MÉS per Mallorca ha registrat una bateria de preguntes a la Conselleria d’Educació per a saber com fa comptes posar en pràctica el pla de segregació lingüística després que la comunitat educativa li hagi girat l’esquena i només s’hi hagin adherit 11 centres, tots ells privats i concertats, saber on i amb què destinaran els 60 milions d'euros que s’havien pressupostat i saber si fa comptes cedir a les pressions de l’extrema dreta.
El partit ecosobiranista ha volgut agrair a la comunitat educativa «la defensa de la llengua pròpia del país i del model d’escola» i exigeix que els 60 milions d’euros que el Govern de Prohens havia pressupostat per al pla de segregació lingüística «han de servir per atendre les necessitats del sistema educatiu de les Illes Balears i no per enriquir els centres que han decidit segregar».
«Agraïm a la comunitat educativa la defensa de la llengua pròpia del país i del nostre model d’escola», ha afirmat la diputada de MÉS per Mallorca, Maria Ramon. «Els 60 milions d’euros que el Govern de Prohens havia pressupostat pel pla de segregació lingüística al qual la comunitat educativa ha girat l’esquena, han de servir per millorar el nostre sistema educatiu i no per enriquir els centres que han decidit segregar», ha defensat.
Així, MÉS per Mallorca ha registrat les següents preguntes a la conselleria d’Educació: «Quina serà la dotació de personal per a les escoles que s’han adherit al pla de segregació lingüística? Quins seran els recursos econòmics per a les escoles que s’han adherit al pla de segregació lingüística? En total, quants recursos econòmics es destinaran al pla? En total, quants recursos de personal es destinaran al pla? Es destinaran els 60 milions d’euros pressuposats al pla de segregació? En cas que no es dediquin els 60 milions d’euros, a què es dedicarà el sobrant? Quants grups i alumnes queden afectats per la posada en marxa del pla? Quines són les àrees afectades a cada centre si s’aplica el pla de segregació? Tots els cursos segregats corresponen a 4t de Primària? En quina llengua s’impartien abans aquestes àrees? Se supervisarà de forma eficaç que els centres adherits compleixin el Decret de mínims i facin, per tant, de manera real un mínim del 50% en català? Què passarà amb els alumnes si finalment s’accepten els recursos en contra del Pla presentats per l’Obra Cultural Balear, l’STEI i la Plataforma per la Llengua? La Conselleria es planteja algun tipus de modificació normativa així com li exigeix VOX?».
