Amb el nom del títol de l'article, quan aquest surti publicat, una seixantena d'artistes de diverses modalitats: Pintura, escultura, música, poesia, poesia experimental; tant de Sóller com d'altres indrets, ja farà un dia que estaran mostrant la seva tasca i obra creativa al poble de Sóller i a totes les persones que hi arribin per gaudir d'ella.

A prop de devers disset indrets de Sóller, participaran com a receptables per aquesta mostra: Can Prunera, Can Dulce, l'Estació del Tren, El Casal de Cultura i d'altres que no escric per no fer-me feixuc. Totes les activitats es troben en un fulletó que s'ha imprès per a l'ocasió.  

Existeixen infinitats de modalitats artístiques i cada un del/de les artistes desenvolupa en elles la seva visió del món, les seves percepcions, provocant, a vegades, amb la seva obra una reacció o acció del qui la contempla. No sempre sol succeir que se li mogui interiorment un sentiment, una emoció, una resposta.

Una de les modalitats que qualificaria de més "provocativa" en el bon sentit de la paraula, és la poesia experimental, on aquí tenim un molt bon treballador d'aquesta modalitat que és Salvador Martínez, el qual és un dels organitzadors de la Mostra "Apropa't a l'art!"

Vaig poder gaudir, convidat per Salvador, de la inauguració de la mostra del VIII è Premi de Poesia Experimental cedida per la Diputació de Badajoz, com també de la mostra seva, titulada "Metàfora". Ambdues exposaven uns missatges i imatges que calaven per a fer diverses i profundes reflexions.

A les inauguracions hi sol haver prou xivarri de converses, moviments, que al manco a mi, no m'ajuden en la concentració o complicitat que necessit per assaborir el que em volen dir o em diuen les obres exposades; i per tant en una de les xerrades amb Salvador li vaig exposar, que m'estimava molt més la calma i el silenci per poder remirar l'obra en dies posteriors a la inauguració; al que em va respondre que ho podria fer quan volgués i des d'aquí li agraesc.

Sempre he sentit que l'art és un espai que ajuda a sacsejar consciències; malgrat existeixen "pedres amb orelles", definició molt clara, que un dia feu la meva dona, referint-se a les persones incapaces de copsar quasi res i aferrades i estancades a una visió estàtica de la vida, negant-se elles mateixes la seva oportunitat per evolucionar com a ésser humà. En mallorquí hi ha una altra frase, també prou contundent: "Un tros de carn batejada".

En canvi n'hi ha d'altres on els missatges, ja sigui en qualsevol modalitat, uns són més sensibles a unes i es compenetren més i altres a unes diferents, però a tots els hi deixa una petjada, una empremta i a vegades els ajuda a continuar un camí d'evolució, inclusiu a canviar-lo.

Aquesta, per a mi, és la gran màgia de l'art: inclusiu la nostra obra porti el segell i signatura nostra, ens convertim en creadors anònims, ja que poques vegades se'ns comenta el fet d'haver arribat a un removiment intern, però ha existit, i nosaltres, els que hem creat no ens serem mai conscients, però ha ocorregut, i això modifica aquest entorn i conseqüentment el món. I faig aquesta afirmació des del màxim d'humilitat i ho sabeu de valent els que em coneixeu.

Com sabeu els que seguiu els meus articles, he tocat moltes modalitats de l'art i de moment em sent molt a gust amb la música, també m'encanta la fotografia i sobretot en la paraula, i en ella la poesia.

Una societat que és capaç de preservar el seu patrimoni artístic, és culta i escolta. Quan dic és culta, vull dir que té una comprensió global: no és violenta, intenta ésser el més justa possible, és solidària, sensible. I quan em refereix a preservar, per a res ho faig referint-me al mercadeig, negoci i especulació que massa vegades es mou, dins uns sectors minoritaris i exclusivistes del "món de l'art".

Els artistes perceben o percebran els errors, les injustícies, les insolidaritats i mols altres maneres d'actuar de la mateixa societat on viuen i tindran el "descaro" de mostrar-les públicament. Per això a vegades ens convertim en incòmodes, en una busca dins l'ull a segons quines persones, institucions o entitats.

Pot passar que un artista sigui negat i arraconat durant la seva existència i un cop mort, prestigiat; com ha passat amb mols casos i ara em ve a la memòria Van Gogh, amb un component social plenament hipòcrita. Aquest fet no tan sols passa amb artistes, sinó amb altres persones que tenen clar el seu missatge de vida per intentar modificar un món injust i cruel. De totes maneres, no voldria que penséssiu que vull dir que tots els artistes són filàntrops, Déu me'n guard.

La meva col·laboració a la mostra, dissabte 7 d'agost quan aquest article serà publicat, les 20 h., que faré una lectura poètica a Can Dulce. M'encantaria poder-vos saludar als que m'anau seguint pel setmanari.

Acab l'article esperant que hagueu gaudit de la mostra i que vos en dugueu alguna percepció que vos ajudi en el vostre caminar diari. D'això està feta la VIDA.