Xim Reynés Trias (Sóller, 1957) es va jubilar el passat 31 de maig després d’haver estat el propietari de l’Autoescola Reynés durant 42 anys. En aquesta entrevista fa un repàs de la seva trajectòria en què ha format a la majoria dels conductors sollerics.

-Quan i per què decidíreu obrir la primera autoescola de Sóller?
-Quan jo em vaig treure el carnet li vaig demanar al meu professor si era complicat fer-se professor d’autoescola, i em va respondre que s’havia d’estudiar molt, i jo no era massa d’estudiar la veritat. Però després, em vaig treure tots els carnets, i una cosa em va dur a l’altra. Vaig obtenir els carnets a Palma, a la JS, i el fill d’allà em va telefonar un dia dient-me que havia anat a fer els cursos per ser professor, recomanant-me que hi anés i així ho vaig fer.

-Amb qui començàreu?
-Doncs l’autoescola la vaig obrir jo tot sol. Els primers cinc anys jo no era el director, i el centre havia d’estar a nom d’un altre. L’autoescola es va anomenar JS durant cinc anys, i després ja va passar a ser l’Autoescola Reynés que tothom coneix avui en dia.

-Què ha significat per a vos ser el propietari de l’Autoescola Reynés durant 42 anys?
-Hi ha hagut moments bons, molt bons, i d’altres menys bons. Supòs que si a un no li agrada aquesta feina, no la faria, li has de dedicar molt de temps.

-Què és el que més us ha agradat d’aquesta llarga professió? I el que menys?
-La veritat és que la feina m’ha agradat molt en general, em costaria dir-te alguna cosa que no m’hagi agradat. Però bé, hi ha una cosa que sí que em sap molt de greu. I és que n’hi ha que s’han tret el carnet amb jo i ara ja no hi són, per culpa d’algun accident de tràfic. I sempre em deman si hagués pogut fer alguna cosa diferent perquè això no hagués passat. Però supòs que, per desgràcia, és llei de vida. És una cosa que sempre duré dins el cap, el fet de no haver pogut fer alguna cosa més per tota aquesta gent.

-Pràcticament, la majoria dels conductors actuals de Sóller han après a l’Autoescola Reynés. Què significa això per a vos? Heu fet moltes amistats?
-He fet moltes amistats i molt bones gràcies a l’autoescola. Ha estat un plaer fer aquesta feina durant 42 anys i oferir aquest servei al municipi solleric.

-Han passat molts de professors pel centre durant els anys?
-La part teòrica sempre l’he feta jo. Però de pràctiques sí que han passat bastants de professors per l’autoescola, perquè la veritat que està difícil, és una feina en la qual no hi ha massa professors, en falten més ben dit, i per això moltes vegades uns se’n van, altres venen, i així durant 42 anys. El que ha estat més temps amb mi va ser en Paco Rado, del Port, amb qui vaig estar 25 anys compartint aquesta professió. Es pot dir que vàrem fer mitja vida junts. I després quan ell es va jubilar n’han vengut uns quants més, alguns de Palma i alguns d’altres bandes.

-Com a especialista en el tema de la circulació, com veis el trànsit a Sóller? Trobau que està ben regulat o controlat?
-El trànsit a Sóller està molt complicat. Quan es fa un canvi, l’han de fer els tècnics especialitzats amb aquests aspectes. Si ho fan els tècnics segur que els canvis aniran bé. Ara, si els canvis es fan d’una altra manera o els fa una altra gent, no solen sortir bé.

-Estau satisfet amb la feina feta durant aquests anys? O us ha quedat alguna cosa pendent?
-Estic molt satisfet, sempre ho he intentat fer el millor que he pogut. Segur que sempre hi ha alguna cosa que s’hagués pogut fer millor, com a tot en la vida. Però no pens que m’hagi quedat res pendent la veritat.

-Per acomiadar-se de vostè, heu organitzat algun acte?
-Doncs el divendres 2 de juny, dos dies després d’haver finalitzat oficialment la meva professió, ja que el meu darrer dia va ser el 31 de maig, vàrem convidar a tots els alumnes que teníem ara en marxa a un refrigeri a l’autoescola. També, com a sorpresa, la meva dona va convidar a la primera i a la darrera alumna que havien aprovat amb mi, amb qui ens vàrem fer una fotografia molt significativa. A més, va convidar també al primer alumne que s’havia matriculat a l’autoescola. És curiós perquè quan vaig obrir vaig estar dos dies tot sol i, al tercer dia, en Gaspar de la Cooperativa va venir a matricular-se. Va ser el primer alumne apuntat.

-Qui és la nova propietària?
-La nova propietària és na Vanesa Berga. És una al·lota que es va treure el carnet amb mi, va ser alumna meva. I després, casualment, quan es va treure el curs per ser professora jo estava d’examinador al curs, però no em va tocar a mi donar-li les pràctiques. I ara ja fa uns quants anys que és professora. Ella diu que jo la vaig motivar a dedicar-se a aquesta professió, però no sé si deu ser cert (rialles).

-A què dedicareu el vostre temps a partir d’ara?
-La veritat és que encara no ho tenc molt clar ni tenc molt assimilat el fet que ja m’hagi arribat l’hora de jubilar-me. Però bé, tenc un parell de hobbies per casa que vull fer. I també me’n cuidaré un poc més de la meva dona, que hi ha hagut èpoques en què l’he tengut un poc abandonada per culpa de la feina.