Hi ha notícies que quan t'arriben, t'esfereeixen, et deixen el cos malament i l'ànima amonedada. Voldries creure que no són realitat, que és impossible que ocorri en el món que vivim fart de sentir parlar de noves tecnologies, descobriments impensats , consoles que fan meravelles, mòbils de quarta, o quinta, qui ho sap, generació.
La notícia és sobre l'aigua contaminada que en els països en vies de desenvolupament (eufemisme de països a qui se'ls hi ha fotut tots els seus recursos i s'ha posat en el poder, persones que obedients permeten a canvi d'una part del pastís que se segueixin espoliant) , de les quals el 90 per cent d'elles acaben sense depurar anant a parar als cabdals normals i naturals , entre ells rius, pous, basses, que les poblacions empren per les necessitats diàries.
La notícia del periòdic "El país", que és la que m'ha deixat astorat i emprenyat, dóna la xifra d'un milió vuit-cents mil infants, menors de cinc anys moren anualment debut a què beuen aquestes aigües contaminades: un infant cada vint segons, o sigui que el temps que he escrit aquest text, 5 minuts-, han mort quinze infants. Això, al manco a mi em causa no tan sols un malestar insuportable, sinó una ràbia incontenible.
A l'estat espanyol hi ha una burrada de pobles que no tenen depuradores i les aigües passant als cabdals naturals, el Tajo és el riu més contaminat, però això si gastem més de dos-cents milions d'euros en un accelerador de partícules: Sincrotró Alba. Pagat a "escote" entre l'executiu espanyol i el govern de la generalitat de Catalunya. No hi afegeix res pus.
Dins la mateixa pàgina digital n'arriba una altra noticia, Noruega inverteix divuit mil milions d'euros a la borsa espanyola. Hom es demana, com es poden menjar aquestes dues realitats juntes?
Per una altra banda també arriba la notícia de la provatura de la reforma sanitària a USA impulsada per Barak Obama i fer memòria que ja ho va intentar Hilary Clinton i no se'n va sortir amb ella.
A meam, en unes telenotícies va aparèixer una persona que s'estava cosint una ferida, un tall, ja que una sutura a USA pot arribar a costar fins a mil euros. Això són absurds que d'alguna manera se'ls hi ha de trobar una solució. O sigui que un dels països més rics del planeta (segons qui és clar, en quant a la riquesa), hi ha persones que moren, perquè no es poden pagar un tractament per curar la seva malaltia. O que quan es troben malalts les asseguradores els hi foten una potada al cul i no els hi cobreixen el tractament i uns llargs etcèteres més. Això per mi enlloc de formar part del somni nord-americà, forma part d'un malson a Estats Units, que viuen unes persones que no poden pagar-se una sanitat i que també formen part de les anomenades classes baixes, que sempre són les que solen viure el malson permanent.
Llavors no és estrany que a Washington els immigrants sense papers o irregulars, més de deu milions, es manifestin reclamant els seus drets.
Quan escric això tots els imputats pel cas Palma-Arena i Bukinham, es troben pendents de què se'ls comuniquin les mesures cautelars., ex-molt honorable inclòs.
Vos n'adonau que si es sumassin tots els doblers robats de les arques públiques en casos de corrupció, i fossin retornats fins al darrer cèntim, podríem tenir, no tan sols les carreteres folrades d'or, sinó les millores ajudes socials i sanitat del món, les escoles més ben adequades, i per ajudar a projectes de millora, no tan sols en el tercer món, sinó al nostre tercer món d'aquí dels exclosos i desheretats de Mallorca i la resta de les Illes. I el que més t'indigna és que aquests doblers han anat a parar als comptes corrents personals i de partit d'aquesta mena de "mangantes i xoriços" que s'han ficat en política per a fer-se un bon i substancial patrimoni, gaudir d'uns ingressos i més tard de pensions , que els que hem estat treballant tota la vida, possiblement no ens arribi ni a la sola de les sabates. En poques paraules, han robat sistemàticament els doblers dels ciutadans de les Illes Balears, creant unes trames i xarxes presumptament mafioses (quanta raó tenia Jaume Santandreu en un article, on afirmava que Mallorca es trobava més a prop de Sicília, que del continent) . Això a mi em provoca agrura i mala llet.
Deix aquesta part de l'article en blanc per analitzar les mesures cautelars que s'hauran imposat a la colla de persones respectables que han ocupat els màxims poders de les Balears durant un bon grapat d'anys, un al manco que ara sembla que tot ho estava removent i organitzant un simple director general, infumable, supós pels jutges i fiscals que ho han hagut d'escoltar. Sembla un conte com el de caputxeta vermella, aquesta vegada el llop, hi envia subalterns.
M'he assabentat ja de les mides cautelars i sembla que tant el jutge com els fiscals no s'han cregut res de res. Fiscalia sol·licita per l'ex president i ex ministre de medi ambient del Govern Aznar, Jaume Matas: retirada del passaport, que ja s'ha efectuat pel jutge, que passi cada dia a signar pel jutjat i presó provisional al·ludible amb fiança de tres milions d'euros, pel seu cunyat Fernando Areal, dos rals del mateix, però sense fiança. De les fiances de responsabilitat civil, s'ha dit que encara no és el moment processal oportú. Caram quin paquet. Pocs comentaris fan falta.
