MÉS per Palma manifesta la seva profunda preocupació pel malestar generat en la comunitat educativa per una sèrie de temes, entre ells, veuen com a especialment problemàtics el Pla de Segregació Lingüística, la nova zonificació escolar de Palma, les ràtios de les escoles i les desigualtats entre els centres.
Respecte del Pla de Segregació Lingüística, Kika Coll, regidora de la formació, ha agraït el suport de la comunitat educativa tant a la llengua catalana com al model d'escola pública. «El Pla ha estat un fracàs absolut per al Govern: només 11 centres de 332 s'hi han adherit, tots ells privats i concertats. Són tan sols un 3,24% de les escoles de primària», destaca Coll. «Aquesta proposta ha creat crispació dins la comunitat educativa i les famílies, i ha generat una sèrie de dubtes sobre el destí dels recursos no utilitzats».
En aquest sentit, la regidora ha demanat al govern del PP, «a què es dedicaran els milions d'euros que no s'han destinat al Pla de Segregació Lingüística? El Govern actuarà amb seny i els destinarà a les necessitats reals del sistema educatiu?». Des de MÉS per Palma exigeixen «transparència i una reorientació d'aquests fons cap a millores urgents i necessàries».
Coll ha destacat que veuen «essencial invertir en infraestructures educatives. Proposam amb aquests recursos la construcció de noves escoletes a zones com el Coll d'en Rabassa i Pere Garau, així com nous instituts com el des Molinar. Aquestes inversions són crucials per atendre la creixent demanda i garantir una educació de qualitat».
«A més, és imprescindible invertir en la formació dels docents, especialment en l'atenció a les necessitats educatives específiques (NESE) i en la identificació d'adaptacions curriculars individuals (ACI). Això assegura que tots els alumnes rebin el suport necessari per al seu desenvolupament educatiu».
«També instam al Govern de les Illes Balears a garantir el compliment del Decret de Mínims, que estipula que un mínim del 50% de l'ensenyament públic s'ha de fer en català. Aquesta mesura és vital per preservar i promoure la nostra llengua i cultura».
D'altra banda, Coll també ha valorat la nova la zonificació escolar del batle Martínez. «Li exigim una rectificació total. Hem passat de vuit zones escolars a tres, i es pretén arribar a una zona única. Aquest canvi ha generat un gran malestar entre les famílies per la impossibilitat d'aquestes de matricular els seus infants a escoles properes al seu domicili familiar. Proposam una zonificació adaptada a la realitat, que augmenti les ràtios en els centres que ho necessiten, especialment ampliant-los a quart d'infantil per facilitar l'escolarització futura. A més, demanam augmentar el nombre de línies als centres on la infraestructura ho permeti o construir nous centres públics on la demanda sigui més alta».
Coll assenyala que «el batle Martínez és el principal responsable de què 192 infants encara estiguin sense escolaritzar perquè les seves famílies es neguen a enviar-los a escoles que són a quilòmetres de ca seva». MÉS per Palma defensa que l'escola pública ha de ser universal i garantir el dret a una educació de proximitat, minimitzant els impactes negatius, com l'augment de despeses familiars i les repercussions mediambientals d'obligar-les a utilitzar el cotxe per desplaçar-se fins als centres.
Així, el grup municipal MÉS per Palma presenta una Proposta d'Acord per instar a l'Ajuntament de Palma a exigir al Govern de les Illes Balears que reorienti els fons del Pla de Segregació Lingüística cap a les necessitats reals de la comunitat educativa, treballi per evitar la implantació de la zona única escolar i garanteixi una zonificació adaptada a la realitat.
