El passat dimarts 16 de juliol, al programa 'VIDA d'estiu', Ona Mediterrània va parlar amb Manel Domènech, col·laborador d'aquesta ràdio, que dia 4 de juliol va ser nomenat fill il·lustre de Canamunt.

P: El reconeixement per part dels canamunters et va agafar desprevingut?

R: Em va agafar per sorpresa perquè darrerament no estic gaire actiu; no només amb l'Associació de Veïnats sinó en general.

P: Dus molts anys de multiactivitat. Et sents còmode amb aquesta paraula?

R: Sí, es correspon amb la realitat. Enguany he fet 70 anys i ja consider que he fet moltes coses, per això deia abans que m'he aturat.

P: Com va ser l'acte de nomenament?

R: Va ser molt emotiu. Es va fer a la Plaça Quadrado, i van parlar na Tina Codina, en Francisco i l'actual presidenta de l'Associació de Veïnats, i també companys d'altres associacions, com Ciutat per a qui l'habita.

P: Després de molts anys de denúncies que semblava que no anaven enlloc, el 2024 la lluita contra la turistificació ha fet eclosió i s'ha convertit en una lluita de masses.

R: Al principi, quan Ciutat per a qui l'habita va fer les banderoles grogues, se'ns va acusar de turismofòbics i d'anar contra els interessos dels mallorquins. A poc a poc, però, s'ha anat creant una consciència i un reconeixement a una situació evident que afecta tant en un sentit d'absoluta precarietat en qüestions d'habitatge com pel que fa a la saturació de platges, carreteres, la invasió dels cotxes de lloguer i la construcció d'hotels, piscines i segones residències tant a la costa com a la Mallorca rural.

P: Una altra de les causes que t'identifica és la lluita per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, amb aquestes trobades setmanals a la plaça de Cort per a cantar durant uns minuts i recordar a tothom que hi continua havent exiliats. Com han anat evolucionant aquestes trobades? Plantejau posar-hi un punt final quan s'arribi a alguna fita en concret? Moltes de les reivindicacions que heu fet s'han anat assolint, més o menys.

R: Aquest dijous farà 341 setmanes -que són més de 7 anys- que vam començar a fer les trobades. La reivindicació va començar amb llibertat per als presos polítics, que s'ha aconseguit gràcies als indults i després amb l'amnistia (encara que s'ha donat prioritat als policies i després s'amnistiarà, a poc a poc i de mala manera, a la resta). Alguns exiliats ja han tornat, però encara n'hi ha. La lluita ha de ser ferma i constant, i no hem de defallir perquè la tasca no ha acabat, ni molt menys.

P: Com veus l'evolució de l'independentisme? Ha patit una davallada quant a participació i ha estat una decepció per a bona part de la societat.

R: És preocupant, i cal analitzar-ho. Els representants polítics no han estat a l'altura de les circumstàncies, no han plantat cara. La majoria dels independentistes que sortien al carrer i donaven suport, votaven, partits independentistes, no s'han vist reflectits en la gestió que se n'ha fet, i s'han «adormit». No crec que hi hagi menys independentistes que fa uns anys, però l'activitat ha davallat i el buit de participació que ha quedat està essent ocupat per l'unionisme.

P: En quin estat de salut estan els moviments socials a Mallorca?

R: Estam remuntant un període de desorientació: durant molts anys hi ha hagut una sèrie de lluites i s'han creat plataformes per a reivindicar uns temes concrets (Sa Dragonera, contra les autopistes...), però el problema és que vivim un moment d'emergència global, general, que afecta a tots els àmbits. Aquests darrers mesos han sorgit una sèrie de moviments que ens permeten ser optimistes, com ara les protestes contra la massificació turística, amb la cita imprescindible de dia 21 a Palma.

P: Has fet la teva vida entre Palma i Randa. Com has vist l'evolució de Palma des del punt de vista de la multiculturalitat; el creixement de la ciutat, darrerament, a partir de persones d'arreu del món?

R: Abans, a Mallorca parlàvem únicament de forasters; hem passat de ser un poble de gent que emigrava a ser nosaltres els qui rebem allau d'immigrants, de persones d'altres llocs de l'estat espanyol i, després, de tot el món. Si tota aquesta multiculturalitat no gira entorn del català, es perdrà la identitat dels mallorquins. Benvinguda la multiculturalitat sempre que el pal de paller sigui el català, que és al que hem de dedicar els nostres esforços, malgrat que les institucions no ho hagin afavorit.

P: Quins són els elements de futur que hauríem d'incloure en l'agenda 2029? Quines fites t'agradaria haver assolit?

R: Una qüestió molt actual és la defensa i l'ús social de la llengua, que està en regressió. Això s'aconsegueix fent veure als nouvinguts que la llengua no és necessària només per una qüestió cultural o d'educació, sinó que es pot fer servir en tots els àmbits i és l'expressió d'una manera de viure i de concebre el món.

P: Com a docent, com valores el fracàs del Govern pel que fa a la segregació lingüística de l'alumnat?

R: Els números són clars, dels més de 300 centres educatius de les Illes Balears, només 11 han implementat la proposta de la Conselleria d'Educació.

P: Formes part de 'Recuperem Marivent'. En quin estat es troba ara l'organització?

R: Estam preparant, en la mesura de les nostres possibilitats, el 51è aniversari de l'ocupació de Marivent per part dels monarques. Farem que els borbons no se sentin còmodes en la seva estada a Marivent, com a mínim.