís pel facebook, i en ple dilluns, em vaig trobar amb l'enllaç a una notícia de "La Vanguardia" , amb el títol "Chapapote y responsabilitat".

Tanta sort que a contra del renou existeix la música. Un és altament estressant i contaminant, tant mental com emocionalment; l'altre, la música, i per desgràcia no totes, et porten a un procés, al manco per a mi, d'interiorització.

Començ l'article dia 11, el dia del meu 58è aniversari, en el que via Facebook he rebut un fotimer de missatges de felicitacions d'amics i amigues que m'han alegrat el dia.

Vos jur que em fa oi, basarda i una certa vomitera, la manera en que s'ha "centrat o "descentrat" millor, el debat sobre la prohibició de les curses de braus a Catalunya per part del Parlament Català. Per a mi aquesta decisió exemplar dignifica a una societat.

Amb el nom del títol de l'article, quan aquest surti publicat, una seixantena d'artistes de diverses modalitats: Pintura, escultura, música, poesia, poesia experimental; tant de Sóller com d'altres indrets, ja farà un dia que estaran mostrant la seva tasca i obra creativa al poble de Sóller i a totes les persones que hi arribin per gaudir d'ella.

Corria la dècada dels 70 i a Ciutat de Mallorca corrien un batibull d'activitats: Trobades de gent d'art, xerrades, manifestacions conferències, reunió de conspiradors en contra la Dictadura Franquista (qui més qui manco o tenia antecedents policials, - els "socials" anaven de bòlid- o havia passat alguna temporada a l'hotel "las rejas".

El passat dia 10, vaig estar mirant la manifestació on el poble català sortia al carrer - un milió i mig de persones- per mostrar-se en contra de la retallada de l'estatut que ha fet el Tribunal Constitucional. Un estatut triat i aprovat democràticament pel Parlament Català. Apart de protestar en contra aquest acte presumptament antidemocràtic, el lema que l'encapçalava era molt clar. La manifestació portava el lema unitari de "Som una nació. Nosaltres decidim". El clam per la independència i la sobirania plena de Catalunya era evident. Em va traslladar en el temps, quan el 76, demanàvem: "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia"; amb la diferència que han passat trenta quatre anys.

Estem vivint la gran parafernàlia del Mundial de futbol de Sudàfrica. Hi ha moltes preguntes a fer-se, ja que de cop i volta ha aparegut un gran excés de nacionalisme, i patriotisme espanyol, quan qui realment juga no és Espanya, sinó una selecció espanyola de futbol. Uns jugadors de diferents comunitats autònomes, que conformen l'esmentada selecció, que cobren uns sous multimilionaris, per a "defensar un color" diuen alguns a alguna de les seves declaracions. Em deman si els mateixos que ho manifesten, hi haguessin de córrer darrera la pilota amb un sou mínim interprofessional o de mileurista, si tant els importaria "la roja" com així la denominen pel carrer, i s'ho prendrien de manera tan seriosa. Em sembla que a ells no els han rebaixat el sou per sortir de la "crisi" com han fet amb altres col·lectius de treballadors, bastant més mal pagats.

Durant el nostre viatge de vacances, del ja n'he escrit en un article, en passar per un poble d'Osca, "Laspaúles", on vàrem tenir la sort de poder visitar el memorial en el parc temàtic: "Brujas de Laspaúles"; on es troba l'escultura realitzada per Domingo Subias. El recordatori de 28 "bruixes", jutjades, de les quals 22 foren condemnades i executades a la foguera. Fou en el segle XVI.

Darrerament i malgrat a vegades no m'acompanyi massa, així i tot faig el possible ja que estic convençut que és molt saludable, el darrer que es pot perdre és el sentit de l'humor. Intentar, malgrat a vegades és difícil, capgirar les situacions "fotudes" i intentar treure d'elles el caire humorístic. Sinó, "morta na Linda i els set quissons".

A l'hora que començ a escriure aquest article, em trob preparant un viatge de vacacions que ja ens fan  una mica de falta. Hem decidit fer una cursa pels Pirineus Catalans i Aragonesos i el nostre centre operacional (a què sona a seriós) serà un poblet d'Osca que es diu Castejón de Sos. La sortida cap a Barcelona l'haurem feta el diumenge i el que ara escric serà enviat, si Déu vol i Maria, quan retorni del viatge, amb unes noves experiències i visions d'una part de la península que desconec.

A les acaballes de maig -que quan sigui publicat l'article, ja ens trobarem a punt de començar l'estiu - el conegut "mes de Maria" durant l'apogeu del nacionalcatolicisme. Jo estudiava al "Liceo Español", concretament havia fet el ingrés, el curs anterior al començament del batxiller, i allà per celebrar el mes esmentat, s'engalanava una capelleta amb la imatge de la Verge Maria, a la qual se li portaven lliris blancs (senyal de puresa). Tot i amb els càntics, que el que hem passat els cinquanta encara recordam: "Con flores vamos todos/con flores a Maria/ con flores a porfia/que madre nuestra es". S'ha de dir que qui la va compondre estava prou inspirat, no sé quin paper hagués fet si l'haguessin presentada al festival d'Eurovisión.

Repassant els articles que he anat enviant al setmanari, me n'he adonat que el passat dia 3 de juny feu exactament sis anys que hi col·labora amb aquest espai. Cercava un article que fa un parell d'anys vaig escriure sobre un grup o millor dit club privat que amb el nom de "Club Bildelberg" es reuneix cada any,  baix unes estrictes normes de seguretat i secretisme, format per Presidents de Govern, representants de distintes monarquies europees entre elles la nostra en la figura de la Reina Sofia.

Des de fa estona, m'he demanat -de moment no he trobat la resposta, tal volta algun antropòleg la deu tenir- per què l'ésser humà, durant tota la seva història, ha provocat dolor, patiment, penúria i inclusiu tortures sofisticades i prou ben pensades per produir el màxim de dolor, cap als mateixos components de la seva mateixa espècie?

Aquest mateix  dissabte, farà un poc més de dues setmanes , que n'Esperança Bernat , la dona d'en Pep de s'estanc de plaça, va pujar fins a Sant Pere per a convidar-nos a una festa sorpresa que li estaven preparant a sa mare "n'Esperanceta" com jo li dic carinyosament quan me la trob.

El dia mateix del Firó, mentre estava esmorzant a la terrassa, ara que la primavera ens ha regalat unes temperatures agradables, sentia una conversa del meu amic i veïnat Pep "Pauló", veïnat de l'esquerra i d'esquerres, amb qui compartim pas comú als jardins, amb el seu net Sebastià.

"Shangai, Bombai son dos paradisos..." i per què començ l'article amb la lletra d'una cançó prou antiga del grup "Mecano"? Doncs per l'anunci de l'obertura de la fira més gran del món. Cost: quaranta mil milions d'euros. A Xina. Hom pensa que els ciutadans xinesos no tenen altres necessitats i tots naveguen amb barques fetes amb bitllets de dòlars. Vull dir que formen els cans amb llonganisses (s'entén els que no es mengen, ja que per allà segons quins cans formen part de la dieta). Hom ja ha escrit altres vegades allò de "pa i circ". Model que infinitat de governants han plagiat de l'emperador Romà Neró, de totes maneres a ell, segons la història no li va sortir massa bé i no es pot dir que tingués un final (mort) massa feliç.

Insultant!: Les fortunes més grans del món han augmentat un trenta per cent més, malgrat estar en temps de crisi. Oi que no endevineu sobre quines espatlles s'ha fet el percentatge esmentat? No manca haver estudiat a la Sorbona, per a saber que s'ha fet sobre les nostres, amb els consentiments de tots els governants del món.

Disset mil vols anul·lats debut a les cendres que ha llançat el volcà Islandès Eyjafjalla.

Tal volta la natura té els seus sistemes per fer una certa neteja. Hom es demana, quantes tones de CO2 s'hauran estalviat d'enviar a l'atmosfera, amb aquesta aturada obligatòria que ha provocat aquest volcà?

"El jutge Baltasar Garzón acusat pels fills de la dictadura". Els mateixos que atemptaren contra el règim instituït per les urnes en un cop d'estat sagnant donant suport a Franco, ara acusen a jutges demòcrates. Falange Española y de las JONS i el sindicat "manos limpias(?)", també s'hi apunta.  O sigui, el món a l'inrevés.

Existeixen tradicions, espectacles, folklore, pseudo tradicions descafeïnades que s'han inventat per intentar convertir-les en una vertadera tradició per part  de les ments preclares del màrqueting consumista, amb exemples com "el dia del pare", "el dia de la mare", "el dels enamorats", on s'imposa sortir a comprar alguna cosa, un regal, moltes vegades, per acomplir amb aquest precepte prefabricat.

A mi m'encanta la primavera, malgrat l'adaptació al canvi em costi una mica. Sembla que la d'enguany serà una mica dura. He percebut una energia estranya i no gaire lluminosa, tal vegada es veu afectada amb tot el que està passant en el món, qui ho sap.

Hi ha notícies que quan t'arriben, t'esfereeixen, et deixen el cos malament i l'ànima amonedada. Voldries creure que no  són realitat, que és impossible que ocorri en el món que vivim fart de sentir parlar de noves tecnologies, descobriments impensats , consoles que fan meravelles, mòbils de quarta, o quinta, qui ho sap, generació.

Quan aparegui publicat aquest article, ja haurem encetat la primavera que, després d'aquest hivern dur i fred, és més que d'agrair. Dies més llargs i lluminosos. La força immutable de les estacions es farà manifesta i brostarà la vida de bell nou. Sempre, la VIDA, i en majúscules, triomfa.

Un dia vaig escriure, no record quin temps fa, que un martell és una eina neutral, que tant pot servir per clavar una tatxa com per a rompre el cap d'un veïnat, transformant-se en arma.  O sigui, que el fa bo o dolent, no  la seva capacitat de fer, sinó la intenció en que és emprada. 

Els morts, els esperits, les possessions diabòliques, els exorcismes, la màgia tant la blanca com la negra, les forces sobrenaturals, totes aquestes experiències arquetípiques es troben dins la història de la humanitat i en totes les seves cultures.

Dissabte passat dematí, estàvem davant les arcades del mercat, la meva dona i jo, xerrant amb unes amigues. Estàvem parlant sobre la darrera noticia del tema de corrupcions o de presumptes corrupcions, com ha estat la bomba que va llançar Miquel Nadal, amb les seves declaracions voluntàries davant del jutge del cas Maquillatge, on afirmà que havia rebut tres-cents mil euros de Maria Antònia Munar en nom d'UM, per comprar el 50 per cent d'una empresa, Video-U, que posteriorment fou adjudicatària d'una llicència de TV (Televisió de Mallorca)  a les Illes Balears. Implicà, en una presumpta trama de corrupció per finançar UM, fins a l'apuntador.

Hi ha coses que no em quadren en absolut i em sembla que se'ns pren el pèl categòricament.

Fa estona en una de les manifestacions, respecte al tema de l'energia que vaig escoltar al President Zapatero, afirmà que hauríem de pagar les energies: elèctrica, gas, etc, al seu cost real i que per això anirien augmentant progressivament.

Malgrat escriure sobre aquesta genteta em fa una vessa que no és de dir, les seves darreres declaracions sobre aplicar l'excomunió als polítics catòlics que votin a favor de la reforma de la llei de l'avortament, em sembla tal desbarat, que si no fos, perquè sé de ben cert que visc al segle XXI, juraria que m'han canviat el temps, que hem fet un retorn a l'edat mitjana i que ha tornat a reeixir el Tribunal de la Inquisició, amb un Torquemada que ara a canviat de nom i es diu monsenyor Camino.

Dia 9 de novembre passat es va complir el 20é aniversari de la caiguda del mur de Berlín. Conseqüència de la divisió d'Alemanya a les acaballes de la brutal i bestial IIª Guerra Mundial.

Després d'haver tocat tantes vegades el tema de la corrupció, intoleràncies, dobles morals, un ja en comença a estar ben embafat i li ve de gust escriure sobre el seu oposat o contrapunt.

Em sembla que he arribat a una conclusió i no sé si és trista, còmica, esperpèntica, o patètica.  

M'havia proposat no parlar el Pius Pius durant un temps, però malgrat tot no puc deixar de fer-me una reflexió davant tot el paripé que s'ha organitzat amb el cas Gürtel.

Un d'infant va conèixer diferents formes de supositoris. N'hi havia uns, els de glicerina, per si hi havia algun tipus d'estancament en els budells i vèncer l'estranyament i poder fer la funció excretora correctament. L'altre que record, la seva marca era "Edusan", que habitualment s'emprava com antipirètic, quasi sempre en casos de constipats o grips, quan la febre era molt alta.

Que a l'obertura de l'any judicial s'afirmi que els casos de corrupció s'han duplicat , és per fer una profunda reflexió.

Vaig gaudir i em va emprenyar per enèsima vegada reveure i reviure les imatges en un  programa de TV3, dia 14 passat  amb el títol de "Llach: Revolta Permanent". Tornar a veure als successos de Victòria/Gasteiz, on varen matar a tirs cinc persones  entre ells quatre treballadors i un jove de 17 anys i que va propiciar que Lluís Llach compongués "Campanades a Mort" i que escoltar-la altra vegada em va fer venir uns calfreds que em varen sacsejar.

Tal volta comentar notícies i fets que arriben al súmmum de la incoherència, i que a més em donen matèria primera per escriure, no ens hauria d'esser tan estrany dins del món que ens està tocant de viure, en aquesta dècada del segle XXI que encara no ha acabat.

Hem entrat a setembre, amb ell ens apropem a la tardor, a un esperat canvi de les temperatures que han fet un estiu llarg i xafogós; i al mateix temps a un grapat de fets històrics, inclusiu alguns d'ells coincideixen amb la data com és l'11 de setembre amb la remembrança de la diada nacional de Catalunya   i la gran bestiesa de l'11 S, amb l'esclat dels avions contra les Torres Bessones a Nova Iork, que costà milers de morts (assassinats per obscurs interessos); fet que va permetre i justificà la Guerra a l'Irak, que a hores d'ara passa del milió de morts, que tan bé li va anar al Zombi Bush i als seus adlàters per fer un negoci sucós amb el petroli i la reconstrucció (diuen). Don gràcies a Déu que el zombi ja no exerceix de president de govern, malgrat no descart veure'l un dia assegut a un tribunal per crims en contra de la humanitat.

Qui té el poder? Que passaria si tots els ciutadans europeus aturéssim o desconnectéssim els aparells de televisió durant un dia? Si deixéssim d'emprar qualsevol instrument electrònic (ordinadors i mòbils inclosos), desconnectats de totes les xarxes, Internet inclòs durant una hora? O si féssim el simple gest de prémer el interruptor general del quadre elèctric i deixéssim de consumir electricitat un parell d'horetes?.

Després de passar dia 22 i amb la continuïtat de les temperatures africanes de dia 23, un que tanta calor l'abassega, li sembla que té la neurona, ja no a mig coure, sinó que ha fet el temps de cocció sencera. Per tant, posar-se davant del teclat, contemplar la pantalla demanant que la meva estimada santa inspiració arribi per aquestes contrades, em refereix al meu estudi, em sembla, quasi un autèntic miracle i mira que Lourdes ens cau enfora. Val riure!

Tot estant a Astúries, Na Florentina  de Can Gata em va convidar a l'acte,: Un cafè per la llengua, que organitzava l'Obra Cultural Balear, dia 10 divendres a les 18 h.  Em  proposà  que com havia publicat el passat més de maig d'enguany el meu recull de relats breus "Sota la meva mirada", igual podria participar  llegint algun relat.

He viatjat bastant, malgrat no tot el que desitjaria. He creuat continents, estan a Santo Domingo. Conec Londres, Moscou i Sant Petersburg, Portugal, França, Itàlia, també he viatjat molt sovint a Catalunya, sobretot a Barcelona i m'he recorregut les ciutats més importants de les seves comarques, també coneix quasi tota la península ibèrica; encara em falten ciutats i llocs del centre. Però hi van haver dos llocs que em varen impressionar molt: Israel i sobre tot Jerusalem i Venècia.