Avui l'Espai Mallorca ha estat el protagonista de l'entrevista de «VIDA d'estiu» a Ona Mediterrània. Concretament, Maria Llabrés ha mantengut una conversa telefònica amb la gestora cultural i coordinadora del llibre '25 anys d'Espai Mallorca: trama i ordit', Margalida Galmés. Ambdues formen part de l'equip que dirigeix l'Espai Mallorca de Barcelona, i fa escassos dies van presentar el llibre a Can Alcover amb un dels principals ideòlegs de l'Espai Mallorca el 1998, Damià Pons. El llibre ha estat editat per Saïm Edicions i s'ha presentat a Barcelona, Palma, Manacor, Felanitx, Vilafranca i Ciutadella.

P: Per començar, què és exactament l'Espai Mallorca?

R: M'he trobat amb aquesta pregunta a diverses presentacions! Els que vivim a Barcelona ho tenim molt present, però de vegades falta aquest lligam amb la gent que viu a Mallorca. L'Espai Mallorca és un centre cultural autogestionat impulsat per una associació sense ànim de lucre que promou la cultura de les Illes Balears més enllà de l'arxipèlag. Des que Damià Pons, al capdavant de la Conselleria de Cultura, el va impulsar el 1998, ha tengut la voluntat de ser un primer estadi de difusió de la cultura de les Illes Balears al Principat. Pons considerava, i nosaltres també, que és complicat per als intel·lectuals i artistes de les Illes donar-se a conèixer més enllà d'aquest territori, i pensam que és interessant tenir un local propi amb aquesta funció.

P: Ahir parlàvem amb Joves per la Llengua, que va fer 30 anys. L'Espai Mallorca n'ha fet 25, d'aquí que el llibre consti de 25 articles de diversos autors (des de membres d'equips directius anteriors fins a socis o persones que van habitualment a l'Espai). Com ha estat aquest procés de selecció?

R: Aquest llibre neix per la celebració dels 25 anys que vam fer el passat mes de setembre a l'Espai. Vàrem organitzar tres taules rodones amb persones que han estat implicades a l'Espai al llarg dels anys, però vam trobar que quedava curt; volíem que més gent participés d'aquest acte, de la manera que fos. Així, vam començar un procés de recerca sobre les persones que havien format part dels equips directius de l'Espai, a través dels seus presidents. Amb això, em vaig formar un «mapa mental» de com havien estat aquests 25 anys, a través de persones que ho havien viscut de primera mà. Jo tenia clar que volia que hi hagués diversos perfils d'autors: membres de la junta directiva, com Sebastià Alzamora, usuaris que venen als tallers, com Eloi Creus, o persones que venen a fer oci a l'Espai, com Toni Perelló. Volia que hi quedés reflectit que l'Espai és un lloc de trobada social de tots els perfils, i en volia fer una panoràmica.

P: Parlàvem de les diverses etapes de l'Espai Mallorca. M'agradaria fer un breu repàs cronològic de la història de l'Espai; que no es va concebre inicialment com el coneixem ara.

R: Damià Pons, quan era conseller de Cultura, va tenir la idea d'obrir un centre cultural de les Balears a Barcelona, per suplir en part la manca de recursos que el Govern de les Illes Balears destinava a la projecció exterior de la cultura illenca. El 1998 es va obrir l'Espai Mallorca a Barcelona, al carrer del Carme, impulsat inicialment pel Gremi d'Editors de Balears. Per tant, aquell primer Espai Mallorca era un centre més institucional que social o voluntari, perquè les persones que en formaven part eren treballadores -per exemple els llibreters i llibreteres- i també hi havia les figures de director (ocupada en un primer moment per Sebastià Alzamora) i de coordinador d'activitats.

El 2012 va arribar la notícia, des del Consell de Mallorca, que s'havia de tancar l'Espai, per motius polítics i burocràtics. Els treballadors i un grup de joves, amb el nom «Crits i Renou per l'Espai Mallorca», volien evitar el tancament del local. Quan van veure que no baixar la barrera de l'antic Espai era molt complicat, van crear una organització sense ànim de lucre, l'Associació Crits i Renou per les Illes Balears, i van cercar un altre local, a la Plaça Vicenç Martorell, per establir-hi el nou Espai Mallorca com el coneixem ara nosaltres. Era un centre autogestionat, no institucional com ho havia estat fins aleshores. No es rebia cap finançament per part de les institucions balears, només una petita ajuda de l'Institut de Cultura de Barcelona, que no era suficient per mantenir un Espai Mallorca a l'alçada del que havia estat els anys anteriors, tot i que amb els anys ha anat creixent i ha millorat la seva salut. Encara que són dues institucions diferents, nosaltres encara ens sentim hereus de l'Espai Mallorca que va idear Damià Pons al 98.

P: Tot això, clar, s'explica al llibre a partir del testimoni de 25 autors, alguns dels quals varen viure tot això que dius.

R: Clar, encara que jo, per exemple, sé la història de l'Espai, a mi m'interessava que ho explicàs gent que ho ha viscut en primera persona, com ara Carme Bondia, que conta que va ser llibretera del primer Espai i que va viure de primera mà la precarietat de la distribució de literatura illenca a Barcelona, o Joan Tomàs Martínez, que va ser molt present durant el traspàs de local i del canvi de fórmula de gestió de l'Espai, que conta com uns joves varen entrar de nit a l'antic local per agafar les rajoles i els llibres que les institucions volien abandonar allà quan tancàs l'Espai, o Toni Perelló, que explica el dia a dia de l'Espai com a client habitual, o na Blanca Orell, que és l'actual presidenta de l'associació, per parlar de perspectives de futur.

Al final, existeixen tants "Espais Mallorca" com persones que l'han viscut. De fet, el subtítol del llibre, Trama i ordit, fa referència a això: la trama són els fils d'un teixit que van en vertical i la trama són els que van en horitzontal. Jo pensava que amb aquesta metàfora de filar, de teixir, es mostrava que l'Espai Mallorca són molts fils entrecreuats.

P: Abans has parlat de na Carme Bondia, que era llibretera al primer Espai Mallorca. Aquest primer local tenia com a centre principal la llibreria; es donava molta importància a la recepció de llibres de les Illes que no tenien un aparador de qualitat a Barcelona.

R: Sí, com que el primer Espai va ser impulsat pel Gremi d'Editors, es rebia com a mínim una còpia de cadascun dels llibres que impulsava el Gremi.

P: I quin paper té la llibreria a l'Espai Mallorca d'ara?

R: La llibreria continua essent una part fonamental de l'Espai Mallorca. Crec que cap de les juntes directives que hi ha hagut s'ha plantejat tancar-la, potser perquè és la part més romàntica del projecte, perquè ens recorda a l'antic Espai Mallorca encara que ara no en sigui la font d'ingressos principal. Tot i això, setmanalment o mensualment organitzam presentacions de llibres, amb aquesta voluntat de dur a Barcelona les publicacions de les Illes. Hi ha una enorme quantitat de voluntaris que obrin i tanquen la llibreria cada dia, i estam molt contents que encara sigui viva després de tants anys.

P: Ara has mencionat els voluntaris. L'entitat té alguns treballadors i una junta directiva (que també són voluntaris), però gran part de l'activitat cultural de l'Espai, que dirigeixes tu mateixa, es pot mantenir gràcies als voluntaris que hi fan feina de manera desinteressada.

R: Sí, totalment: jo sempre dic que la programació de l'Espai no es podria mantenir si hi fos només jo tota sola: una cosa és idear-la i l'altra és la part logística, que requereix moltes mans. Calen voluntaris que estiguin disposats a ajudar quan sigui necessari. Sense aquest cos de voluntaris, igualment, no tendria sentit tota aquesta activitat cultural: feim la programació per a nosaltres i per a la resta d'illencs que viuen a Barcelona. És molt guapo tenir tot un grup de gent que està disposada a estirar quan faci falta. En Martí Colom, el darrer president de l'Espai abans de l'entrada de la nova junta, diu, per exemple, que el seu article havia de ser sobre la pandèmia, sobre un període complicat a l'Espai, però que realment, al llarg de la vida de l'associació, hi ha hagut molts moments d'excepcionalitat. Sempre hi ha hagut moments de crisi i, si no hagués estat per uns voluntaris que s'hi han posat al capdavant quan els anteriors estaven cansats o se n'anaven, l'Espai Mallorca actual no hauria estat possible.

P: Clar, l'Espai és un centre essencialment conformat per estudiants mallorquins i menorquins que viuen a Barcelona, però que, tard o d'hora, acaben tornant a l'illa. El fet d'haver traspassat de generació en generació aquestes ganes de fer feina realment té molt de mèrit. Per acabar, et volia demanar com és el dia a dia de l'Espai. Què hi trobarà algú si hi va avui mateix?

R: Aquesta pregunta em recorda a l'article que he mencionat abans, de Toni Perelló. Ell explica el dia a dia de l'Espai des de la barra del bar, quan no hi ha festa o programació concreta. Ell explica que tu pots anar a l'Espai a beure cafè, a fer una cervesa o a demanar un llonguet, i passar gust, per exemple, de menjar sobrassada fora de Mallorca; i tenir-hi una sensació constant de comunitat; sempre hi haurà algú conegut assegut a la terrassa o a la sala fent un taller de ball de bot, glosa, o jugant a truc. A més, l'Espai és un dels únics llocs del centre de Barcelona -com un oasi, diuen alguns- on tots els cambrers atenen sempre en català, fins i tot als qui no el parlen.

P: La programació és completíssima: es fan tallers, ballades, concerts, presentacions de llibres...!

R: Sí, és gairebé impossible anar a l'Espai i que no hi hagi algun acte, allà o a Casa de Menorca, per molt petit que sigui. Cada setmana hi ha alguna presentació, algun concert, alguna ballada a la plaça... Una manera d'estar al dia de la nostra programació és consultar les nostres xarxes o la nostra pàgina web.

P: Moltes gràcies, Marga. Per acabar, afegiré que l'Espai es finança en part amb les quotes de socis, de manera que, encara que algú no sigui voluntari o no visqui a Barcelona, pot col·laborar-hi per aquest mitjà. Ja acabam, però abans et vull demanar que ens facis alguna recomanació cultural (i tu, especialment, en saps molt!).

R: Recomanaria en general les activitats que organitza Mallorca Literària. De fet, aquest dissabte 6 de juliol hi ha un concert de Clara Fiol i Anna Ferrer, que em sap molt de greu perdre'm.