Can Alcover va acollir, dijous al vespre, un debat organitzat per l'Obra Cultural Balear (OCB) amb el títol 'El país que tenim, el país que volem', on es va parlar sostenibilitat econòmica, social, ecològica, lingüística i cultural.

El debat va ser presentat i conduït pel president de l'OCB, Antoni Llabrés, i hi prengueren part, Antoni Riera, catedràtic d'Economia Aplicada de la UIB i director de la Fundació Impulsa Balears, Margalida Ramis, física i portaveu del GOB, i Isidor Marí, sociolingüista i membre de la Junta Directiva de L'OCB.

Antoni Llabrés va destacar que l'entitat que presideix va demanar formar part del fòrum organitzat pel Govern per tractar aquestes qüestions i posà de relleu que «el model econòmic i social que tenim te un impacte negatiu damunt la llengua i la cultura» i va explicar que «un dels 12 grups de treball de la plataforma participativa del Govern té previst tractar temes relacionats amb la llengua i la cultura». El president de l'OCB també va deixar clar que «l'OCB dona suport a la manifestació que es farà dia 21 de juliol amb el lema 'Canviem el rumb'».

Antoni Riera, en la seva intervenció, va comparar les Illes Balears amb un hàmster, perquè tot i que fan molta feina, no es mouen de lloc. Per bé que va admetre que «hem arribat a un límit» i va explicar que l'any 1998 les Balears superaven en 20 punts la renda mitjana europea i actualment estam 10 punts per davall, de manera que hem perdut 30 punts en 30 anys.

També va advertir que les economies no canvien, sinó que transiten i la nostra economia ha de transitar cap a un model menys depenent del turisme.

Margalida Ramis va destacar que el primer que cal fer és demanar-nos «com hem arribat fins aquí?» i va fer un breu recorregut per la història de la «lluita contra la petjada del turisme sobre un territori i ara també sobre les persones».

Ramis va recordar que la colonització destructiva va començar al litoral, després la costa, després el territori i el paisatge i ara ja afecta les persones.

«La indústria turística es veia com una font de prosperitat, però hem vist que ha estat una font de destrucció», va recordar, Ramis, que també digué que el turisme va associat a la construcció i, per tant, a la destrucció del territori». «Ha significat un creixement constant i la sobreexplotació de recursos, en un territori limitat», va afegir.

La presidenta del GOB denuncià el doble mal que fa l'amnistia dels delictes urbanístics que és a punt d'implementar el Govern, i anuncià amb contundència que ve una època de decreixement: «el decreixement ve, sí o sí».

Isidor Marí va començar la seva intervenció intentant respondre la pregunta del debat i va afirmar que «tenim un país molt desmanegat», però afegí que «malgrat tot, però, tenim un país amb moltes possibilitats».

També destacà que «som una comunitat lingüística i cultural fragmentada i subordinada, llevat d'Andorra que sí que té sobirania» i encara afegí que tenim el país amb el creixement de població més gran, més ràpid i més divers de tot el món».

Marí es mostrà convençut que el futur passa per fer plantejaments en el marc del postcreixement», però advertí que «no som partidari de fer pronòstics tremendistes» i afirmà que «el futur depèn del que siguem capaços de plantejar i de fer».

Marí aposta per un «futur plurilingüe equitatiu», un futur sostenible i intercultural.

Pel que fa a la realitat lingüística, proposà un acord perquè els nouvinguts acceptin que els parlants de la llengua pròpia de les Balears tenen dret a un futur viscut amb plenitud en català: «hem de reclamar una contrapartida, que respectin la plenitud vital de

les comunitats que viuen en un territori» i que, a canvi, han de contraure el compromís d'assumir diversitat de manera positiva, com un «capital que el podem fer anar a favor nostre».

El sòciolingüista lamentà que la Comunitat Internacional hagi fet ben poc per defensar la diversitat lingüística i recordà que la Unesco havia avisat que el 90% de les llengües del mós estan en perill de desaparició.

Marí destacà la importància de treballar en favor de la interculturalitat i de defensar la llengua catalana com al llengua de cohesió social a les Balears.