Un 78’5% de les famílies de les Illes Balears ha triat el català com a llengua del primer ensenyament (Educació Infantil, 3 anys), mentre que un 16% ha triat el castellà i un 5% no s’hi ha pronunciat. És especialment significatiu el cas de Menorca, en què la tria a favor del català ha arribat pràcticament al 90%.

Aquestes són les dades que s’extreuen del comunicat fet públic per la Conselleria d’Educació i Universitats, un diumenge del mes de juliol i 23 dies després d’haver-se acabat el termini de matriculació dels infants d’aquesta etapa educativa (8.625 alumnes).

Amb aquestes dades, l'Assemblea de Docents assenyala que s'evidencia una vegada més el suport majoritari de les famílies de les Illes Balears en favor del model lingüístic escolar propi, que aposta per l’ensenyament en català. «Es tracta d’un model educatiu d’èxit, que ha demostrat durant dècades la seva eficàcia respecte dels grans objectius educatius: la integració, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats», remarquen.

L’escassa acollida al Pla Pilot de segregació lingüística per part de la xarxa escolar (només 11 centres sol·licitants) i, ara, els eloqüents resultats de la tria lingüística al primer ensenyament demostren que les prioritats de la Conselleria durant aquest primer any de legislatura han estat «completament desenfocades». Per això, el col·lectiu demana una vegada més que els esforços en matèria educativa «se centrin en problemes reals i responguin a criteris pedagògics i no a obsessions ideològiques».

Tot i que el comunicat de la Conselleria parla de l’exercici «per primera vegada» de l’elecció lingüística al primer ensenyament, hem de recordar que es tracta d’una antiga obsessió dels governs conservadors: el Govern Matas aprova l’Ordre que regula la lliure elecció de llengua al primer ensenyament i José Ramon Bauzá força l’elecció de les famílies al cursos 2011-2012 (62%, català; 8%, castellà; i 28%, model lingüístic aprovat pel centre) i 2012-2013 (més d’un 70% en català). Deu anys després, les famílies continuen apostant clarament per l’ensenyament en català.

L'Assemblea de Docents recorda que aquesta elecció lingüística només està reconeguda al primer ensenyament (Sentència del TSJIB de dia 19 de desembre de 2013) i que només implica una atenció personalitzada d’entre 6 i 16 hores setmanals que no es pot resoldre, en cap cas, per mecanismes de segregació lingüística.

«Els centres no rebran recursos extra per fer aquesta atenció personalitzada, de manera que pot comportar importants dificultats organitzatives, especialment en aquells centres amb més necessitats per atendre», assenyalen.