Úrsula Pomar Capó (Sóller, 1995) és actualment la directora i professora de l’Escola de Música de Formentera. Una vida lligada a la música i la flauta travessera, les quals repassa a l’entrevista, l’ha duit també a obtenir prestigiosos premis internacionals de música clàssica.

-D’on sorgeix el vostre interès per la música? Per què elegíreu la flauta travessera?
-No sé ben bé d’on sorgeix, però el meu pare era dj a l’Altamar i a casa la meva família sempre ha tengut sensibilitat per la música. Vaig començar a l’Escola de Música de Sóller quan tenia 6 anys, i la meva primera professora va ser n’Aïda Borràs, ella va ser qui m’enganxà a la flauta travessera des de la primera classe. La flauta té un so que m’agrada molt, la flauta és dolça, però també és molt ‘canyera’, és un instrument molt àgil i a la vegada et permet fer uns fraseigs gairebé com si fos la veu humana.
-Quins records guardau de les primeres actuacions?
-Me’n record com si fos ahir, a la Capella de les Escolàpies, vàrem començar una generació potent i, sense deixar de banda la gran responsabilitat que és tocar en públic, per tots els que estàvem allà era com un joc. L’Escola de Sóller sempre ha estat molt familiar i acollidora, i crec que això va ser clau en aquell moment.

-Quins estudis teniu?
-Vaig fer el Grau Elemental a Sóller, després el Grau Professional a Palma i el Superior també a Palma. Quan vaig acabar la carrera, ja vaig començar a treballar pel Consell de Formentera, però vaig començar paral·lelament el postgrau a l’ESMUC de Barcelona i més tard vaig fer el Màster d’Interpretació al Conservatorio della Svizzera Italiana (Lugano, Suïssa). El curs passat vaig fer el màster per treballar a Educació Secundària (a València), i també estic matriculada als Cursos de Flamencologia de la Universitat de Córdoba. Continuaré estudiant tot el que pugui...

-A què us dedicau actualment?
-Actualment la meva feina principal és la de directora i professora de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Formentera, a banda d’això també soc professora a Eivissa. A part, he començat amb un projecte nou, el Formentera Sona Festival, un festival de música de Formentera, i m’encarrec de la seva organització. Tota l’activitat pedagògica la intent combinar al màxim amb activitats com a intèrpret, form part del Quintet Zèfir (quintet de vent-fusta) i també de l’Orquestra Ciutat d’Eivissa.

-Com heu acabat a Formentera?
-Vaig acabar treballant allà per diferents raons, primer de tot perquè era la feina que m’asseguraria l’estabilitat que es necessita per viure; també m’hi vaig sentir molt a gust a l’Illa en si, és un lloc que et permet tenir cada dia una estona de vacances i desconnexió (o connexió!). I també perquè, tot i que Formentera és el meu lloc base de fa ja 7 anys, no he aturat de moure’m. L’horari i les facilitats que em dona la meva feina no la podria trobar fàcilment, m’apassiona la meva feina, però també m’apassiona la vida fora de la feina i quan has trobat aquesta llibertat és difícil d’amollar.

-Heu participat en concursos darrerament?
-El passat setembre vaig guanyar el Master Prize i el Best Bach Performance Special Award, els dos de la Bach International Competition de Londres. L’any passat vaig guanyar el 3r premi de la International Artists Competition de Viena. Són reconeixements que em motiven a continuar estudiant i aprenent, és una manera també de sortir de la zona de confort i d’estar al dia amb el panorama musical.

-Quin procés seguiu per preparar aquestes proves?
-Primer de tot, la base és estar en forma, tenir una bona tècnica i disciplina d’estudi, com qui va al gimnàs. També destacaria que és molt important saber escollir el repertori que millor s’adapta a tu i que més et llueix. I sobretot i per damunt de tot l’actitud: el resultat important és la teva satisfacció amb el que fas. Quan fas una cosa, sigui la que sigui, amb humilitat, entrega i amor el marge d’error es redueix. És molt rellevant per mi recordar-me que el dia del concert o d’una audició és un dia més, si arriba el dia del concert i vols fer alguna cosa fora de sèrie, estàs perdut…

-Tot i que no visqueu a Sóller, segur que estau al dia de la nostra actualitat, què pensau del panorama cultural de la Vall?
-Sóller té un potencial molt gran, la qualitat humana i artística a la Vall ja hi és, i aquesta és l’única part que ni depèn de política ni de recursos materials o econòmics. Tenir un auditori o un espai multidisciplinari per les propostes artístiques seria preciós, o inclús adaptar un espai a l’aire lliure per poder-hi fer coses. Avui en dia amb una bona sonorització, infraestructura i il·luminació es pot crear d’un racó de la Vall un escenari idíl·lic. No sabria dir-te quina és la fórmula, però segur que es podrien fer propostes interessants i que no requereixin un sobre esforç.

-Quin objectiu teniu a la vida?
-No tenc altre objectiu que el de seguir caminant i aprenent de la vida i de la música. Tocar m’encanta, és la primera i l’última cosa que faig al dia, però soc conscient que la vida de professora és la que em dona l’estabilitat. Crec que al final el que m’interessa més és l’equilibri de totes les coses que puc fer. Per mi, la música és la meva companya de vida, no tenc altra expectativa que seguir fent el millor per ella així com ella treu el millor que tenc dins.