Dia 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Tomàs Arbona Socies (Sóller, 1960) és des de fa sis anys el president de l’UNAC (Unió d’Associacions, Centres i Federacions d’Assistència a Persones amb Discapacitat de Balears, Protecció de Menors, Salut Mental i Entitats Socials) que es fundà l’any 1981 per millorar la qualitat de vida de les persones discapacitades i les seves famílies. També, treballa a l’Estel Nou, l’entiat local creada amb la mateixa finalitat.
-Des de quan forma part l’Estel Nou de l’UNAC?
-Després de la fundació de la institució, el 1982, Estel Nou hi entrà com a membre fundacional. Gràcies a això, hem aconseguit moltes fites per aquest col·lectiu de persones, com per exemple, tenir places concertades a través de l’IMAS per l’habitatge supervisat i el centre ocupacional.
-Quin lema s’ha elegit enguany per commemorar aquest dia?
-Idò enguany no n’hi ha, sinó que es farà un concert solidari de Gospel al Palau de Congressos dia 12 on la recaptació anirà per l’UNAC. També es farà un manifest que es llegirà durant l’acte.
-Què s’entén en l’actualitat per discapacitat?
-El concepte ha canviat molt. En l’actualitat intentam dedicar els esforços en la persona que té discapacitat i potenciar allò que pot arribar a fer i no a l’inrevés. Està comprovat que una persona ben formada pot arribar a assolir unes expectatives que potser no s’havien plantejat abans.
-Quantes persones formau la comunitat d’Estel Nou?
-Actualment som 72 persones assegurades a l’associació, de les quals 38 d’elles tenen el certificat de discapacitat concedit per l’administració i, per tant, fan feina aquí. La resta (34) és el personal del centre.
-Quin tipus d’usuaris ateneu al centre?
-A Estel Nou Asanideso tenim usuaris amb diferents nivells de discapacitat. A les nostres instal·lacions atenem des de persones amb discapacitat física; psíquica i també amb un cert grau d’autisme.
-Quins serveis oferiu?
-Del centre ocupacional són 51 persones les que poden estar assegurades i s’encarreguen de les àrees de neteja, jardineria i l’elaboració de les confitures, generalment. Després, hi ha deu persones ara mateix que venen al taller ocupacional, però que resideixen en els habitatges tutelats, tot i que el total de places que oferim són 13.
-Com ho fan per accedir a un recurs com el que ofereix Estel Nou?
-De vegades venen al centre a través dels Serveis Socials, però també arriben mitjançant una sol·licitud a l’Institut Balear d’Afers Socials (IBAS) que expedeix el certificat de discapacitat. Una vegada que tenen el document, se sol·licita plaça a través de l’IMAS. En el cas del centre especial, és diferent. La persona amb incapacitat permanent que ja té el 33% de discapacitat reconeguda, se’ls permet sol·licitar plaça per desenvolupar una activitat laboral amb un salari mínim que se suma a la pensió que ja cobren.
-Quina diferència hi ha entre aquests i els altres usuaris?
-En aquests casos, se’ls permet una altra sortida diferent de la feina que feien abans de la incapacitat. Per tant, poden són treballadors que poden fer jardineria, neteja d’edificis o elaborar confitura amb manco supervisió.
-A partir de quina edat es poden accedir a una plaça?
-Es poden iniciar a partir dels 16 anys, quan acaba l’etapa de l’escolarització, tot i que ara hi ha més oferta acadèmica i de vegades poden accedir a altres programes des del centre educatiu. Una vegada tenen plaça, hi estan tota la vida.
-Per què és tan necessari commemorar el dia internacional de les persones amb discapacitat?
-És necessari fer visible aquest dia sobretot per conscienciar i fer veure que les persones amb discapacitat poden ser útils a la societat, dins les seves possibilitats, ja que tenen els mateixos drets que els altres.
-Se us coneix molt a la Vall pels serveis que oferiu. Quants clients teniu?
-Ara mateix arribam a més de 200 clients que demanden algun servei del centre especial de jardineria i neteja, però també no donam l’abast amb l’elaboració de confitures. Per això, s’ha creat la nova societat juntament amb Fet a Sóller i la Cooperativa per donar major sortida al mercat.
-Com ha evolucionat el reconeixement cap aquestes persones?
-Els primers moments, quan es van muntar les associacions s’havia de ser molt reivindicatiu. Però, gràcies als diferents governs dels darrers anys, només podem donar gràcies pel finançament i suport que ens donen. també, s’ha de donar visibiltiat als voluntaris i les aportacions d’entitats privades que reconeixen la tasca que feim i les millores que signifiquen cap a les persones i les seves famílies.
-Teniu algun repte de futur a millorar al centre?
-Sí, sobretot un servei que encara no està concertat i ens agradaria desenvolupar. Es tracta que alguns usuaris puguin viure sols a casa seva sense la necessitat d’acudir a l’habitatge supervisat. De moment, els usuaris amb aquest servei estan tutoritzats, però encara està en període de proves.
