Vos puc assegurar que no m'agrada gaire seguir les campanyes electorals. Tinc la sensació que estic a la llotja del peix i que ens prometen un bon anfós i llavors quan governen no arriba ni a una sardina gaire fresca.

Mai m'he guiat per les campanyes electorals a l'hora d'exercir el meu dret a votar. El que si he tingut en compte és el que han fet mentre governaven i s'ha de dir, que amb una certa dosi de desencís, darrerament, he anat a votar.

He sentit tantes promeses d'accions a realitzar que després per qüestions financeres no s'han pogut acomplir, que hom es demana, amb quins principis i amb quina informació les feren?

Quan escric això estem en plena campanya electoral per a la Presidència de la Generalitat a Catalunya. El diumenge vespre, dia 21 de novembre, vaig estar mirant un ratet un programa de TV3 on els protagonistes electorals tenien un debat on el moderador era Josep Cuní.

De moment i com és clar, els enfrontaments més forts foren entre José Montilla i Artur Mas, o sigui, el cappare de PSC i CIU.

Ara mateix els diversos pactes que es podrien fer, passades les eleccions, que s'hauran fet dia 28 de novembre i quan surti publicat aquest article, ja hi haurà els resultats; estan a la corda fluixa.

Montilla ha afirmat que no tornarà reeditar el tripartit. A més ha afegit que és la darrera vegada que es presenta com a cap de llista a la presidència de la Generalitat. Entenc que vist lo vist, ho té una mica complicat per tornar governar, ja que les darreres enquestes donen un resultat en el que CIU frega la majoria absoluta. Si CIU no obté la majoria absoluta, amb qui pot arribar a pactar per assolir el Govern de Catalunya? Hauríem de fer un viatge submarí dins la ment de n'Artur Mas per a trobar la resposta? Hom es demana, podria estendre la mà a Esquerra Republicana, i en Puigcercós li agafaria, i amb quines condicions? Un pacte amb el PP (deixant afora a Ciutadans, ja que no els faria falta per arribar al nombre d'escons necessaris per a governar) quan Artur Mas, fa quatre anys signà davant notari que no hi pactaria. A més, Catalunya no és el País Basc on per a treure defora als nacionalistes (PNV) del poder, feren un pacte, per a mi antinatural, PSOE i PP. Ara bé, Artur Mas, se li està passant l'arròs, o governa ara o no tindrà l'oportunitat de tornar-ho fer, altres quatre anys a l'oposició, serien una purga massa forta com perquè se li perdonés el fracàs.

I l'opció de Solidaritat Catalana que regenta Laporta a qui les enquestes li donen uns seixanta escons? Es podria convertir amb la frontissa per a governar com a la tercera força més votada a Catalunya?

Tampoc hem de descartar el vot en blanc, ja que existeixen prou ciutadans desencantats que exerciran el seu dret a vot, però cap opció els hi dóna les suficients garanties. També existeix l'abstenció: la conscient (no vaig a votar, perquè n'estic fins allà on no dic de què em prenguin el pèl i la: "Doncs fa un dia esplèndid i ens n'anirem al bosc a cercar bolets i passem d'anar a votar"

El vespre de dia 21, José Montilla i Artur Mas, es tiraren el guant per a un debat televisat. Mònica Terribas, la directora de TV3, els contemplava i intentava posar una mica d'ordre i llevar ferro de la situació crítica que hi havia entre ells dos i diplomàtica que és ella, els envia a descansar. Es va acordar que el dimarts dia 23 es faria el debat. La posada en escena per part dels dos polítics, fou que ni assajada anteriorment. Aix, senyors, però la Junta Electoral Central, els ha dit que ni de conya, no els hi ha donat el permís, ja que no complien el termini que s'estableix per llei per anunciar-ho. Un que no és que pensi malament, però amb el temps ha arribat a conèixer els coixos d'asseguts, creu que tant En Montilla com En Mas ho sabien i que quedaren més que bé davant la gran pantalla que tenia una quota de pantalla de més del 21 per cent. Llavors, qui ho veia pensà, ells volen, no es culpa seva si llavors no el poden fer. Caram quan en saben: subtilesa o barroeria? No m'agrada jutjar, però a vegades el llautó brilla d'una hora enfora. Montilla ha interposat un recurs, perquè la decisió no creï precedent. Això jo li dic, "vuit i nous i cartes que no lliguen, o cercar a na Maria per sa cuina", ja que el recurs quan es resolgui, ja hi haurà els resultats electorals.

De totes maneres, afegiré que si hagués ocorregut el debat, crec que no hagués estat a "cara de ca" ja que a cap dels dos els hi convé desprestigiar la seva imatge estan tan a prop les eleccions.

No esperaré a enviar l'article quan hi hagi ja els resultats electorals; tampoc vull veure com al dia següent tot déu s'apuntarà medalles encara que hagi fet un resultat pitjor que les passades; que sol passar. De totes maneres, les veus més qualificades estan donant la victòria a Convergència i Unió.

L'únic que em sap greu és que no veig una opció independentista unitària; i em sembla que fins que no s'acabi amb la professionalitat de la política - això si que és un autèntic llast- serà difícil veure-la. Qui més qui manco o agrena cap a la seva opció personal o per la del seu partit. Estic una mica desencantat.

Tanc la paradeta, com deia el magnífic presentador Josep Maria Bachs, al programa televisiu, em sembla, "La parada".