La biòloga Aina Trias (Sóller, 1986) forma part de la plataforma ciutadana per preservar el medi marí a Sóller. Des dels 13 anys ha participat com a voluntària en entitats ecologistes, culturals i socials i en l’actualitat treballa a l’IMF-CSIC (Barcelona) fent una tesi sobre la història de la ciència. En aquesta entrevista parla del futur de «Port Ramassat».

-Com i per què sorgeix la idea de crear ‘Port Ramassat’?
-Fa dos mesos, a un grup de whatsapp, es va compartir la informació d’unes jornades sobre sa Dragonera, i en Toni Font va sembrar la idea d’anar-hi per veure si a Sóller es podria fer alguna cosa semblant. Pels que hem estat treballant en la conservació marina, és una passa lògica i esperada, agafant el testimoni d’altres iniciatives de custòdia del territori (ictib) de més trajectòria. El grup creat per en Toni -el ‘ramassat’- fa l’ullet a la singularitat francòfona del solleric.

-Quin paper jugau dins la plataforma?
-Hi soc a títol personal, primer com a sollerica i, segon, pel meu lligam amb la mar. Ofereixo la meva experiència prèvia com a biòloga, però sobretot en processos de comunicació, comunitat i custòdia en els quals he pogut participar, en diferents indrets i recentment des de Save the Med, treballant en el projecte que va donar forma a l’actual Xarxa Dragonera Blava.

-Quantes persones i entitats de moment formau part d’aquest col·lectiu?
-Som 15, inclosos alguns representants de les fundacions que donen suport a aquests projectes. Totes les persones que s’han interessat compten amb un llarg historial de vinculació amb el món de la mar i tots tenen una sensació de que s’està arribant a extrems preocupants.
-El grup és obert a tothom?
-No és una cosa tancada, ni pretén ser-ho. Per tant, el número actual no és determinant, però en Toni va catalitzar i moure als primers participants que venim d’àmbits com el busseig; la pesca; el club nàutic; la iniciativa per la reserva marina de s’Illeta o la investigació. Tots ben coneguts pel seu compromís amb un entorn marí millor (en Gori Mayol, en Rafel Solivellas o Gerard Pedrero) i altres qui intentam aconseguir representació de la major part de sectors i agents socials.

-Què vol dir i què implica el procés participatiu?
-Ja neix d’una remor i inquietud de fons, de converses casuals i interessos compartits que ara s’ha sabut canalitzar cap a aquest moment inicial de trobada. Això ja és el procés participatiu: el de construir des de zero entre totes les persones implicades. Evidentment, cal comptar amb dades i rigor. En lloc de compartimentar el que ens diu la ciència, del que voldria el visitant o el que necessita l’usuari, la idea d’un procés participatiu és poder, primer de tot, entendre l’estat actual, quines són les preocupacions i prioritats i com s’articulen amb la realitat administrativa, econòmica o social. Identificant on fa falta millorar o canviar.

-Com es treballa conjuntament?
-Si es fa feina conjuntament des de tot el teixit social, les mesures tendeixen a ser més reals, partint de les necessitats de cadascun dels implicats i treballant cap a solucions col·lectives consensuades des del coneixement proper i el benefici mutu. La mar sembla que ens cau molt enfora si no hi feim feina cada dia. Això no ho dic només jo, és una realitat recollida en els principis d’Ocean Literacy de la UNESCO. Sona molt tòpic però si perdem els sabers i vincles no es valora. I si en desconeixem la importància, difícilment en tendrem cura. Una de les principals tasques és difondre la iniciativa i intentar implicar tots els sectors: si la mar és de tots, tots podem millorar-ne la gestió i cura.

-Està tan malament el fons marí i la costa solleriques?
-En general, els ecosistemes marins han estat els grans oblidats. Venim d’una idea històrica de mars inesgotables i abocadors impertorbables. A terra això no passa, la propietat privada s’entén d’una altra manera. La població també ha crescut, a totes les escales, la pressió estacional i nàutica i tot això es tradueix en més persones, més consum i, per tant, més residus, més aigües brutes, més barques, més crema solar, però la mar és la mateixa. Tot i la capacitat dels ecosistemes a regenerar l’equilibri després d’una pertorbació, quan són moltes de cop, la degradació és evident. El model actual de creixement és infinit, però la realitat física i natural diu el contrari. La badia ha perdut biodiversitat i no hi ha color amb el que veia quan nedava fa 30 anys. Es va fer seguiment de residus a les platges, dels microplàstics (projecte amb Goodkarma) i fins fa pocs anys no hi trobàvem tovalloletes a Sóller, ara ja sí.

-Reivindicareu també la creació de la reserva marina?
-Sí. Un dels objectius de la Ocean Decade 2030 és protegir un 30% de l’oceà a nivell global. Podríem discutir molt sobre aquestes macroiniciatives, però no de l’efectivitat d’establir àrees protegides, espais on l’ecosistema es pot relaxar de les pressions a les quals es veu sotmès i recuperar-se. També reverteix positivament en tots els aspectes, també l’econòmic, ja que a vegades sembla que és l’únic factor que es té en compte. No estam acostumats a pensar a mitjà o llarg termini.

-Quines portes teniu previst tocar?
-És molt positiva la implicació i consens de l’Ajuntament, perquè els canvis hauran de passar per l’administració. Caldrà la presència del comerç local i també s’ha convidat el sector comercial i HORECA de la Vall.